dijous, 26 de gener del 2012

Aquest llibre no és una lata


Avui què:

A les 21:00h, Club de Lectura a la Biblioteca de l'Escala.

Obra:

La impaciència del cor. Stefan Zweig.

Què coi és:

La història d'un home entre covard i estúpid... vaja un home! (això ho diu un home)

El retrat de la compassió mal entesa i de les seves conseqüències fatídiques. (això també)

La història d'una mort anunciada.  (això en García Márquez)

Una obra, un llibre que no és una lata. (això ho dic jo, gràcies a un fragment de l'obra)

Fragment inical de la pàgina 82:

"¿Aquesta tarda? Ah sí, quina lata aquesta tarda. El coronel volia comprar-se un cavall nou i tots l'hem hagut d'acompanyar per examinar-lo i esbraveir-lo."

Enciclopèdia Catalana:

lata
1 f 1 Discurs, conversa, escrit, espectacle, etc., que enfastideix. No et recomano aquest programa: és una lata.
2 clavar (o donar) una (o la) lata Enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.
2 m i f Persona que clava o dóna una lata.

BONA LECTURA I MILLOR CLUB!

dimecres, 18 de gener del 2012

Prou d'ajornar res


Ara que l'any tot just acaba de començar, ara que tot els nostres projectes tan sols acaben de començar, ara que tot sembla acabar-se, però que no ha fet res més que començar, us ho asseguro!

Ara, avui, demà o, com a molt tard, demà passat, és moment de seguir endavant i millor fer-ho com diu el poema d'Àlex Susanna. Ell parla, com Dant, de quan la vida ja ha tingut recorregut, quan ens trobem al mig del viatge i hem de fer un cop de cap.

Jo us parlo d'ara, de quan, tot i ser a mig camí, tot només acaba de começar.

Salut a tothom i endavant!!!

Nel mezzo del camin

Quan el dia s'escurci a grans gambades, 
prou d'ajornar res
(cap ampolla ni viatge,
ni lectura ni conversa,
ni mercat ni cementiri, 
ni concert ni companyia).
i sigui tot desig satisfet a l'instant:

que mai no es digui que has badat 
o t'has adormit, 
però encara menys
que gana o pressa t'han pogut
i que tot ho has devorat
per pura golafreria
i no per necessitat.