Una trobada desaprofitada

Al Diari de l'Oreneta, Amélie Nothomb descriu un fet literàriament decepcionant:

"... ja no significa res, una trobada. Hi ha exemples que ho porten al paroxisme: Proust, que es va trobar Joyce en un taxi i, en el transcurs d'aquesta entrevista única, només va parlar del preu de la carrera; tot s'esdevé com si ja no hi hagués ningú que cregués en les trobades, en la possibilitat sublim de conèixer algú."

Qui sap què va pensar o va dir el taxista?

Espero no conèixer mai cap dels meus autors preferits, per sort la majoria són morts. En tot cas, m'arriscaria a acabar parlant del temps que fa.

Ordre literari anual

Vaig entrar a la llibreria a la recerca de quelcom que posés ordre de cares a l'any vinent. Exposats al taulell, d'esquerra  a dreta, l'Almanac del Cordill, el Calendari del Pagès, el del "Corazón de Jesús", el Blog Maragall i, finalment, un Almanac literari? El llibre de l'any de Vicenç Pagès: la decisió es va convertir en un impuls.

53 textos acompanyats d'unes fantàstiques il·lustracions de Joan Mateu.

Un recull de recomenacions, reflexions, cites, anècdotes, xafardaries literàries. Un grapat d'autors i obres que corres a buscar al prestatge, a la llibreria o a la biblioteca, t'hi aboques i no tens més remei que llegir per continuar llegint.

A Vicenç Pagès li agrada recomenar lectura, parlar del que ha llegit i del que faríem bé de llegir abans no sigui massa tard. Des del jardí, secció dominical d'on provenen bona part dels textos, continua amb aquesta dèria de parlar-nos del plaer de la lectura, de la llengua, de la paraula; creant, sense qui no vol la cosa, una guia de lectures imprescindibles.

De El llibre de l'any, el senyor Pagès n'imagina una lectura pausada, setmanal. Ho sento! L'any encara ha de començar i jo ja l'he acabat.