Després de tenir-la als dits desenes de vegades, he llegit la correspondència de HH i Frank Doel.
Us deixo un fragment sobre un tema recorrent i a voltes problemàtic: l'espurga de llibres i la relectura.
"Faig neteja de llibres cada primavera i llenço els que no tornaré a llegir, de la mateixa manera que llenço roba que no em tornaré a posar. Tothom se'n fa creus. Tinc amics peculiars, pel que fa als llibres. Llegeixen tots els best sellers, se'ls empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten molts trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegaa, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula del que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que tiro un llibre a la parerera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no el tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS! NO SI ÉS DE TAPA DURA! ¿Per què no? Jo, personalment, no puc pensar en res menys sacrosant que un mal llibre o fins i tot un llibre mediocre." Carta del 18 de setembre de 1952, escrita per hh, dins 84 Charing Cross Road. Helene Hanff. Empúries, 2002; p. 64-65.
De moment queda bastant fins a la propera primavera, en tot cas aniré fent recull d'obres dignes de ser estripades.
Bona lectura i bona neteja!
