Avui m'ha caigut a les mans un llibre de Harold Bloom, un volum recent titulat Cuentos y cuentistats. El camino del cuento.
Que m'hagi caigut del cel no és ben bé cert, el cas és que l'he tingut entre les mans després de fer el retorn d'un usuari.
"Quantes vegades no he volgut llegir allò que els altres retornen, allò que un usuari ha llegit o només fullejat, allò que un bon client ha demanat, comprat, qui sap si llegit."
El retorn d'una biblioteca, el taulell d'una llibreria et fan perdre la noció del que has llegit, el que has recomanat, el que, simplement, has tingut uns segons a les mans. Des de fa més de cinc anys sempre tinc la sensació d'haver llegit molt més del que realment he tingut ocasió de llegir.
(La fotografia de la portada m'encanta: Alfred Eisenstaedt, High school girl reading at the Newburyport Free Library, 2001.)
El llibre, deia, em cau a les mans i el primer pensament és:
"Segur que hi trobo Borges i Calvino, potser Cortázar i Poe... Fantàstic! No m'he pas equivocat", però també hi trobo Joyce i Kafka entre molts d'altres.
Estic content, ara podré aturar les lectures que no acaben d'avançar, ara tindré l'excusa per deixar uns moments els estudis virtuals.
No penseu que em llegiré un bon assaig, és possible que no ho faci mai... sinó que, satisfet, picaré aquí i allà, retrobant vells coneguts.
