Tres llibres per a una ocasió especial

Avui el lector ha recollit tres llibres, tres llibres per a una ocasió especial: tres llibres d'altura!

Quan els hagi llegit us ho explicarà, quan els hagi llegit haurà travessat el cel, anant i tornant.

- La senyora Dalloway. Virginia Woolf.
- Lolita. Vladimir Nabokov.
- Por que leer los clássicos. Italo Calvino.

El lector us desitja un Bon Estiu!

Proust i Rodoreda

Aloma té vint capítols, fullegem la vint-i-novena edició : desembre de 1988,  dins la col·lecció "El Cangur" d'Edicions 62.

A cada capítol hi trobem una cita introductòria, una bella tria, suposem que d'obres influents a l'autora: Tolstoi, Stendalh, Goethe, Dostoievski, Llull, Huxley, Bocaccio, Benjamí Constant,... Tots els fragments parlen d'una noia, dels homes vistos per una noia, de l'amor...

Ens quedem amb el capítol II, perquè quan agafem l'Aloma un diumenge a la matinada, no sabem que a l'inici d'un capítol hi trobarem un breu fragment de l'obra que tenim sobre la tauleta de properes lectrues:

 "No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents."

Marcel Proust. Un amor de Swann.

Després de Rodoreda, clavarem les dents a l'obra de Proust.

Per ser escriptor, només cal escriure

... - Ho dius seriosament, Sandor? De debò creus que s'ha de ser un qualsevol per convertir-se en escriptor?
- Em sembla que sí.
- A mi em sembla que per ser escriptor s'ha de tenir molta cultura. Després, s'ha d'haver llegit molt i escrit molt. Un no es fa escriptor de la nit al dia.
Jo dic:
- No tinc gaire cultura però he llegit i escrit molt. Per ser escriptor, només cal escriure. És clar que també passa que un no té res a dir. I, de vegades, fins i tot quan un té alguna cosa a dir, no sap com dir-la.
...

Abans d'ahir vaig acabar la novel·la Ahir d'Agota Kristof, una novel·la d'aquelles que pairé la setmana vinent.

Fa temps que dono voltes sobre com esdevenir lector, potser, ara, ja ho tinc clar:

"Per ser un lector, només cal llegir."

Ho continuarem fent, doncs.

Infraflor

Ahir vam llegir poesia. A poc a poc, el temps no importava massa ahir a la nit.

Ho vam fer en veu baixa, sense molestar a ningú...

I al fons del mar vam trobar algun vidre, vestigi d'un temps perdut. Érem menuts i, tot jugant, vam preguntar-nos d'on provenia tot plegat.

"Quan prenem vidres
al mar perden la brillantor:
Semblen fitxes suaus
d'un enigmàtic joc.

Els trossos de mosaic
conserven vagament
el rastre d'un dibuix.
El mar estava enrajolat?
Hi havia pobles i masos
enterrats a la sorra?

El vent corre per sota l'aigua
jugant amb pinzell de colors?"

El fons del mar. Àngel Rodríguez.

Ahir a la nit, ens va agradar llegir el nou llibre de l'Àngel, ens van agradar també les il·lustracions de l'Adrià.