"Jo que vaig llegir Bolaño fa uns anys, quan encara no m'atreia Bolaño, jo que vaig tornar a llegir Bolaño, no fa ni un mes, quan Bolaño em va fotre un mastegot i em va tornar a la vida, jo que ara escric Bolaño, que no escric res més que un Bolaño de pa sucat amb oli, llegeixo Bolaño, plagio horriblement Bolaño, jo que dormo cada nit al costat de l'Edith Lieberman, jo que us deixo un antipoema, poema de poetes i de temps passats, de mort, jo que teclejo i no sé què em dic, jo que escric un poema com si fos el propi Bolaño, trista imitació de Bolaño, jo que només volia anunciar que flipo amb Bolaño, que gaudeixo amb Bolaño, que ric amb Bolaño, que m'exilio amb Bolaño, que jugo amb Bolaño, que violo, ploro i disparo amb Bolaño, jo que vaig ser qui era i sóc qui sóc ara, jo, simplement, somnio amb Bolaño."*
Entre las moscas
Poetas toryanos
Ya nada de lo que podía ser vuestro
Existe
Ni templos ni jardines
Ni poesía
Sois libres
Admirables poetas troyanos
Los perros románticos. Roberto Bolaño.
*NOTA: Los sinsabores del verdadero policía. Roberto Bolaño. Ed. Anagrama, 2011. [p. 41]
