Esperant la propera estació

Avui he tornat a pujar al tren com cada dia. M'he assegut i he començat a escriure un missatge per dir-li, altra vegada, que l'estimo. Fa dies que la gent ha deixat aquells llibres voluminosos de la noia anorèctica. Fa dies que tothom ha tornat a escoltar música i a remenar el mòbil. Fa dies que la gent ha dessat el suec al costat dels Follet, Cercas, Zafón i Falcones. Ara, tothom seu, ningú llegeix, esperant la propera estació. A veure què hi troben.