Quan el lector agafa un llibre ho pot fer per diferents raons: potser per l'autor a qui coneix o vol descobrir, potser per una recomanació que seguirà a ulls clucs o amb cautela segons qui la faci, potser per una portada cridanera o potser per portar la contrària a algun moviment de masses.
A vegades, fins i tot, el lector es decideix per una bona història.
Aquest darrer cas és el que ens ocupa avui: La millor oferta de Giuseppe Tornatore sembla una bona història, no parlem de la pel·lícula que el lector no ha vist.
"Un famós crític d'art amb certes reserves cap a les dones, una noia que no ha sortit mai de la seva habitació, un jove expert en autòmats i l'amor que tot ho capgira."
La història atrau al lector que llegix amb avidesa, tot i que s'encalla alguna vegada a causa d'una qüestió que el treu de polleguera:
....
p. 8-9 … a causa d’un seguit de greus problemes psicològics, vivia reclosa a casa de por de caminar pels carrers i barrejar-se amb els altres.
p. 50 Mentre transcrivia les dades, en Virgil va
intuir que ella l’espiava per forat del pany.
....
....
Al lector li rellisca si tot plegat es deu a una mala traducció, a un error de transcripció, a una falta de corrector o al càstig dels déus. Al lector li sua si l'Editorial Anagrama s'ha decidit a publicar en català i tot just comença, potser l'any vinent ho faran més bé pobrets!
El lector està fart que li prenguin el pèl i només pensa que les bones històries no es mereixen edicions de merda.
