Et in Arcadia ego

Continuo llegint Cabré, lentament, a poc a poc, les lectures dels clubs i l'estadísitca de la UOC em fan allargar la seva lectura, i això, en certa manera, m'agrada.

Apunto, mentalment, moltes coses. Quan arribo aquí decideixo tornar al bloc:

"Et in Arcadia ego. Encara que Poussin va pintar el quadre pensant que qui parlava era la mort, que és present a tot arreu, fins i tot als racons de la felicitat, jo sempre m'he decantat per l'ego que es refereix a mi: jo he estat a l'Arcàdia, l'Adrià té la seva Arcàdia." p.298.


El quadre de Poussin posa títol a la tercera part del Jo confesso. Es tracta del pintor francès Nicolàs Poussin (1594-1665).

I?

Doncs, que la meva estimada Obra mestra inconeguda de Balzac, té per protagonista un jovenet Poussin, que aprendrà l'art de pintar la perfecció gràcies als consells d'altres pintors històrics (François Porbus, flamenc; Mabuse, holandès) i d'un imaginari, Frenhofer, alemany.

Una obra, novament, ens porta a una altra.

Amb Cabré, em passa sovint, els seus llibres són plens de detalls que cada lector pot fer seu segons la seva pròpia experiència lectora i això ens indica una gran riquesa i diu molt del propi l'autor.

Dedicacions...

El lector sempre para esment a les primeres pàgines, als preliminars. Desconeix qui va ser el primer a dedicar les seves creacions, l'agraïment als mecenes en podria ser l'inici. "A un Lord.............................. 1845" El lector sempre para esment a les darreres pàgines, quan l'obra mor. Desconeix qui va ser el primer, la curiositat i la impaciència en podrien ser l'inici. "Aquest adéu glaçà els dos pintors. L'endemà, Porbus, inquiet, tornà per veure Frenhofer, i va saber que havia mort durant la nit després d'haver cremat les seves teles." París, febrer del 1832.

Una obra mestra inconeguda

No em serà fàcil parlar d'aquesta obra.

És el llibre que més vegades he llegit, que més cops he rellegit, que més cops he comprat i que més he recomanat, ... no em serà, doncs, gens fàcil parlar de l'obra.

No sóc pintor, de pintura no hi entenc ni un borrall. Ho dic per endavant, per no confondre al personal.

L'obra mestra desconeguda (1831) ha estat llibre de culte i referent per a molts pintors (Picasso, Cézzane, Matisse,...), tots ells han cercat, igual que els personatges de Balzac, la bellesa, l'ideal de l'art.

Jo, neòfit de la literatura, només hi he buscat paraules, un seguit de màximes que m'orientin sobre properes lectures, sobre pròxims escrits. L'ideal de l'art no és exclusiu de la pintura...

"Brrr! Per ser un gran poeta no n'hi ha prou de conèixer a fons la sintaxi i no cometre faltes d'ortogafia. El domini de la tècnica, del coneixement és només la part d'un tot, malauradament ens mancarà l'alè tebi de la vida, aconseguir-lo és el secret.

Per acabar un darrer consell que ens servirà, a tots plegats, per cremar, com l'embogit Frenhofer, tot el que hem llegit, tot el que, sense seny, hem pretès escriure: "La missió de l'art no és copiar la naturalessa, sinó expressar-la! No ets un vil copista, sinó un poeta!... Altrament, un escultor s'estalviaria tots els seus maldecaps emotllant una dona!"

L'obra mestra desconeguda. Honoré de Balzac