divendres, 21 d’agost de 2009

Porcel i el diccionari

Fa uns dies vaig llegir un llibre. Fa uns dies vaig acabar de llegir un llibre que feia tres setmanes que llegia.
No es tractava pas d'un llibre massa extens, unes 200 pàgines, ni en una llengua massa exòtica, només un xic.
Hi vaig esmerçar tres setmanes de lectura interrumpuda per l'estiu calorós i les responsabilitats del moment.
Es tractava, doncs, d'un llibre espès, d'història i histèria familiar, de records, fragments històrics i breus retalls de vida i moltes evocacions de mort i morts.
El narrador del llibre feixuc recordava el seu paissatge, la seva ciutat, tots els petits racons de la seva illa.
El narrador recordava el passat d'una nissaga marcada per la bogeria, la corrupció, la religió, la passió i els moments obscurs i oblidats.
Es tractava d'un llibre dels que llegeixes aprenent vocabulari enmig d'un llenguatge ric, un llibre dels que llegeixes amb el diccionari mig obert.
Aquest era el llibre que vaig llegir i ara recordo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada