Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris James Joyce. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris James Joyce. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 de febrer del 2014

Joyce i les seves cartes pujades de to


Quan el lector llegeix l'antologia de les cartes de James Joyce podria recercar fragments de la seva visió sobre la literatura irlandesa, els seus ingents problemes per editar, la dura censura, prohibició i crema dels seus llibres, potser, fins i tot, li podria interessar tot allò relacionat els seus problemes econòmics i visuals.

Quan el lector recerca entre les cartes de Joyce, realment, espera trobar el grapat de cartes eròtiques a la seva estimada esposa Nora, ras i curt!

En les ocasions que el lector parla de Joyce amb altres lectors aquests sovint callen, badallen en alguns casos i s'excusen sovint en la impossibilitat de llegir aquest home, que no s'hi entén res de res i que per patir s'apunten a spinning i vinga a pedalar.

Per a tots ells el lector transcriu, ara i aquí, una carta del críptic i il·legible James Joyce, Jim pels amics:

A Nora Barnacle Joyce

[27 anys]

8 de desembre de 1909
carrer Fontenoy, 44, Dublín
"La meva dolça puteta Nora:

He fet tal com em vas dir, nena porqueta, i me l'he pelada dos cops quan llegia la teva carta. Estic encantat de veure que t'agrada que et follin pel cul. Sí, ara recordo aquella nit en què et vaig follar durant tanta estona per darrera. Va ser la follada més porca que t'hagi fet mai, estimada. La meva cigala va ser dins teu durant hores, entrant i sortint del teu cul alçat. [...] Tenies el cul ple de pets aquella nit, estimada, i follant-te te'ls vaig fer sortir; eren grossos, llargs i ventosos, espetecs petit i exierits i un munt de peterrets dolentot que sortien del teu forat a borbollons. [...] Espero que la Nora no deixarà de fer-se pets a la meva cara per tal que també els pugui ensumar.
Dius que quan torni me la mamarà i que vols que et llepi el cony, petita canalla depravada. Espero que em sorprenguis alguna hora quan dormi vestit, t'abalancis sobre mi amb l'escalfor d'una puta, amb els teus ulls endormiscats, a poc a poc em descordis botó rere botó de la meva bragueta i lentament m'agafis la titola grossa del teu amant, l'encerclis amb la teva boca humida i la mamis fins que es faci més grossa i més dura i s'escorri a la teva boca. [...]
Bona nit, la meva petit Nora que es fa pets, la meva folladora petita i porca! Hi ha una paraula encantadora, estimada, que has subratllat perquè me la pelés millor. Escriu-me més sobre això i sobre tu, dolçament, més porcament, més porcament.
Jim"

El lector continuarà pensant que a Finneganns Wake no s'hi entén una merda, però tots els lectors estaran d'acord que quan Joyce volia ser explícit ho aconseguia.

Bona lectura!


dimecres, 2 de setembre del 2009

Ulisses -Segona part-

Un cop va rebre l'exemplar dedicat per la Dolors, el nostre lector ja havia llegit Retrat de l'artista adolescent, després Dublineses, més endavant Giacomo Joyce, també un estudi anomenat James Joyce, cien años y un día (Ulises y el Bloomsday), i finalment, la delirant traducció de l'inintel·ligible capítol de Finnegans Wake, Anna Livia Plurabelle; a més de les 189 pàgines introductòries del volum regalat, amb les quals va poder seguir el mínim argument de la novel·la que l'obsessionava, les seves possibles interpretacions de literatura comparada (especialment amb l'Odissea homèrica), les diferents tècniques narratives utilitzades, la manipulació i joc constant del llenguatge, les infinites al·legories, metàfores, picades d'ullet i cites vàries. Finalment va acudir a xerrades sobre l'autor a la universitat més propera i es va ajudar de les noves tecnologies per recollir més i més informació. Tot i així, confessa, malauradament, no saber res de la llengua anglesa, desconeix la cultura i història irlandesa i, és evident, que no ha tingut mai memòria per massa res. Després de tot plegat escrigué: L'Ulisses és, definitivament, un llibre gruixut, voluminós. Joyce és un visionari. (que no hem d'interpretar com a velada referència als seus problemes oculars) Bloom un antiheroi. (un veritable heroi contemporani) Ell, ell,... res de res. Al cap i a la fi, encara avui, torna a confessar no entendre-hi ni un borrall, bé, potser un borrall sí, però no gaire més.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Ulisses -Primera part-

Quan tenia disset anys va llegir per primera vegada l'Ulisses de James Joyce.
Acabava de sopar amb uns companys, s'havia acostat al despatx de la casa, fumava el seu primer cigarret i, potser, havia begut un xic massa.
Va agafar el primer volum d'una edició castellana, traduida per José Mª Valverde, i va conèixer "l'orondo Buck Mulligan".
Quan la festa va acabar es va empotar aquell volum, dos dies més tard, va demanar el segon.
Passada una setmana havia acabat de llegir aquell text i no havia entès res de res, absolutament res, però ja podia dir que havia llegit l'Ulisses de James Joyce.
Des d'aquell dia la novel·la l'ha perseguit, pel Nadal de 2002 la Dolors li va regalar una nova edició amb dedicatòria inclosa.
De fet, ha llegit el text tres vegades més i, encara avui, confessa no entendre-hi ni un borrall, bé, potser un borrall sí, però no gaire més.