dijous, 3 de maig de 2012

Salvar-se a pesar de tot


Un text del meu soldat que, un dia sí i l'altre també, vaig deixant abandonat. L'esborrany, amb el text de la Lolita d'inspiració, deia així:

"La por de la bogeria també és això: el cos partit d'un cuc que segueix arrossegant-se i deixa la meitat de si mateix al seu darrere sense adonar-se'n, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de tu. De tots nosaltes." p. 127 (Ara, escric. Lolita Bosch)


"El soldat reposa entre unes pedres. La sargantana surt corrents, repetidament, d'un cau a l'altre, buscant el sol, intranquil·la, surt i s'amaga a prop seu.
Les parets de casa eren el lloc idoni per caçar-ne, amb la mà fent de cullera, prement amb suavitat. 
L'ha mig agafat, sobre el palmell la cua es recargola. Ha pensat menjar-se-la, calmar aquest buit profund; mes ella ha decidit abandonar part del seu cos, part de si mateixa, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de la guerra, a pesar dels morts, a pesar de la gana.

El soldat es posa la cua a la boca, l'últim zig-zag. Immediatament escup."

2 comentaris:

  1. interessant, més d'una lectura, adequat pels temps que corren

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anònim!

    Un projecte a mig fer, a mig pensar. Algun dia, qui sap, aquest fragment anirà dins d'un més llarg.

    Fins aviat,

    Albert.

    ResponElimina