Salvar-se a pesar de tot

Un text del meu soldat que, un dia sí i l'altre també, vaig deixant abandonat. L'esborrany, amb el text de la Lolita d'inspiració, deia així:

"La por de la bogeria també és això: el cos partit d'un cuc que segueix arrossegant-se i deixa la meitat de si mateix al seu darrere sense adonar-se'n, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de tu. De tots nosaltes." p. 127 (Ara, escric. Lolita Bosch)


"El soldat reposa entre unes pedres. La sargantana surt corrents, repetidament, d'un cau a l'altre, buscant el sol, intranquil·la, surt i s'amaga a prop seu.
Les parets de casa eren el lloc idoni per caçar-ne, amb la mà fent de cullera, prement amb suavitat. 
L'ha mig agafat, sobre el palmell la cua es recargola. Ha pensat menjar-se-la, calmar aquest buit profund; mes ella ha decidit abandonar part del seu cos, part de si mateixa, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de la guerra, a pesar dels morts, a pesar de la gana.

El soldat es posa la cua a la boca, l'últim zig-zag. Immediatament escup."

Tres fragments

Tanco el llibre ara mateix, punt final. Tres fragments que he apuntat:

"Perquè això és una novel·la i t'estic mentint tota l'estona.
Vull que et resulti evident.
Vull que te n'adonis sense que jo no t'hagi de dir res.
(Res.)" p. 58

 Ara mateix us estic mentint, no tanco el llibre ara, el vaig tancar ahir.

"Per a cada text, per a cada viatge, una sola cançó.
I ell em diu:
Ja, és el mateix que els passa als nens. La psicòloga de l'escola de la meva filla em va explicar que per això ens demanen que els posem tota l'estona la mateixa pel·lícula en dvd. Perquè ja saben què passarà i els tranquilitza. Perquè els nens aprenen tantes coses cada dia que això és l'única cosa, per dir-ho d'alguna manera, que tenen la sensació de saber." p. 66

M'agrada explicar el mateix conte, una vegada i una altra, i, de cop, un altre dia, canviar el nom del personatge secundari, llavors ella protesta: "no, tiu, no, la marieta es deia Berta!".

"La por de la bogeria també és això: el cos partit d'un cuc que segueix arrossegant-se i deixa la meitat de si mateix al seu darrere sense adonar-se'n, sense girar-se, sense aturar-se. Salvar-se a pesar de tot. A pesar de tu. De tots nosaltes." p. 127

Aquesta imatge em regalarà una capítol.

Ara, escric; ara, llegeixo

El lector ha agafat el llibre Ara, escric de Lolita Bosch, el fulleja:

Solapa: enganxada a la coberta, apunt biogràfic.
Guarda volant: una il·lustració a tot color, un mico, d'hàbits hindús, llegint.
Full de respecte: en blanc.
Portadella: Ara, escric, al mig a dalt, Narrativa, 383, al mig a baix.
Portada: Lolita Bosch. Ara, escric, al mig a dalt, Editorial Empúries, Barcelona, al mig a baix, crèdits, al verso.
Full amb dedicatòria: Però per a la Lolita.
Sumari: Primer llibre: On obro, (tres caràcters japonesos) p. 11; Segon llibre: On tot està obert. ARA, ESCRIC, p. 95; Tercer llibre: On provo de veure, I NO RES, p. 225.

El lector es dirigeix, directament, al Segon llibre: On tot està obert, p.95, deixa de fullejar i llegeix: dues cites (Roland Barthes i María Moliner), un full, un proverbi hindú, primer capítol, un full, segon capítol, un, dos, tres, quatre, cinc fulls, després transcriu:

"Després de la publicació de La família del meu pare (Empúries, 2008), després d'aquests Mesos Silenci travessats únicament per la fletxa que ha estat Japó escrit (originalment: llibre vermell, 21 X 21, autoedició, 2008), m'han dit: I. que escrigui la segona part de la novel·la, 2. que deixi d'escriure durant un temps, 3. que escrigui amb urgència una novel·la falsa, 4. que faci poesia, 5. que parli de mi en prosa poètica sense cap intenció de crear sentit, 6. que publiqui Japó escrit, 7. que em senti lliure, 8. que no faci cas de cap pressió externa, 9. que em dediqui durant un temps a la literatura infantil, 10. que no pari atenció, que no escolti, 11. que pensi que darrerament he publicat massa i que no és bona tanta projecció pública, 12. que pensi en la meva carrera literària com si fos una estratègia." p. 108-109.

El lector segueix llegint, nou pàgines més. Després tanca el llibre.