Quan tenia disset anys va llegir per primera vegada l'Ulisses de James Joyce.
Acabava de sopar amb uns companys, s'havia acostat al despatx de la casa, fumava el seu primer cigarret i, potser, havia begut un xic massa.
Va agafar el primer volum d'una edició castellana, traduida per José Mª Valverde, i va conèixer "l'orondo Buck Mulligan".
Quan la festa va acabar es va empotar aquell volum, dos dies més tard, va demanar el segon.
Passada una setmana havia acabat de llegir aquell text i no havia entès res de res, absolutament res, però ja podia dir que havia llegit l'Ulisses de James Joyce.
Des d'aquell dia la novel·la l'ha perseguit, pel Nadal de 2002 la Dolors li va regalar una nova edició amb dedicatòria inclosa.
De fet, ha llegit el text tres vegades més i, encara avui, confessa no entendre-hi ni un borrall, bé, potser un borrall sí, però no gaire més.
Tu sei un caso più unico che raro, figlio mio, l'ho capito subito. Io anche, più o meno alla età che riferisci tu,mi sono accostata all'Ulisse, ma mai l'ho letto del tutto, ne temo che lo farò. Certo l'opera ha un suo fascino, e grande è stato il suo portato all'interno della storia della letteratura mondiale, perchè certo prima niente di simile si era visto. Io per darmi delle arie ho scritto un post sul mio blog che vagamente avesse a che fare col flusso di coscienza, così per ridere. Se vuoi leggilo. Se hai difficoltà con la traduzione, puoi chiedere alla nostra amica comune Esther.
ResponEliminaCiao da Sandra
Sandra,
ResponEliminaAquesta és només la primera part de la meva raresa, de la meva estranya relació amb l'Ulisses i amb Joyce. T'invito a seguir les properes reflexions i aventures que aniré publicant. (encara no sé quant, però ho faré segur)
Miraré, també, de llegir el teu flux de consciènca a l'estil de Molly Bloom. Em sembla que em resultarà un pèl difícil, en tot cas seguiré el teu consell i demanaré consell a l'Esther.
Gràcies.
Una abraçada,
Albert.