Quan la literatura deixa de ser literatura

Quan la literatura deixa de ser literatura, la insignificant secció de poesia de la llibreria es troba amagada, sota la secció de cuina, molts metres més avall de la de sexe tàntric. Quan la literatura deixa de ser literatura, el nostre llibreter dedica l'expositor a l'últim best-seller de més de 600 pàgines de llenguatge planer i acció trepidant. Quan la literatura deixa de ser literatura, el llibre amb la coberta suggerent es ven deu vegades més que el llibre amb la història commovedora. Quan la literatura deixa de ser literatura, el periodista d'actualitat ven més llibres que diaris. Quan la literatura deixa de ser literatura, la llibreria es cotitza a metres i els llibres es venen a pes. Quan la literatura deixa de ser literatura, l'autor visita la llibreria més propera per situar, d'amagatotis, la seva creació acarada, a la vista del lector despistat; després de comprovar que només pel llom no té gens d'èxit. Quan la literatura deixa de ser literatura, algú que pretén broncejar-se a la vora de la piscina, agafa un volum oblidat de poesia escandinava per col·locar-lo sota la pota de la taula, evitant que balli i faci vessar el cafè. Quan la literatura deixa de ser literatura, i cansada que la literatura deixi de ser literatura... ella s'amaga a l'habitació, obre aquell volum que té mig amagat, fora de l'abast de la resta, i ensuma profundament, abans de girar les planes, a la recerca de noves aventures o d'alguna revel·lació insospitada.

Llegir abans de dormir

Avui, cap al tard, he llegit un conte breu, ahir van ser quinze pàgines d'una novel·la rica en paraules, fa dos dies vaig passar de la cinquantena de fulls... Em sembla recordar que va ser en Ponç Puigdevall qui, en un curs de relat curt, va manifestar que no es podia anar a dormir si no s'havia llegit alguna cosa, un text breu, un conte llarg, un trist capítol, uns versos inspiradors,... Avui dormiré tranquil, a veure si demà podré tancar els ulls.

Baixauli, l'ESCRIPTOR

Aquest és el missatge que un noi va escriure a l'escriptor Manuel Baixauli després d'un club de lectura organitzat per un dona, l'Esther:

Confesso que l'Home manuscrit, abans del divendres 12 de desembre (2008), no era un llibre que m'hagués tret la son... però durant la nit de divendres no hi havia manera de dormir i només pensava en aquell escriptor metòdic que havia escoltat amb molt d'interès.

Bé... així que no tenia cap més opció que escriure un text... Te l'adjunto per dos motius:

- Perquè vaig gaudir molt de la xerrada.

- Perquè abans que quedi perdut en algun lloc desconegut de Finlàndia prefereixo que en quedi constància.

Espero que aquest retrat personal no et molesti i que el puguis jutjar amb un somriure.

Records i moltes gràcies per la trobada.

El noi que tenies a la dreta.

_______________________________

Si voleu continuar... us deixo l'escrit al que es referia el noi i que deia així:

ESCRIPTOR

Escriptor és metòdic.

Escriptor és convidat a parlar del seu llibre. Abans d’entrar confessa no haver-lo llegit.[1]

Escriptor és metòdic i ja ha complert els quaranta.

Escriptor no escriu, reescriu.

Escriptor té un tic. Estén la mà dreta amb el polze aixecat. L’altre mà subjecta el polze i, aparentment, pretén arrencar-lo en algun moment.

Escriptor també és lector. El millor lector. Lector de clàssics. Lector de múltiples lectures que perjura no haver tingut mai entre mans.

Escriptor és pintor.

Escriptor és metòdic. Defuig la improvisació. Tot i així contesta improvisant tot allò preparat durant quatre setmanes.

Escriptor no és creient. El que realment ignora és que serà canonitzat per múltiples miracles.

Escriptor amaga quelcom. Alguna vegada ensenya part del que amaga. És llavors quan fa evident que encara amaga més.

Escriptor és vanitós. No més que cap altre.

Escriptor ha viscut moments difícils. Escriptor potser comença a creure.

Escriptor, no recordo si us he dit, és metòdic. Tot i així confessa no haver preparat aquest acte.

Escriptor reescriu i no agafa l’autobús literari. Escriptor és veu obligat a agafar el tren.

Escriptor és un gran escriptor. Com tot gran escriptor té al darrere una gran dona.

Escriptor és viatger. Sovint visita Finlàndia a la recerca del seu passat.

Escriptor viu lluny. On viu hi ha un pou.

Escriptor, potser, no és res més que un dels seus personatges que podria ser real. _________________________________ Un noi que improvisa abans de fer els quaranta [1] Aquesta confessió la fa en veu baixa, poc abans d’entrar a la sala. Escriptor també és irònic.

Llibres, bíblies il·luminades i biquinis

El nostre llibreter és un home llegit. De jove va estudiar els clàssics, des de llavors ha repassat els màxims exponents de la literatura universal i s'ha submergit entre els millors poetes i prosistes de la seva llengua. El nostre llibreter estima els llibres, les paraules, les lletres... i li plau compartir els seus gustos i preferències amb els demés. Una dona, acompanyada per un home vell, recórrer els prestatges amb la mirada. El nostre llibreter és observador, es vana de reconèixer, amb un simple cop d'ull, els bons lectors. A ella li ha dedicat una estranya ganyota. La dona es dirigeix, tot altiva i decidida, al taulell i demana poder fer un cop d'ull als llibres grans. Es refereix -pensa el nostre llibreter- als de gran format, als de fotografies, aquells ideals per un regal de compromís. El nostre llibreter deixa de banda els versos i pensa en la possible bona venda que farà. Parsimoniosament, li mostra un desena de volums amb belles imatges de la mare naturalesa, un recull de vaixells de guerra i un extens mostrari de vestits d'època. La dona, rere les enormes ulleres de sol, no sembla massa interessada i continua observant les lleixes superiors a la recerca de no se sap ben bé què... fins que confessa: "Perdoni -dirigint-se al llibreter- el meu marit i jo hem comprat un menjador nou, d'aquells amb llarga taula al centre i dos enormes mobles de teca a banda i banda. El que busquem -continua dient tot passant els dits pels lloms- són llibres que facin goig. De llegir no llegim gaire, però sempre tenim visites i ens agrada fer bona presència. Pensàvem amb llibres d'aquells amb lloms gruixuts i bonics, amb coloraines i lletres grans, sap què vull dir..." El llibreter torna a fer una ganyota. Pren aire abans de desar la dotzena de volums i oferir un parell de bíblies il·luminades que guardava per alguna ocasió especial. La dona, acompanyada de l'home vell, marxa contenta. El nostre llibreter ha fet una gran venda, tot i així se'l veu abatut, un xic trist. ----------------------------------------------------------------------- Des de fa dos anys, el nostre llibreter té una botiga d'inflables, flotadors, biquinis i banyadors en un passeig concorregut de la costa catalana. El negoci rutlla la mar de bé i confessa poder llegir més que mai durant els llargs hiverns.

A l'estiu tanquem per vacances... i llegim algun llibre

De tant en tant, quan la literatura deixa de ser literatura, un home entra en una llibreria qualsevol. L'home busca un llibre, alguna lectura per l'estiu, però no sap ben bé què llegir. A la llibreria hi troba: - Llibres de llarg recorregut (pesats, gruixuts, lents,...), ideals per a viatges en tren, vaixell o avió. - Llibres per anar fent parades (dels que no cal recordar on hem deixat la història), ideals per a viatges en metro o amb escales arreu del món. - Llibres d'aigua (volem dir aigualits), ideals per anar a la platja o a la piscina. - Llibres de merd..., ideals per anar a l'excusat i llegir tranquil·lament. Quan l'home pregunta el preu d'algun exemplar, el llibreter li confessa, a mitja veu, que els ven a pes. Que es pot quedar l'exemplar de butxaca, més lleuger gràcies a la lletra minúscula que conté. Si l'home vol llegir no té excusa... així doncs... deixem que triï la millor opció. Bones vacances i bona lectura.

After Murakami

Avui us parlaré d'un autor dels que segueixo. Vull dir d'aquells que n'he llegit més d'un llibre, d'aquells que no em faria res llegir-ne l'últim text publicat. Ara ve quan haig d'expressar perquè el segueixo, per quina raó llegeixo els seus llibres i no els dels altres: M'agrada trobar-me personatges solitaris. Personatges que deixen passar el temps entre cigarrets, una copa, un llibre,... M'agrada trobar-me personatges sense futur, sense passat, també sense present... volàtils. Ànimes que vagaregen entre bars, apartaments de disseny i grans metròpolis. Us confesso que hi ha temes que m'atrauen: el suïcidi n'és un d'ells. La mort m'atrau, em fa por, em neguitega i alhora em fascina. He llegit Murakami, he pres un cafè amb ell i, per una estranya raó, m'ha captivat.

Deledda

... només se sentia, a fora, la remor del vent acompanyada de la fressa dels arbres del ribàs rere la petita parròquia. No era un vent gaire intens, però sí constant i monòton, com si envoltés la casa amb una gran cinta estrident, estrenyent-la cada cop més, i intentés arrencar-la dels fonaments i tirar-la a terra. Dins la casa hi havia una dona, vestida tota negra, parlava amb Déu i algun fantasma del passat. Dins la casa hi havia un jove sacerdot, pecador i enamorat, parlava amb Déu i patia una gran culpa. Més enllà de la casa hi havia tot un poble, un paissatge, el ferum feréstec dels homes i el perfum dolç de la dona, l'Agnese. Més enllà de la casa hi havia un món que oprimia, hi havia un vent que rebufava, hi havia un paissatge costerut, que feia pujada, que conduia a la mort, l'amor, el pecat i la culpa. Rere aquestes pàgines hi havia, hi ha, hi haurà una dona: Grazia Deledda

Dant

"Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura chè la diritta via era smarrita." Entrant al curt passadís, just a la primera porta a l'esquerra, hi trobareu un petit moble curull de llibres, tots ells ordenats alfabèticament, per autor. Hi trobareu, entre d'altres, Alighieri, Amat-Piniella, Anglada, Balzac, Baricco, Baudelaire, Borges, Buzzati, Calvino, Camilleri, Cavafis, Cervantes, Claudel, Cortazar, Gil de Biedma, Homer, Levi, Joyce, Llull, Murakami, Nothomb, Poe, Proust, Rodoreda, Vargas Llosa, Woolf, Zweig... Dant i la seva Divina Comèdia inicien el recorregut i ocupen un espai considerable: Una edició en castellà traduïda per Martínez de Merlo, l'edició bilingüe en català amb la meravellosa traducció de Josep Maria de Sagarra i l'edició bilingüe en castellà, en tres volums, il·lustrada per Miquel Barceló, una altra meravella. Dant hi té un lloc destacat, hi té un lloc inesborrable. Els seus tercets encadenats ressonen arreu, dins l'habitació, dins el meu cor.

L'assassina

Avui us parlo d'una dona, d'una vella. Coneix tot els remeis per allargar la vida, totes les flors i totes les herbes. Ha donat la vida a molts nadons i ha cuidat i suportat tota una família. La dona de qui us parlo és tot això. La dona que us descric és una assassina. Les seves raons són nobles, compassives, pietoses. Entre els seus actes ens sembla entreveure una voluntat divina. Els seus actes, tanmateix, són horribles, antinaturals, vessen d'odi. Alèxandros Papadiamandis potser va sentir a parlar de la nostra dona, qui sap si fins i tot la va conèixer. Papadiamandis potser també coneixia aquell món pobre, injust amb les dones, un món sense futur. Potser, per tot això, la vella i la seva fugida cap a la mort ens commouen.

El ball

El nostre personatge d'avui ha llegit un relat curt, una novel·la breu, un conte llarg.

De fet, el nostre personatge ha rellegit aquest text, n'ha fet la tercera relectura i es pregunta què ho fa que, de tant en tant, es vegi temptat a llegir una obra tres o quatre vegades, potser més, al llarg dels anys.

El nostre personatge té una sèrie de llibres que rellegeix sovint... el problema és que encara no ha esbrinat el per què?

Podria ser el tema del relat:

A El ball hi trobem dues dones enfrontades, mare i filla. Es tracta d'una família, els Kampf, convertida, de la nit al dia, en gent de categoria, nou-rics. Madame Kampf vol celebrar un ball esplèndid per donar a conèixer a tothom la seva nova situació, però la seva filla Antoinette, que no ha estat convidada, té uns altres desitjos.

Podria ser l'autora:

Irène Némirovsky, va néixer a Kiev l’onze de febrer de 1903, filla d’un ric banquer jueu. La seva educació va ser a càrrec d’una institutriu francesa, i la seva mare, de la que diuen que, mai es va interessar per la noia, sembla que no li parlà pas en cap altre llengua que la francesa. A causa de la revolució russa canvien sovint de domicili i fan cap finalment a França. Es casa, té dues filles i escriu el que serà la seva obra publicada en vida i, deixa escrita, a la seva deportació a Austwitch, algunes de les grans obres, a parer de la crítica, en llengua francesa. El 17 d’agost de 1942 és gasejada, com tants i tants, als crematoris nazis.

Podria ser, fins i tot, el llenguatge, la ironia, els diàlegs, el desig de venjança de la filla, el desig de riquesa de la mare, la seva lluita.

Podria ser, encara que no és del tot segur, que el nostre personatge s'hagi identificat amb el garbuix de senitments que flueixen del text, fins i tot que hagi simpatitzat amb l'Antoinette.

Podria ser tot això i moltes altres coses, però del que podem estar segurs és que el nostre personatge d'avui anirà a dormir sense saber el per què de les seves relectures.