dilluns, 2 de gener de 2017

Certesa


Quan un fragment, un text o uns versos em volten pel cap i em ressonen amb insistència, necessito fer-los fora d'alguna manera, sovint agafant un bolígraf i un tros de paper. Escric algunes paraules, en tatxo la meitat i, finalment, em quedo més tranquil, no del tot, una mica només.  

Avui, de tot plegat, n'ha sortit un intent de poema sense pretensions. 


"Un poema no és una certesa,
sinó la mentida de la veritat."

Fascinació, dins El tubercle d'Anna Gual

Certesa

I si fos cert aquest poema?
Tot el que diu, tot el que calla.

Vas mentir-me des de l'inici,
mentre em buidava per dins.

No vaig saber-ne res,
no va quedar-ne res:
el pas de l'huracà.

Quan tanco els ulls et veig.
T'odio!

T'estimo encara.

Vilamacolum, 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada