tag:blogger.com,1999:blog-23419578062951212892024-03-05T19:40:49.168+01:00FUNESTAMENT DESMEMORIATBloc sobre lectures, sobre llibres, sobre paraules, sobre lletres.
Bloc d'un lector "funestament desmemoriat" que escriu per no oblidar.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.comBlogger175125tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-73037390223822515272018-03-19T16:29:00.000+01:002018-03-20T16:36:58.267+01:00Tendra era<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheNgPxILEptf_I0yMONJbpQ4-Wq1g2OxFnvXoyB6gNlTJgXrWVudFePOa8Pxb-bGDp7dZtxd5m8Ulw8NoiFJyZFxbTq3beDIajWWio2JMJBhVFgoMFqwIiXLVmVWNJUvaR2jg1JesVJA/s1600/era.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="201" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheNgPxILEptf_I0yMONJbpQ4-Wq1g2OxFnvXoyB6gNlTJgXrWVudFePOa8Pxb-bGDp7dZtxd5m8Ulw8NoiFJyZFxbTq3beDIajWWio2JMJBhVFgoMFqwIiXLVmVWNJUvaR2jg1JesVJA/s200/era.jpg" width="133" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">He llegit l’últim
poemari d’en Pons Alorda i he pensat que seria bo escriure’n alguna cosa.<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span>Diuen que és provocador, irònic, que ens parla
del que significa escriure poesia i que recerca transcendir. (cites i idees
d’Eduard Sanahuja).<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span>Jo dic què és un tou, un ésser tendre, un home
enamorat de la vida, “el problema és la mort”, que se sap etern en la paraula.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span>Parla clar i fort, escup i ens increpa, com si
nosaltres fóssim justament aquesta vida que l’enamora i el fa patir. He
visualitzat el bo d’en Jaume C. col·locant-se uns elèctrodes als ous, cridant,
escumejant, buidant el pap sense aturador, només “perquè ens (el) consolin”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span>L’Alorda és capaç de tot, “sols perquè” algú,
qui sap qui és algú?, li va dir que “no podia sucumbir”. Ho veieu con n’és de
tendre!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span>En Pons és un bon samarità, generós com cap
altre. S’obre l’estómac per nosaltres i ens revela la llum. Ho fa encara que no
li demanis: “No em demanis miracles. / Jo te’ls regalaré ben igual.”<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> </span></span></span>Jaume C. Pons Alorda m’agrada, no escriuria mai
com ell, però m’agrada. Ha après a viure poètica i intensament, lo de la mort
potser que ho deixi per més endavant. Llarga vida al poeta: “Deixa’m morir una
estona més, / ara que n’he après”.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast">
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast">
<o:p><br /></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Epíleg a mode de
conversa de bar de poble empordanès agafada al vol:<o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
(Els dos protagonistes mengen ronyonets a la paella, volta i volta, com cada diumenge, no com aquella colla d'escolàstics pixapins que només n'endrapen pel Bloomsday).<br />
<br /></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]-->Escolta! Has llegit l’últim d’en Pons Alorda?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]-->Qui? Aquell que ha fotut la traducció de La
llibreria amb paraules inventades (coi de mallorquins...)!?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]-->Noi, no fotis, que també ha traduït en Whitman,
eh?<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]-->Ja, jo a en Whalty el llegeixo en original!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]-->Doncs ha fotut un poemari especularment
espectacular!<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;">-<span style="font: 7.0pt "Times New Roman";"> - </span></span></span><!--[endif]-->Va, deixa’m tranquil, tros d’ase. Jo soc més de
la Gual.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; text-align: center;">
Fi<o:p></o:p></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-273075694443604212017-01-01T16:42:00.007+01:002017-01-01T16:44:49.688+01:00Anna Gual i les sensacions<div style="text-align: right;">
<b><i>Quan no hi sigui, </i></b></div>
<div style="text-align: right;">
<b><i>qui m'omplirà el nom?</i></b></div>
<div style="text-align: right;">
<i>Artefactes</i></div>
<b><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8NoBMByoGB5ozfbQVUVJtquFMByY-8YAh-M_3Mb6R0xQO_QnOdS7qBq_FBYtSsQCCAO6ViTzMyTq4oBxBF7T0PXPOpwdYjSk-tETL6DMbpYcxM8ORyoJKfTi3s8dkMR7pevBcPHDAcA/s1600/Tubercle.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8NoBMByoGB5ozfbQVUVJtquFMByY-8YAh-M_3Mb6R0xQO_QnOdS7qBq_FBYtSsQCCAO6ViTzMyTq4oBxBF7T0PXPOpwdYjSk-tETL6DMbpYcxM8ORyoJKfTi3s8dkMR7pevBcPHDAcA/s200/Tubercle.jpg" width="127" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small;"><i style="text-align: start;">El tubercle</i><span style="text-align: start;">. Anna Gual (Poesia 3 i 4, 2016)</span></span></td></tr>
</tbody></table>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan el lector inicia la lectura del poemari <i><a href="http://www.tresiquatre.cat/llibres/?li_id=28857" target="_blank">El tubercle</a></i> s'ho agafa amb calma. Sap que en poesia, en certa poesia, és inútil la recerca del "què em vol dir?" entre versos. L'<a href="http://www.annagual.cat/" target="_blank">Anna Gual</a> tira de metàfora i morirem si, de bones a primeres, ens aturem al primer vers perguntant-nos què coi significa "s'han cremat les salives del mercuri"?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Avançarem entre metàfores i sentències tancant composicions. Sovint són lapidàries, "aquí tens les runes d'una dona"; algunes semblen esperançades, "fem que aquest sigui / la nostra consigna de vida"; altres, les que més agraden al lector, interrogatives, "com pots cultivar la bellesa / sense que se't desfaci als miralls?".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El lector, doncs, tira pel dret, llegeix els quaranta-set poemes d'una tirada, a cavall del 2016 i el 2017, entre febre i febre dels petits, de matinada, amb llum de llanterna i posició horitzontal. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És quan acaba el volum, abans fins i tot de llegir-ne l'epíleg d'Antònia Vicens, que el breu intent de comprensió queda substituït per sensacions que van fen pòsit, que maduren fins l'endemà i més enllà: cert ofec, desesperança, potser nostàlgia i tot, uns quants dubtes i alguna certesa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La poesia d'Anna Gual és sensació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us deixo amb un dels poemes, el més breu, però d'aquells que em queden ressonant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b>Fascinació</b></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Un poema no és una certesa,</div>
<div style="text-align: center;">
sinó la mentida de la veritat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<i>PD: diuen que El tubercle és la segona part de la trilogia Arrel Trinitat, que Anna Gual inicià amb Molsa (AdiA Edicions, 2016) </i><i>i que és un intent per exaltar la mística que envolta totes i cadascuna de les part que configuren l'univers. Quan les hagi llegit en parlem! Salut.</i><br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com217474 Vilamacolum, Girona, España42.1950906 3.054489900000021442.1833266 3.0343199000000216 42.2068546 3.0746599000000212tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-77752898344223673492016-12-30T10:28:00.003+01:002017-01-03T19:45:22.603+01:00Feliç 2017 bibliotecari!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8HAjY6Ov4Ai3FMgRggmHU0h_ovN4m-0vrehFBCSl3vou0I_ULFUPq1eN1PV3ZG0HxI6DJEPkGvP_jnVmPICOwiYSuWEEyHgYGEGiVHDHL22U8Olx5i5Qr-6Cd4Su7GF-iyfuCO2FLCg/s1600/Library.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8HAjY6Ov4Ai3FMgRggmHU0h_ovN4m-0vrehFBCSl3vou0I_ULFUPq1eN1PV3ZG0HxI6DJEPkGvP_jnVmPICOwiYSuWEEyHgYGEGiVHDHL22U8Olx5i5Qr-6Cd4Su7GF-iyfuCO2FLCg/s200/Library.jpg" width="150" /></a></div>
<br />
A totes les companyes i companys bibliotecaris i a totes les lectores i lectors que m'heu acompanyat al llarg d'aquest any: QUE TINGUEU UN FELIÇ 2017!<br />
<br />
<br />
I recordeu: si els usuaris us ofereixen maragdes, safirs i diamants bords a canvi d'alguna dada personal, no sigueu intransigents! Sempre simpàtics, amb el somriure enganxat als llavis, sempre al servei dels nostres usuaris!!!<br />
<br />
En cas contrari, Déu no ho vulgui!, sempre podem acabar amb amb la barba sobre el pit :)<br />
<br />
Bon any nou!<br />
<br />
<br />
"Quan sortim, demano al bibliotecari un exemplar del llibre de poemes. Però està deixat en préstec. Els detalls del bibliotecari són que té metxes gebrades de ros cendra als cabells, i els cabells estan gelatinitzats formant un tendal sòlid sobre la cara. Una mena de visera ros cendra. Està assegut en un tamboret davant d'una pantalla d'ordinador i fa olor de fum de tabac. Porta un jersei de coll alt amb una etiqueta plastificada que diu <symon>. </symon><br />
Li dic que moltes vides depenen del fet que jo trobi el llibres.<br />
I ell diu que llàstima.<br />
I jo dic que no, que de fet és la <i>seva </i>vida l'única que depèn d'això.<br />
I el bibliotecari prem una tecla i diu que està avisant la policia.<br />
-Un moment -diu la Helen, i obre la mà sobre el taulell, els dits guspirejant carregats de maragdes tallades en escala i safirs d'estrella en talla caboixó i diamants bords en talla antiga. Diu-: Symon, tria el que vulguis.<br />
I el bibliotecari doblega el llavi superior fins al nas, de manera que se li veuen les dents de dalt. Tanca i obre els ulls, una vegada, dues, a poc a poc, i diu:<br />
-Te'ls pots confitar, nena, els teus culs de got de drag queen.<br />
I el somriure de la cara de la Helen ni tan sols tremola.<br />
L'home posa els ulls en blanc, i els músculs de la cara i les mans se li aflueixen. Li cau la barba sobre el pit, i es desploma sobre el teclat, després es torça i llisca fins a terra.<br />
Destrucció constructiva."<br />
<div style="text-align: right;">
<i>Cançó de bressol</i>. Chuch Palahniuk. </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-597032352909253872016-12-22T16:08:00.000+01:002017-01-03T19:44:30.206+01:00Les pitjors lectures del 2016Fa uns dies vaig apuntar, en aquest mateix blog, les <a href="http://funestamentdesmemoriat.blogspot.com.es/2016/12/les-cinc-millors-lectures-del-2016.html" target="_blank">cinc millors lectures del 2016</a>.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Avui permeteu-me que us presenti els quatre fracassos de l'any, aquells quatre llibres que per diferents motius m'han caigut de les mans, m'han decebut, m'han desagradat profundament o simplement els hagués cremat públicament, sense nocturnitat i amb traïdoria. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El que diré no és cap veritat absoluta, simplement és el meu parer avui i ara. Sé d'opinions contràries, però sincerament em rellisquen bastant perquè entre amiguismes, ganes de vendre llibres a pes i crítics infumables doncs a un només li queda el seu humil criteri desencertat, potser, però sincer, en definitiva. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Comencem!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- <i>Las teorías salvajes</i>. Pola Oloixarac (Alpha Decay, 2010)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi71qlNZqp-DMfjv27NbppbRc61HMTN37bBGtTLYsNb4cpyCbhEw2AXdk4nvzalxlh2xsliVEFvqpmC51Zk6Tw3lULt4lvPwRUZwJui1wzr311xrwsXJEiD5fmGW9vEo4OADw3ZHwGfWA/s1600/teorias_salvajes_pola_oloixarac.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi71qlNZqp-DMfjv27NbppbRc61HMTN37bBGtTLYsNb4cpyCbhEw2AXdk4nvzalxlh2xsliVEFvqpmC51Zk6Tw3lULt4lvPwRUZwJui1wzr311xrwsXJEiD5fmGW9vEo4OADw3ZHwGfWA/s200/teorias_salvajes_pola_oloixarac.jpg" width="118" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A principis d'any llegíem Bolaño al <a href="https://www.facebook.com/groups/329620420537392/" target="_blank">club de lectura experimental </a>de la Biblioteca de Figueres i vam fer broma sobre el poc atractiu del xilè davant l'encant físic de Fréderic Beigbeder. D'aquí vaig acabar buscant, encoratjat per la Sandra Fernández, escriptores atractives i títols salvatges. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El resultat va ser un fracàs absolut, l'intent de novel·la filosòfica de l'escriptora argentina és per acabar al psicòleg. M'agraden les novel·les que repten al lector, que juguen amb ell i l'intenten desconcertar, però aquí la desconcertada és ella, comença una història i s'hi perd, no sap sortir-ne i a partir d'aquí tot és vàlid, tot es pot explicar a través de la complexitat literària... i una merda! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si un autor té la brillant idea d'oferir-nos les seves palles mentals que avisi, no cal que amagui la seva desorientació, la necessitat d'un psicòleg a preu zero, rere un títol més o menys disfressat de novel·la. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En fi, les teories salvatges m'han semblat poc més que teories prescindibles, no vaig haver d'acabar el llibre per abandonar-lo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Diari del búnquer</i>. Kevin Brooks (Fanbooks, 2015)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4_N0P02s9Cy18_8ZB3NbUNKccqwUfIHoxKiAf2LXFo4-BdhdsYKqE16lrCGFPwllFxMSQH9bMlXAf0Wv3h5JE_f6IlVmnZ-3cmndLsvCEaDXkrBTOyO-IqteecNiUESXMWWeP7Nxeog/s1600/diari.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4_N0P02s9Cy18_8ZB3NbUNKccqwUfIHoxKiAf2LXFo4-BdhdsYKqE16lrCGFPwllFxMSQH9bMlXAf0Wv3h5JE_f6IlVmnZ-3cmndLsvCEaDXkrBTOyO-IqteecNiUESXMWWeP7Nxeog/s200/diari.jpg" width="130" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta lectura forma part de les pitjors lectures, però us la recomano vívament! La vam comentar al club de lectura juvenil de la Biblioteca de Figueres i vam estar d'acord en una cosa: és una gran novel·la per llegir i demostrar com un pèssim escriptor pot tenir una brillant idea inicial i convertir-la en un bunyol sideral. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tancar sis personatges dins d''un búnquer sense contacte exterior i sense saber-ne res del segrestador pot ser un bon inici, però tirar de clixés, no fer evolucionar cap personatge, deixar-ho tot sense resoldre perquè l'embolic s'ha fet massa gran i no hi ha manera de reconduir-ho i acabar-ho de rematar amb el pitjor final possible, doncs això: un bon manual per aprendre tot allò que no s'ha de fer en una novel·la! Esteu avisats.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>El dia del cérvol</i>. Marina Espasa (L'Altra Editorial, 2016)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYpKHCttFw8QqeNRrbCGFSaTypgEcdK9thQXuqUbl0jxF1W9dm2Ywf1azRR2Gdv4525XETlhKLorySEbEC4Dx1dzsaKbIeZr1oOZ8C5nH3kTDkgo2Cnnheqj-A5O83sLUyxHXwL63j_g/s1600/c%25C3%25A9rvol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYpKHCttFw8QqeNRrbCGFSaTypgEcdK9thQXuqUbl0jxF1W9dm2Ywf1azRR2Gdv4525XETlhKLorySEbEC4Dx1dzsaKbIeZr1oOZ8C5nH3kTDkgo2Cnnheqj-A5O83sLUyxHXwL63j_g/s200/c%25C3%25A9rvol.jpg" width="133" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En el seu moment, el 16 de març del 2016, en vaig escriure alguna cosa a través del Facebook. No hi tinc res més a afegir:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">"<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">Empobrint literatura i lectors</span></span></div>
<span style="font-size: x-small;"><br style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif;" /><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">Començo a llegir “El dia del cérvol”, la segona novel•la de la Marina Espasa, crítica literària i periodista cultural, publicada per l’Altra Editorial. Ens situa la protagonista amb uns coneguts a punt de despenjar un cap de cérvol metàl•lic, esperen uns amics avesats a l’escalada. </span><br style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif;" /><br style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "Helvetica Neue", Helvetica, Arial, sans-serif;" /><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">I tot seguit llegeixo el que podria ser el millor fragment de la literatura catalan</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">a contemporània: “La porta del copilot es va obrir i en va baixar un noi amb peus de gat. No és que fos un gat, és que portava aquell calçat de neoprè dels escaladors arrapat als peus”.<br /><br />Aniré amb peus de plom i us diré que respecto i admiro el projecte de Lectura fàcil (<a href="http://www.lecturafacil.net/" rel="nofollow nofollow" style="color: #365899; cursor: pointer; font-family: inherit; text-decoration: none;" target="_blank"><span style="font-family: inherit;">http://</span><wbr></wbr><span class="word_break" style="display: inline-block; font-family: inherit;"></span>www.lecturafacil.net/</a>), però crec que la senyor Marina Espasa no ens ofereix, a priori, un text adaptat per a lectors amb mancances de comprensió o d’hàbits relacionats amb la lectura. Crec que no em ficaré de peus a la galleda si us dic que aquest fragment, en concret la segona part, no és necessari, no només perquè no aporta res a la narració, sinó perquè ens tracta als lectors d’imbècils. O és que feia falta que ens aclarís que el noi no era un gat? No dic que el lector ha de saber què són els peus de gat, però serà prou llest com per comprendre’n el sentit pel context o per dirigir-se al diccionari en cas que ho cregui necessari.<br /><br />Ara no sé si continuar la lectura, tremolo només de pensar si a la següent plana el noi voldrà calçar-se uns peus d’ànec o si es posarà en peu de guerra, o si fins i tot si anirà a collir un bon grapat de peus de rata. Llavors, la Mariana segur que ens posa notes a peu de pàgina per aclarir-nos conceptes, ens dóna enllaços a l’Optimot i a l’ÉsAdir o ens deixa el seu telèfon personal per si no hem entès res de res!<br /><br />El fragment que he llegit no té ni cap ni peus i l’únic que aconsegueix és empobrir la literatura i els seus lectors.<br /><br />Firma: un lector emprenyat i empobrit.</span></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;"><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica neue" , "helvetica" , "arial" , sans-serif;">Nota: les múltiples referències a peus variats no s’han aclarit, pensant que el lector és possible que les comprengui tot solet.</span>"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Nens de llet</i>. Damià Bardera (El Cep i la Nansa, 2016)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuc0sQeN7HEHR9GN__dsn2-EcXeSWDOo3VShKJzTXAcrNdD5b194CHO8nj063rUeVOYaWZJZFP1fwFgn4HkZyMaPa5TJZ9fvBx0y9TERipCeyUlSfWyLJGriHRuGb6mO73ijozDx0F1w/s1600/llet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuc0sQeN7HEHR9GN__dsn2-EcXeSWDOo3VShKJzTXAcrNdD5b194CHO8nj063rUeVOYaWZJZFP1fwFgn4HkZyMaPa5TJZ9fvBx0y9TERipCeyUlSfWyLJGriHRuGb6mO73ijozDx0F1w/s200/llet.jpg" width="136" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Damià Bardera fa temps que escandalitza, que escriu contes durs, cruels, macabres, plens de personatges mutilats, orfes la majoria, i amb una vida gens fàcil. Molts crítics i lectors eleven la seva originalitat, la seva potència, les bufetades constants, el remoure el lector i la ja reconeguda mala llet barderiana. També l'han definit com a literatura honesta. Jo no m'ho empasso!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els contes d'en Damià no m'agraden, no m'interpel·len, no em remouen, no em tempten, els trobo pobres, supeditats a aquestes ganes d'escandalitzar, intentar ser original a través d'una mena de faules morals post modernes situades al salvatge món rural empordanès. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En Jordi Artigal, gran lector i company bibliotecari, em deia fa uns dies que en Damià és un autor obsessionat per alguns temes i que aquests obsessions són bones en literatura. Potser sí, però jo no en faig prou. Sempre que llegeixo en Damià em sembla que em parla des d'un altaveu situat massa amunt, amb certa superioritat. Com a lector prefereixo que em parlin de tu a tu. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa uns dies Bernat Puigtobella, "conegut" d'en Damià, ens deia que l'autor havia anunciat, davant del trist panorama literari actual, deixar de publicar, com a protesta no com a provocació. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo ho agraeixo, no ho veig pas malament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.nuvol.com/opinio/zafonitzacio/">http://www.nuvol.com/opinio/zafonitzacio/</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Salut i bones lectures! </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-22648363703867797982016-12-14T20:06:00.000+01:002016-12-14T20:10:26.106+01:00Les cinc millors lectures del 2016Al llarg d'aquest 2016 vaig proposar-me, com a curiositat i sense cap intenció competitiva, registrar el nombre total de lectures que m'anava llegint. Vaig aprofitar la xarxa social Instagram per etiquetar les meves lectures amb #lectures2016acarolbruguera i així poder-les recuperar totes juntes:<br />
<br />
<a href="https://www.instagram.com/explore/tags/lectures2016acarolbruguera/">https://www.instagram.com/explore/tags/lectures2016acarolbruguera/</a><br />
<br />
Finalment i després d'una setantena llarga de lectures he volgut destacar-ne les cinc que més m'han marcat. Aquelles que al llarg de l'any més intensament m'han meravellat, trasbalsat i fet gaudir.<br />
<br />
Curiosament, un cop feta la difícil selecció, comprovo que tinc una clara tendència a canviar de gènere i de tastar una mica de tot: un poemari, dues novel·les, una mena de biografia novel·lada i un recull d'articles.<br />
<br />
Us deixo amb una petita ressenya de les seleccionades:<br />
<br />
- <i>Cartes d'aniversari</i>. Ted Hughes. (Edicions 62, 1999)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxu-GD1T-dU2IWE8xE-bAKJ7vEzaKj3lgMFdNCrU8YSbll134Y_jFWiyiX_U_XwWP_ELcS9sqJvtlvv_925NlFJAsLlG2KFk4kNH-8kSn0-DKXHrTFb4lpeCCMg5kO8ejFvuLmDOqodQ/s1600/Birthdat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxu-GD1T-dU2IWE8xE-bAKJ7vEzaKj3lgMFdNCrU8YSbll134Y_jFWiyiX_U_XwWP_ELcS9sqJvtlvv_925NlFJAsLlG2KFk4kNH-8kSn0-DKXHrTFb4lpeCCMg5kO8ejFvuLmDOqodQ/s200/Birthdat.jpg" width="129" /></a></div>
<br />
Quan vaig llegir aquesta elegia, aquest monument a l'amor, a la mort, a l'engany, a la vida, vaig quedar en estat de xoc. Les cartes que Ted Hughes dedica a Sylvia Plath han marcat el meu 2016 i fins i tot van donar ocasió, gràcies a la proposta d'en Lluís Bosch, a celebrar el 60è aniversari de casament d'aquests dos monstres de la literatura. Al llarg de l'any les figures de Hughes i Plath, sobretot ella, m'han anat perseguint: en un fragment de Silenci a taula de la Cristina Garcia o a la Sed de la Paula Bonet, per exemple.<br />
<br />
Uns poemes narratius i evocadors de lectura imprescindible!<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6LF8DNhabq3WkOHTy81jtQOFZIGE86Z2u1vBXmbqONSwMWW10VyB6JXKGN0qSE7IBhWQEuToVIKcKh09L_E5VfN1q65_c4eptGe8F3XIlRF819de5Yyq8awUCSiQTKB27f0myjJr3Q/s1600/13335543_10207970518358276_5482297273348915476_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="184" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR6LF8DNhabq3WkOHTy81jtQOFZIGE86Z2u1vBXmbqONSwMWW10VyB6JXKGN0qSE7IBhWQEuToVIKcKh09L_E5VfN1q65_c4eptGe8F3XIlRF819de5Yyq8awUCSiQTKB27f0myjJr3Q/s320/13335543_10207970518358276_5482297273348915476_n.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
- <i>La insostenible lleugeresa del ser</i>. Milan Kundera. (Destino, 1987)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitD3vOzqHoQhTG7Se5TE6kIZcdnc0P8keIoXOja9JiCxPct5hpyEAUntyPZMHHE7s2w1lEyskyCyDKowWvBzDF_sj-i_x6E7tjYlmee7Qiq9o6f65F_I0dT_ggWTko6lEKpXTRE5PyEg/s1600/Kundera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitD3vOzqHoQhTG7Se5TE6kIZcdnc0P8keIoXOja9JiCxPct5hpyEAUntyPZMHHE7s2w1lEyskyCyDKowWvBzDF_sj-i_x6E7tjYlmee7Qiq9o6f65F_I0dT_ggWTko6lEKpXTRE5PyEg/s200/Kundera.jpg" width="120" /></a></div>
<br />
Normalment no vaig a buscar les meves lectures, molt sovint me les trobo, me les recomanen o m'apareixen entre d'altres textos. La Raquel Sibecas em va recomanar la lectura de Kundera i del seu triangle amorós més conegut. El relat va ser revelador, punyent i plaent a la vegada. Em vaig enamorar de Sabina, vaig odiar a Tomàs i vaig sentir llàstima de Teresa.<br />
<br />
Una lectura que et fa sentir, una novel·la que no em puc treure del cap.<br />
<br />
- <i>Ningú no ens espera</i>. Manuel Baixuali.(Edicions del Periscopi, 2016)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9klmh8Prlo7bbfViE0n77wFbXrTsaZ98wUXpE_lG-sXyEAZrvQiV1oO4nLUt1SUFGoeBLXATTjmRh_wPpct_FR3UYwxjy0hkJcJYyP2tFeWIKhmxIrK2Iq0escw9Gsp2dTjcsOBHgSA/s1600/Ning%25C3%25BA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9klmh8Prlo7bbfViE0n77wFbXrTsaZ98wUXpE_lG-sXyEAZrvQiV1oO4nLUt1SUFGoeBLXATTjmRh_wPpct_FR3UYwxjy0hkJcJYyP2tFeWIKhmxIrK2Iq0escw9Gsp2dTjcsOBHgSA/s200/Ning%25C3%25BA.jpg" width="135" /></a></div>
<br />
Baixauli, per a mi, és el millor escriptor de la literatura catalana actual. No només perquè el seu <i>Home manuscrit </i>em va deixar bocabadat i <i>La cinquena planta</i> em va meravellar, sinó perquè aquest artista hi toca i molt. Els articles de <i>Ningú no ens espera</i> no (et) fallen mai, estan plens de les reflexions que hauries volgut escriure, pensar i compartir.<br />
<br />
Si no heu llegit Baixauli al llarg del 2016 ho haureu de fer, obligatòriament, l'any vinent. No us en penedireu!<br />
<br />
- <i>Instrumental: memorias de música, medicina y locura</i>. James Rhodes. (Balckie Books, 2016)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy2fVWZrqNYi3eJEIGwCueZSjXyE-Gj5iA4LPV-C2n4G44grD3rtEbSK1PiXFuLhrMuMEe0P5dFtZ5oTsXqnSG802vpI0mzyEnVpyaHYgGcZ2ASFcU8w2NpJYH5v4qdQhlCtGewDcKmw/s1600/Instrumental.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy2fVWZrqNYi3eJEIGwCueZSjXyE-Gj5iA4LPV-C2n4G44grD3rtEbSK1PiXFuLhrMuMEe0P5dFtZ5oTsXqnSG802vpI0mzyEnVpyaHYgGcZ2ASFcU8w2NpJYH5v4qdQhlCtGewDcKmw/s200/Instrumental.jpg" width="135" /></a></div>
<br />
No hi entenc ni fava de música, ni de moderna ni de clàssica, però l'obra de Rhodes no només va de música, no només va de clàssica, va de buidar-se, de cridar al món, de sacsejar consciències i posar llum a les obscuritats humanes. Aquest any també ha sigut l'any Rhodes, la seva força narrativa, basada en una vida impossible, ens ha sacsejat a tots els lectors que desconeixíem la seva música i la seva valentia. Quan el vaig recomanar a través de la Biblioteca de Figueres, vaig dir:<br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
“M’està deixant sense aire.
L’estic llegint compulsivament, amb ansietat, angoixa, amb plaer malaltís. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Si em cruspeixo 270 pàgines en
tres dies es perquè m’ha portat a la bogeria lectora. Brutal, intens, volia
vomitar, plorar, estimar, abraçar algú... No el puc subratllar, és de la
biblioteca, però hi ha algú que no ho ha pogut evitar i el perdono!”</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Rhodes a Salvados:<br />
<br />
<a href="http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-12/capitulo-8-quin-james-rhodes_2016120200705.html">http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-12/capitulo-8-quin-james-rhodes_2016120200705.html</a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
- <i>Ànima</i>. Wajdi Mouawad. (Edicions del Periscopi, 2016)<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh-zk0kzbTBHX0ToGusgSOl1Zkkiy0G69GC9uKx4hLBVF-1-MFWfhVwOr17jRJmFMFhlZ4aAlpL5nzO3cwn0a_wgPw-sVk31SuSRzKHeWO5dNh-1HAc_rlKyWrBo4iG2uRCaQ1hcI2vg/s1600/%25C3%2580nima.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh-zk0kzbTBHX0ToGusgSOl1Zkkiy0G69GC9uKx4hLBVF-1-MFWfhVwOr17jRJmFMFhlZ4aAlpL5nzO3cwn0a_wgPw-sVk31SuSRzKHeWO5dNh-1HAc_rlKyWrBo4iG2uRCaQ1hcI2vg/s200/%25C3%2580nima.jpg" width="135" /></a></div>
<br />
Quan el vaig comprar el 2014 no vaig tenir el valor de llegir-lo, sabia que contenia un text duríssim i vaig haver d'esperar a la segona proposta del club de lectura experimental d'aquest curs per oferir-lo a altres lectors i obligar-me a iniciar la lectura.<br />
<br />
Us prometo que és de les novel·les més dures que he llegit, pel tema, per la forma de narrar, per la cruesa de les descripcions, per la força de les imatges, per la poesia del relat, per l'animalitat de l'ésser humà.<br />
<br />
Espero que si no n'heu tingut l'ocasió, i si algun dia us ve de gust, aquestes lectures també formin part de les vostres i que en gaudiu al màxim.<br />
<br />
Bones lectures i feliç 2017!!!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-82189749337620787272015-08-18T15:20:00.001+02:002016-12-05T16:15:04.991+01:00Prudenci Bertrana i el seu "Sacrilegi"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2oMnV-47YwonWpp360P_EFT_lwOYELHxn_Yh9DtxW4IMbI9H62jfdXHbYF71_dt1f_3eCTwNRtsS1NkksYHgO_IQNxhyphenhyphenRJgiRLNyjl6Uiw0MJU1ZSr4AhrRG7NjA46K3VPaUqI1URww/s1600/9788494342400.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2oMnV-47YwonWpp360P_EFT_lwOYELHxn_Yh9DtxW4IMbI9H62jfdXHbYF71_dt1f_3eCTwNRtsS1NkksYHgO_IQNxhyphenhyphenRJgiRLNyjl6Uiw0MJU1ZSr4AhrRG7NjA46K3VPaUqI1URww/s200/9788494342400.jpg" width="130" /></a></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El lector acaba de llegir <i>Nàufrags</i>, la tercera novel·la de Prudenci Bertrana que publica l'editorial gironina <a href="http://elageminada.cat/fitxa-llibre.html?id=21" target="_blank">Edicions de la ela geminada</a>, el tercer pas d'un projecte, el de la Biblioteca Prudenci Bertrana que va iniciar-se al 2013:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"En cinc anys, des d’ara mateix fins al
2017, quan es commemori el 150è aniversari
del naixement de Bertrana, el segell gironí
es proposa publicar, a un ritme de dos títols
anuals, la seva obra novel·lística completa,
“en edicions filològicament fiables, regides
per criteris de normalització coherents i alhora
màximament respectuoses amb l’estil i
el lèxic d’un autor que massa sovint ha estat
sotmès a deformacions importants a causa
d’un excés de zel corrector”, segons adverteix
l’editor Oriol Ponsatí-Murlà" (fragment de <a href="http://elageminada.cat/pdf/Bertrana-del-principi-al-final-2-Eva-Vazquez-Cultura-El-Punt-Avui-27.09.2013.pdf" target="_blank">l'article </a>d'Eva Vàzquez). </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El lector ignora si s'assolirà el termini proposat, si l'Oriol en serà capaç o no. Seria bonic, seria adient, seria una gran notícia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El lector, passi el que passi, ha gaudit de la lectura de les tres primeres obres: <i>Violeta </i>(inèdita), <i>Josafat </i>i <i>Nàufrags</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El lector esperarà amb delit les properes publicacions mentre rellegeix algun fragment del sacrilegi (<span style="font-size: xx-small;">1</span>) de mossèn Joaquim:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="color: blue;">"Una nit, una nit gaia, quieta, primaveral, una d'aqueixes nits en què totes les enyorances esdevenen tiràniques, en què tots els amors esdevenen enyorívols, en què totes les ànsies es renoven i en què totes les penes es desfan en llàgrimes, el sacerdot, de colzes sobre la barana del balconet de sa cambra, mirava les estrelles."</span></i> p. 176</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: x-small;">(1) "L'esborrany manuscrit de la novel·la... porta per títol Sacrilegi, i Nàufrags n'és el subtítol." p. 12 de la Introducció.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-77790490546281853712015-08-04T17:25:00.001+02:002015-08-04T17:31:17.440+02:00Avui es dorm menys al món...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-5zoMU_Wtk7k/VcDZIr7_bQI/AAAAAAAABk4/WS3PFNjdjaE/s1600/El%2Bm%25C3%25B3n%2Bde%2B1914.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-5zoMU_Wtk7k/VcDZIr7_bQI/AAAAAAAABk4/WS3PFNjdjaE/s200/El%2Bm%25C3%25B3n%2Bde%2B1914.jpg" width="130" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquests dies, després d'un parèntesis obligat per oposicions, retorno a recuperar l'hàbit lector, moltes lectures pendents, algunes acabades de comprar vora al mar, d'altres inacabades, amb el punt de llibre immòbil, abandonades per centenars de fulls sobre préstec, esporga, cronologia bibliotecària, plans d'acció i <i>communities manegers.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Recupero amb intensitat lectora Stefan Zweig i els seus articles sobre l'inici de la I Guerra Mundial, recollits per <a href="http://elageminada.cat/fitxa-llibre.html?id=19" target="_blank">Edicions de la Ela Geminada</a>. Uns textos breus i bel·ligerants, recollits en premsa, que mostren un Zweig no tan conegut, patriòtic, exaltat, però a la vegada brillant, poètic, colpidor. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He llegit i rellegit aquest fragment, no pararia de llegir-lo, sento <i>les hores caminant, caminant, caminant</i>, sento <i>el corc dels pensaments</i>, i com la por espanta el son. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És l'inici d'un article escrit a vint dies escassos de l'inici de la Gran Guerra, la que va deixar més de deu milions de morts, més de vint milions de ferits i gairebé vuit milions de desapareguts. </div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="color: blue;">"Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs els dies. A tots els països de la infinita Europa, a cada ciutat, cada carreró, cada casa, cada habitació, la respiració tranquil·la del son s'ha tornat més breu i enfebrada; com una sola nit d'estiu, xafogosa i asfixiant, l'època ardent abranda les nit i estén la confusió. Quants n'hi ha que, a banda i banda de la frontera, abans lliscaven suaument de la nit al matí dins la negra barca del son -empavesada amb somnis virolats i onejants-, i ara, a la nit, senten el so que fan les hores caminant, caminant, caminant, pel camí inacabable que va de llum a llum, i senten dins d'ells el croc dels pensaments i dels neguits que rosega i devora sense treva, fins que el cor se'ls fereix i emmalalteix. Ara una humanitat sencera desvarieja nit i dia, febrosa; un desvetllament paorós i invencible guspireja a través dels sentits excitats de milions, el destí penetra, invisible, per mil finestres i portes i espanta el son, espanta l'oblit de totes les alcoves. Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs dels dies."</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"El món insomne" ("Die schalflose Wlet"): Neue Freie Presse, Viena, 18 d'agost de 1914. Dins "El món de 1914. Edicions de la Ela Geminada, 2014."</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-77968379021317883312015-06-26T10:36:00.003+02:002015-06-26T10:41:30.821+02:00Passió pels llibres a la I Trobada de joves lectors<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-WeDdJB5F67U/VYv07HPjiiI/AAAAAAAABj4/5vq1b7t9aHI/s1600/cartell_i_trobada_lectors_versio_definitva_-_amb_correccions_0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="153" src="http://3.bp.blogspot.com/-WeDdJB5F67U/VYv07HPjiiI/AAAAAAAABj4/5vq1b7t9aHI/s320/cartell_i_trobada_lectors_versio_definitva_-_amb_correccions_0.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">El lector va assistir a la<span class="apple-converted-space"> </span><a href="http://www.quellegeixes.cat/blog/2015/06/20/i-trobada-de-joves-lectors-20-de-juny" target="_blank">I Trobada de joves lectors</a>,
organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i el fòrum virtual Què
llegeixes?<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 11pt;">El lector hi va intervenir, com a ponent,
en una taula més rectangular que rodona.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 11pt;">El lector va quedar en estat de xoc davant
l'energia, la facilitat de paraula i la destresa dels joves lectors: l'huracà
contagiós de la Marta Botet, la saviesa i tranquil·litat detectivesca d'en
Bernat Sut, la sensibilitat i el romanticisme de l'Íñigo Ovejero, la brillant
recerca de l'anell de l'Arnau Sant i l'entusiasme i altíssim nivell lector de
la fila 0!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;">El lector va gaudir amb les opinions, les
bones pràctiques dels joves lectors i de tot el que expressaven els ponents:
els records del conseller, la coordinació i la saviesa de la Laura Borràs, el
càlid acolliment de l'Ester F. Matalí, el saber fer de la Sílvia Caballeria,
l'entusiasme bilbaí de la Reina Duarte, el WhatsApp de la Gemma Pascual,
el conte de la Gisela Ruiz, l'ensenyança de l'Irene Santamaria, el Twitter de
la Laura Santacruz i l'amor per les lletres de la Mixa. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;">El lector n'escriu, per acabar, unes
quantes reflexions:<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-size: 11pt;">- El lector es referma en la definició de
joves lectors com a <a href="http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/posts/2013/4/26/lectors-devoradors" target="_blank">lectors devoradors</a>:<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">"Els joves lectors xalen i es burlen de la resta de lectors.
Ells no s'acaben d'identificar amb cap, els hi escau més la categoria de <strong>lectors
devoradors</strong>. Trilogies i tetralogies són empassades per aquests lectors
sense prejudicis, sense complexes, només pel fet de devorar lletres i més
lletres i viure infinitats d'aventures a través de vides
fantàstiques. "<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 15.75pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">- El lector es converteix en "bibliotecari terrorista"
(Laura Borràs dixit!) quan posa en qüestió la visió negativa del panorama
lector, quan treu ferro al fet de convertir els joves en grans lectors, quan
confessa no parlar de literatura en un vestidor de futbol (de dones sí!) o quan
considera gran part de l'oferta editorial com una gran "merda"
prescindible.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">- El lector acaba badant amb l'<i>Infinite book challenge<span class="apple-converted-space"> </span></i>i el taller de<span class="apple-converted-space"> </span><i>booktubers</i>. Allarga la jornada
intentant absorbir no se sap ben bé què, qui sap si la passió pels llibres que
transpiren aquests joves lectors. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">- El lector marxa entusiasmat, sap que els lectors estan en bones
mans (han acabat el dia en una llibreria diu el tuït de la Laura Borràs).
<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span lang="EN-US" style="font-size: 11pt;">- El lector agafa l'AVE i llegeix. </span><span style="font-size: 11pt;">Més d'un torna a casa i llegeix, de fet
ningú ho ha deixat de fer en tot el dia. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">Gràcies a tots els que han fet possible aquesta trobada i les que
vindran. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<u1:p></u1:p>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 11pt;">Salut i bona lectura. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-41271629568367677912015-03-21T08:30:00.000+01:002015-03-21T08:30:01.176+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 13.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-iYteKuP8bgk/VQl7O8w-VmI/AAAAAAAABiA/luUpnCmgo20/s1600/Sonrisas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-iYteKuP8bgk/VQl7O8w-VmI/AAAAAAAABiA/luUpnCmgo20/s1600/Sonrisas.jpg" height="156" width="200" /></a></div>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 13.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Somriures i llàgrimes.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">"Detestava la cara de la Julie Andrews, aquella badoca amb serrell de fleuma i mirada de vedell acmí de l'escorxador...</span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">La pobra Andrews pateix una nova Cuartiella. Que sí!</span></span><span style="color: blue; text-align: justify;"> Que els seus personatges creen empatia, que són gent normal, que tot té un punt costumista, però la veu narrativa de la Cuartiella s'està endurint. Utilitza més que mai l'ironia, l'humor negre, i els seus personatges propers cada vegada fan més cas de l'instint i ignoren les convencions socials.</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">La nova Cuartiella serà bona, potser més i tot!"</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Va de presentacions:</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">- Les breus reflexions sobre els contes de Gent que tu coneixes acaben aquí i ara. Confessem que hem gaudit del joc entre el text i el lector.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">- Demà, a les 12.00 a la Llibreria Vitel·la, intentarem gaudir també del joc entre text, lector i autora. </span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Hi esteu tots convidats!</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-59401693632009217862015-03-20T08:30:00.000+01:002015-03-20T08:30:00.346+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 12.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-e-cop8rtTaw/VQlzEfy-NpI/AAAAAAAABhw/NrYyyp572IE/s1600/Silenci.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-e-cop8rtTaw/VQlzEfy-NpI/AAAAAAAABhw/NrYyyp572IE/s1600/Silenci.jpg" height="145" width="200" /></a></div>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 12.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Objectiu Prim.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">"Alguns personatges de la Cuartiella parlen massa, tenen incontinència verbal, pateixen de verborrea, dia i nit. Li passa a la Marta i a la Carreras.</span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">De fet parlar o no fer-ho, amb la Cuartiella, sempre esdevé significatiu: l'Amàlia potser no va cridar prou fort; la Berta calla massa; la Contxita i en Rafel han de callar, l'Eva i en Roger haurien de conversar més sovint, igual que la clienta del Bar Oslo, també l'Òscar; en Lluís s'equivoca fent callar els seus fills; hi ha silencies que són intolerables i incòmodes, com el de la mare de l'Enric; en canvi hi ha moments que val la pena haver parlat, com quan ho fa en Robert; fins i tot hi ha qui hauria de callar per sempre, i no hi ha manera."</span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Incontinència verbal:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Alguns personatges de la Cuartiella parlen massa, tenen incontinència verbal...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Potser xerren massa. Potser algun lector els hagués fet callar abans. </div>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-59485203971824081122015-03-19T08:30:00.000+01:002015-03-19T09:44:58.394+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 11.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/--7BSs7Kljd8/VQbZ7toCfAI/AAAAAAAABhg/5gmKvP7AfCg/s1600/Pijama.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/--7BSs7Kljd8/VQbZ7toCfAI/AAAAAAAABhg/5gmKvP7AfCg/s1600/Pijama.jpg" height="200" width="140" /></a></div>
<br />
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 11.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">ABC</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="color: blue; text-align: justify;">"A <i>ABC</i> es parla d'una pel·lícula i el lector apunta: una comèdia antiga i divertida, anys cinquanta o seixanta, uns publicistes, Nova York, guerra de sexes, final feliç. </span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">No sap pas si la pel·lícula és rellevant o no, però té curiositat: avui, a través d'Internet, es pot trobar tot!</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">Un parell de cerques i ja tenim les <i><a href="http://www.reasonwhy.es/reportaje/peliculas-publicidad-marketing-periodismo-comunicacion" target="_blank">85 pel·lículas que ver si te dedicas al mundo de la publicidad, marketing, periodismo o comunicación</a></i>; busquem entre els anys 50 i 60, i BINGO!</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">1962. <i>Pijama para dos</i>. Rock Hudson i Doris Day. </span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">El millor però arriba quan llegeixes l'argument, veus la pel·lícula i acabes el conte!</span><span style="color: blue; text-align: justify;">"</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Va de recerca cinematogràfica:</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">- Quan llegeixes Cuartiella sempre pots jugar a descobrir pel·lícules.</span><br />
<br />
<span style="text-align: justify;">- A<i> L'Afer marsellès</i>, </span><span style="text-align: justify;">el </span><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; font-weight: normal; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-style: italic; mso-bidi-font-weight: bold; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA;">Txec i <st1:personname productid="la Mei" w:st="on">la Mei</st1:personname> van a veure una pel·lícula de Frank Capra, segurament <i>Vive como quieras</i> (<i>You can’t take it with you</i>) protagonitzada per James Stewart i Jean Arthur.</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-22625869954682380722015-03-18T08:30:00.000+01:002015-03-18T08:30:01.460+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 10.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-C-S97qIx5hM/VQbYfS6a1oI/AAAAAAAABhU/-J3OyQhiVJw/s1600/Ram.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-C-S97qIx5hM/VQbYfS6a1oI/AAAAAAAABhU/-J3OyQhiVJw/s1600/Ram.jpg" height="140" width="200" /></a></div>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 10.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">El millor padrí.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">"Aquest conte no va de casaments, tot i que n'hi ha un. Aquest conte no va de camises, tot i que n'hi ha més d'una, aquest conte no va de núvies escrupoloses, tot i que també n'hi ha una.</span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">Aquest conte va de la joventut perduda, de collons que ja en tens trenta-cinc! i la resta és aigua passada, i de que et tremolen les cames i vols que s'aturi alguna cosa que no saps ni tan sols si hi ha manera d'aturar, i de que estàs convençut que la cagues, però no hi ha més remei que cagar-la, i de ja està fet i tot plegat, i de com tota aquesta barrija-barreja acabarà confluint en una camisa, malva, tornassolada i punt."</span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va de temàtiques:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Drama, ironia, humor negre i àcid, situacions quotidianes i trivials: els contes de la Mercè es mouen per aquí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- El millor padrí no és un drama. </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-72861689190839463642015-03-17T08:30:00.000+01:002015-03-17T08:30:03.092+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 9.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-1zth7PqGA1o/VQbS08Ai7-I/AAAAAAAABhE/bdnET-oQbvA/s1600/Dead%2Bor%2Balive.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-1zth7PqGA1o/VQbS08Ai7-I/AAAAAAAABhE/bdnET-oQbvA/s1600/Dead%2Bor%2Balive.jpg" height="200" width="152" /></a></div>
<br />
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 9.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Sempre em tindrà al seu costat.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="color: blue; text-align: justify;">"La Mercè Cuartiella mata, de fet ho fa com a mínim 7 vegades, sense comptar algun intent homicida i els personatges secundaris que ja no hi són, que van morir un temps abans de la narració dels fets.</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">La col·lecció de cadàvers inclou: dues morts absurdes, dos homicidis imprudents, dos assassinats a sang freda i un suïcidi induït.</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">El lector pensa que la gent que coneix, la gent normal, menja, respira, canta i balla, segurament com tothom. El lector rumia que a la <i>Gent que tu coneixes</i>, la gent mata i assassina, de fet mor, i això també ho fa la gent normal.</span><span style="color: blue; text-align: justify;">"</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Va de morts:</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">- 7 morts en poc més de dues-centes pàgines no sabem si són molts o pocs.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">- Jack l'esbudellador en va matar 5.</span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-24292163574429146922015-03-16T08:30:00.000+01:002015-03-16T08:30:01.980+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 8.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-h8Gx65MWsWY/VQWXMC337iI/AAAAAAAABgw/hoy1FvK281o/s1600/Mostassa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-h8Gx65MWsWY/VQWXMC337iI/AAAAAAAABgw/hoy1FvK281o/s1600/Mostassa.jpg" height="150" width="200" /></a></div>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 8.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Cinc minuts de silenci.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="color: blue; text-align: justify;">"M. Mercè Cuartiella ens presenta els personatges, tres o quatre pàgines, ens diu el seu nom i el que fan, com els hi ha anat la vida fins al moment que ens ocupa.</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">Llavors apareix l'anècdota, el tema del qual ens vol parlar, s'allarga tres o quatre pàgines més, cinc a tot estirar.</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">Finalment ens situem en temps present i observem l'escena: som a la ciutat francesa de Dijon, famosa internacionalment per la seva mostassa, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya.</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">I ja som al tram final, ens queden sis o set pàgines i un desenllaç d'un parell de paràgrafs, amb un to, sovint, moralitzant.</span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Va de pàgines:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Tretze contes, no menys de 10 no més de 20: 11, 20, 15, 20, 12, 19, 14, 16, 13, 18, 17, 17, 13.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- La mitjana és de 15,76. Dada aquesta que encara no sé per què la faré servir!</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-53513538324238111652015-03-15T08:30:00.000+01:002015-03-19T12:43:18.272+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 7.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-mdijsGcBhOg/VQF_roDSQRI/AAAAAAAABgY/agZuzy51Foc/s1600/Bar%2BOslo_Figueres.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-mdijsGcBhOg/VQF_roDSQRI/AAAAAAAABgY/agZuzy51Foc/s1600/Bar%2BOslo_Figueres.jpg" height="184" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 7.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Bar Oslo</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">"Cuartiella i els seus personatges quotidians fan preguntes, potser a voltes coses sense més, sense importància, però a voltes també qüestions importants.</span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">De què serveix, doncs, fer-se gran?</span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">Llegit el conte, el lector pensa que, fet i fotut, fer-se gran no serveix per a massa res. Qui sap si tot plegat serveix només per recordar, per guadir del record juvenil d'aquell<i> lleuger perfum de narcís</i>, perfum d'una dona massa gran i indecisa."</span></span><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">Oslo:</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">- El Bar Oslo pot ser qualsevol bar, la següent línia que escriure no té cap fonament.</span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;">- A Figueres hi ha un Bar Oslo, impossible no pensar que podria ser aquest. </span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-54764738784106142472015-03-14T08:30:00.000+01:002015-03-14T11:09:07.747+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 6.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-a0TZ3iIIipU/VQF8kKjLckI/AAAAAAAABgM/1YDHOCUdxzM/s1600/bewitched1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-a0TZ3iIIipU/VQF8kKjLckI/AAAAAAAABgM/1YDHOCUdxzM/s1600/bewitched1.jpg" height="114" width="200" /></a></div>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 6.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Embruixada.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">"<i>Us agrada el cinema dels anys cinquanta? L'americà, vull dir, Hollywood i tot això, eh? </i></span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">Perquè, si us agrada, és possible que aneu a fer un gintònic amb la Samantha i que allargueu la nit fins tard. A ella li agrada molt parlar, de fet no calla ni a sota aigua. </span></span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;"><br /></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: blue;">É</span></span><span style="color: blue; text-align: justify;">s una dona intuïtiva, però altres impulsos li fan perdre la intuïció. </span><br />
<span style="color: blue; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="color: blue; text-align: justify;">De fet fer un gintònic amb la Samantha pot ser un plaer, potser fins i tot un esport de risc."</span><i style="text-align: justify;">.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Qüestió d'edat:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Molts personatges de la Cuartiella ronden els quaranta, hi arribaran aviat o fa poc que els celebraven.</div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
- A aquesta edat, i això també ho diu l'autora, <i>ja no hi ha marge per als jocs.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-62722011603165998962015-03-13T08:30:00.000+01:002015-03-13T08:30:04.107+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 5.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-dTPnOQXHBhU/VP2uFygsI1I/AAAAAAAABf0/b33kQhAatoQ/s1600/Sinceritat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-dTPnOQXHBhU/VP2uFygsI1I/AAAAAAAABf0/b33kQhAatoQ/s1600/Sinceritat.jpg" height="168" width="200" /></a></div>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i><br /></i></i>
<i style="text-align: justify;"><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 5.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<i style="text-align: justify;">Sinceritat.</i><br />
<i style="text-align: justify;"><br /></i>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;">"Eva - Roger - David / Roger - Eva - Begoña / Roger - Daniel - la consciència d'en Roger: tres triangels amorosos que no han esdevingut mai, tres triangles que desprenen una sinceritat sincera, plens de silencis i cadàvers a l'armari. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;">L'amor de la gent que tu coneixes, quan aquesta gent se'n van cap a la quarantena, es converteix en un <i>gos gros i fidel</i>, dels que fan bona companyia, això és tot!"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va de personatges:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Els personatges de la Cuartiella provoquen empatia, això diuen, això he llegit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Els personatges de <i>Sinceritat </i>no em cauen pas simpàtics, són dels que es mereixen un bon clatellot.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-40750142174812107222015-03-12T08:30:00.000+01:002015-03-12T08:30:01.129+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 4.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-PkfbXQzWU8A/VPhiWfzwBbI/AAAAAAAABfM/KakQMEuk3U0/s1600/Taj-Mahal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-PkfbXQzWU8A/VPhiWfzwBbI/AAAAAAAABfM/KakQMEuk3U0/s1600/Taj-Mahal.jpg" height="133" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 4.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Taj Mahal. </i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-style: italic;"><br /></span></div>
<span style="color: blue;"><div style="text-align: justify;">
"Gent normal, gent que tu coneixes, gent que pot posar-li al seus fills Martí i Pol, el poeta més popular, més conegut. Aquesta és la gent com el lector, que compta fins a vint quan s'emprenya, recepta mèdica de la mare... o qui sap si ara pensarà en la brisa lleugera envoltant el Taj Mahal.</div>
</span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;">Amb M. Mercè Cuartiella sentim compassió, no és qüestió de ser bledes, és qüestió d'un estrany equilibri!"</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Coses de bessons:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- L'obssessió pel bessons per part de la Cuartiella és un fet. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Que el lector és bessó n'és un altre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- En Martí i en Pol reben el nom al vuitè mes d'embaràs. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- El lector i el seu germà van rebre els noms definitius quan van sortir, després de set mesos, ningú sabia que eren dos. </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-3499843617450355742015-03-11T08:16:00.000+01:002015-03-11T08:16:05.991+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 3.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-anP05PTK7bY/VOcoiYvKucI/AAAAAAAABeU/EhnTGGNcj7U/s1600/Rellotge%2Bde%2Bcucut.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-anP05PTK7bY/VOcoiYvKucI/AAAAAAAABeU/EhnTGGNcj7U/s1600/Rellotge%2Bde%2Bcucut.jpg" height="200" width="141" /></a></div>
<i><br /></i>
<i><br /></i><br />
<div style="text-align: justify;">
<i><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 3.</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>La Contxita i la senyora Concepció. </i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;">"Que el pla de la senyora Concepció ja es veu a venir és tan clar com que pensem que tot acabarà com el rosari de l'Aurora. Les mentides no acaben mai bé, ens repetim, i un pla un xic poca-solta, que diu qui narra, encara menys... Però el ninot, el babau, fill del què diran, és ell i qui viu la gran aventura és la Contxita, i això només és el principi, perquè el relat és un tosset de vida, de fet un trosset immaculat!"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recerca onomàstica:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Immaculada. Orígen: Marià. Onom: 8-12. Abreviació de la Immaculada Concepció, delcarada dogma de fe per Pius IX.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
- Damià. Orígen: Grec. Onom: 26-9. Germà de sant Cosme (v.). Significa <span style="color: red;">"domador"</span> o també "consagrat a Dàmia", sobrenom de Cíbele.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-86960542991647461132015-03-10T08:30:00.000+01:002015-03-10T08:30:04.469+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 2.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-u3I5D9kOHj4/VOchyvVFGbI/AAAAAAAABeE/yVwgBRsMvZA/s1600/Sabates%2Bvintage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-u3I5D9kOHj4/VOchyvVFGbI/AAAAAAAABeE/yVwgBRsMvZA/s1600/Sabates%2Bvintage.jpg" height="200" width="200" /></a></div>
<i><br /></i>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i><i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 2.</i></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Sabates Vintage.</i></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;">"Moralitzant, amb moralitat, amb sentència final, la que ens deixa el pocapena del cambrer impertinent [...] La vida, la nostra, la dels altres, la d'aquells que ens creuem pel carrer, la vida que ens expliquen i la que vivim, la vida, vaja! [...] La vida és per les hienes, no pas per nosaltres, de cap manera pels morts de gana i lectors com jo."</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Tics d'autora i lector:</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Cuartiella: "s'entesta en situar els seus personatges en ciutats ni petites ni grans, deuran ser mitjanes, <i>sense cap atractiu especial</i>, diu ella."</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Lector: "s'entesta en veure els seus personatges, els de la Cuartiella, com a fills de la seves ciutats, les d'ella, <i>sense cap atractiu especial</i>, diu ell"</div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-72425146612017846742015-03-08T21:59:00.000+01:002015-03-09T08:34:00.921+01:00Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 1.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-K8rkLECZGc8/VOcDm04ABTI/AAAAAAAABd0/Subzbz4D39g/s1600/Gent%2Bque%2Btu%2Bconeixes_portada.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-K8rkLECZGc8/VOcDm04ABTI/AAAAAAAABd0/Subzbz4D39g/s1600/Gent%2Bque%2Btu%2Bconeixes_portada.JPG" height="200" width="128" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Gent que tu coneixes</i>. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 1.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
[Inicio una sèrie de tretze entrades dedicades a la darrera obra de M. Mercè Cuartiella: el recull de contes <i>Gent que tu coneixes</i>, Premi Mercè Rodoreda 2014.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tretze entrades que em portaran fins a les 12.00 h. del diumenge 22 de març, quan presentaré l'obra a la Llibreria Vitel·la de l'Escala.]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A l'acabar el primer conte del recull de M. Mercè Cuartiella escric quatre paraules, el primer que em ve al cap... aquest serà un diari de lectura personal i sense importància, per això i per res més el faig públic.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Jo vaig veure morir l'Amèlia Vidal</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: blue;">"Aquest primer conte m'ha colpit, perquè la mort colpeix i la mort anunciada i ridícula potser més, perquè l'espero, la noto, la sento a prop i quan, a la fi, se'm fa present torço el rostre, tenso els braços, les mans estrenyen fort el llibre</span><span style="color: blue;"> i estic a punt d'escopir al terra alguna cosa semblant a la ràbia que sento per un fet tan inoportú i fatídic. Tanco el llibre un moment, una estona que no sé quan durarà, per agafar aire i continuar."</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fragments relacionats:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"... notava el presagi d'una desgràcia, encara que mai no hagués pogut predir quina."<i> Gent que tu coneixes</i>. p.17</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Tampoco Santiago Nasar reconoció el presagio." <i>Crónica de una muerte anunciada</i> p.11</div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-20666764697854810972014-06-03T12:48:00.000+02:002014-06-04T12:56:44.250+02:00Bones històries i edicions de merda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-rJsQLpZ2Ips/U4759ocHZwI/AAAAAAAABaQ/fidH-vJcZDQ/s1600/Millor+oferta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-rJsQLpZ2Ips/U4759ocHZwI/AAAAAAAABaQ/fidH-vJcZDQ/s1600/Millor+oferta.jpg" height="200" width="126" /></a></div>
<br />
Quan el lector agafa un llibre ho pot fer per diferents raons: potser per l'autor a qui coneix o vol descobrir, potser per una recomanació que seguirà a ulls clucs o amb cautela segons qui la faci, potser per una portada cridanera o potser per portar la contrària a algun moviment de masses.<br />
<br />
A vegades, fins i tot, el lector es decideix per una bona història. <br />
<br />
Aquest darrer cas és el que ens ocupa avui: <i>La millor oferta</i> de Giuseppe Tornatore sembla una bona història, no parlem de la pel·lícula que el lector no ha vist.<br />
<br />
"Un famós crític d'art amb certes reserves cap a les dones, una noia que no ha sortit mai de la seva habitació, un jove expert en autòmats i l'amor que tot ho capgira."<br />
<br />
La història atrau al lector que llegix amb avidesa, tot i que s'encalla alguna vegada a causa d'una qüestió que el treu de polleguera:<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"> </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">....</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">p. 8-9 … a causa d’un seguit de greus problemes psicològics,
vivia reclosa a casa <span style="color: red;">de</span> por de caminar pels carrers i barrejar-se amb els altres. </span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;">p. 50 Mentre transcrivia les dades, en Virgil va
intuir que ella l’espiava <span style="color: red;">per</span> forat del pany.</span></span><br />
....</div>
<br />
Al lector li rellisca si tot plegat es deu a una mala traducció, a un error de transcripció, a una falta de corrector o al càstig dels déus. Al lector li sua si l'Editorial Anagrama s'ha decidit a publicar en català i tot just comença, potser l'any vinent ho faran més bé pobrets! <br />
<br />
El lector està fart que li prenguin el pèl i només pensa que les bones històries no es mereixen edicions de merda.<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-79527753624588345062014-05-21T11:30:00.000+02:002014-05-21T13:30:06.489+02:00Convidar a llegir drames i tragèdies.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zDxu28onNv4/U3yMgbYfxdI/AAAAAAAABaA/7TPixV8uLt4/s1600/R%C3%A8quiem+per+a+contrabaix_portada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-zDxu28onNv4/U3yMgbYfxdI/AAAAAAAABaA/7TPixV8uLt4/s1600/R%C3%A8quiem+per+a+contrabaix_portada.jpg" height="200" width="126" /></a></div>
<br />
Quan al lector li ofereixen presentar <i>Rèquiem per a contrabaix </i>diu que sí sense pensar-s'ho.<br />
<br />
<span style="color: blue;">Dimarts 20, a les 19.00 h.</span><br />
<span style="color: blue;">Sala d'actes de la Biblioteca Fages de Climent.</span><br />
<span style="color: blue;">Amb la presència de l'autora, Mercè Saurina, el mestre contrabaix Josep Quer i el jove pianista David Armengol.</span><br />
<br />
Quan acaba de llegir la breu novel·la creu que s'ho hauria d'haver rumiat abans.<br />
<br />
El lector ha quedat trasbalsat, té un gran buit a l'estómac.<br />
<br />
Uns dies després torna a llegir el text, es deixa portar pel lirisme de l'obra, tornar a commoure's, a patir. Observa amb sorpresa com la veu narrativa l'ha portat cap a on volia: sentir-se a prop d'ella, odiar-lo a ell, plorar per la nena.<br />
<br />
El final imprevist en la primera lectura, intuït en la segona, acaba per trencar-lo per dins.<br />
<br />
El lector té escrits els agraïments, el prèambul, el que sap i el que diuen de l'autora, la definició de rèquiem, els capítols breus i de títols tristos, els sentiments (tensió, ràbia, odi, desesperació, dolor, impotència, pena,...), els personatges (també el de Can Ginesta), els temes i alguns fragments a comentar.<br />
<br />
Així és com ha anat: http://goo.gl/CSR6Wy<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-37769313814436052382014-05-09T12:24:00.001+02:002014-05-09T12:30:10.179+02:00La llentia viatgera: la clau de volta de tot plegat<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-AS7ky3hUgUs/U2ymE_M_yZI/AAAAAAAABYk/TbQT1gN-zcY/s1600/la-llentia-viatgera650.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-AS7ky3hUgUs/U2ymE_M_yZI/AAAAAAAABYk/TbQT1gN-zcY/s1600/la-llentia-viatgera650.jpg" height="200" width="132" /></a></div>
<br />
<span style="color: black;">A veure si ens entenem... dir que en Pagès, després de l'excel·lent rebuda dels <i>Jugadors de whist</i> (2009), ha consolidat la seva carrera literària amb <i>Dies de frontera</i> (2014), és una prova evident que algú no s'ha llegit <i>La llentia viatgera</i> (2013)!</span><br />
<br />
<span style="color: black;">Molts lectors potser no saben que existeix, d'altres l'obvien per ser un conte infantil, alguns l'han fullejat i ja està bé, però hi ha qui l'ha llegit i rellegit. </span><br />
<br />
<span style="color: black;">La llentia igual que molts dels personatges de Pagès és aparentment irrellevant, una trista llentia avorrida.</span><br />
<br />
<span style="color: black;">Diu, el propi Pagès, que escriu en capes, el conte no n'és pas una excepció: el poden llegir els nens, els joves i els adults, tots i trobaran la seva capa.</span><br />
<br />
Confessa l'autor, en termes d'escriptura, que tracta de no repetir-se, per<span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;">ò també de no canviar massa<span style="color: black;">: els lectors de Pagès poden estar tranquils, en aquesta història</span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"> el reconeixeran </span></span></span></span><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;">.</span></span></span></span><br />
<span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><br /></span></span></span></span>
<span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;">Però anem al gra:</span></span></span></span><br />
<span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><br /></span></span></span></span>
<span style="color: black;">Si l'última novel·la de Pagès l'han definit de carretera, la de la llentia diríem que és aèria, volant d'un lloc a l'altre empesa pel vent. De fet tots els personatges de Pagès fan un viatge semblant, amunt i avall, en línies més rectes o corbades, per mons coneguts o per descobrir, però inevitablement tots arriben al punt de partida. El lloc és el mateix, però ells han canviat. El viatge d'Ulisses no és un tema nou, però és el més proper a la vida. </span><br />
<br />
<span style="color: blue;"><i>"Sento que el meu viatge ha acabat i que he arribat on havia d'arribar. Aquí sóc feliç i no enyoro cap de les meves aventures."</i></span><br />
<br />
<span style="color: black;"><span style="color: blue;"><i>"... havia hagut de viatjar d'un costat a l'altre per descobrir que enlloc no se sentiria tan bé com al seu propi hort."</i></span></span><br />
<br />
El <span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;"><span style="color: black;">narrador de <i>Dies de frontera </i>ens
recorda sovint que estem llegint una novel·la, fins i tot ens recorda que el lector
també forma part d’una novel·la. No cal que us digui que la Berta, quan escolta els contes impossibles de l'avi Martí, té el pressentiment que d'una manera o altra també en forma part.</span></span></span></span></span></span></span><br />
<br />
<span style="color: black;">Vicenç Pagès Jordà ha guanyat el Premi Nacional de Cultura 2014, molts diuen que no l'hagués guanyat sense la frontera i el whist, jo sense la llentia no li donaria. </span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2341957806295121289.post-49064008731882509622014-04-25T13:07:00.000+02:002014-04-25T13:07:35.021+02:00Llegir un bon llibre<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-nocPKJ5dasY/U1ocipJkjNI/AAAAAAAABYQ/TDsUM7nfXsU/s1600/La-librer%C3%ADa-ambulante1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-nocPKJ5dasY/U1ocipJkjNI/AAAAAAAABYQ/TDsUM7nfXsU/s1600/La-librer%C3%ADa-ambulante1.jpg" height="200" width="127" /></a></div>
<br />
Quan tens la certesa que tothom s'atreveix a escriure un llibre, quan el més trempat i el menys dotat publiquen els seus textos, fan presentacions i parlen de literatura, quan tens el convenciment absolut que allò que has llegit és una bona merda, quan això et passa pots estar de sort i refugiar-te en un bon llibre que l'encerti: <br />
<br />
<span style="color: blue;"><i>"Siempre he tenido la impresión de que es mejor leer un buen libro que escribir un malo i pobre."</i></span> <i>La libreria ambulante</i>. Christopher Morley. Editorial Periférica, 2012. p.79Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/07277654491375069289noreply@blogger.com0