Avui us vull parlar de Les Closes.
Us podria parlar del seu llenguatge exquisit, a la recerca de la paraula justa.
Potser de la combinació entre realitat i ficció.
Qui sap si dels models clàssics de l'autora, dels seus estimats italians.
De ben segur que podríem fer una recerca de fonts consultades, refer un vell/bell arbre geneològic.
Fins i tot us podria acompanyar fins al rec Sirvent, entre les closes, molt a prop d'on, cada primavera, recullo espàrgols.
Però avui em ve de gust explicar-vos què té d'especial, de realment especial, aquest llibre:
Quan vaig conèixer la Dolors, hi ara ja farà deu anys, em va preguntar tota orgullosa si coneixia la Maria Àngels Anglada. En aquell moment era per a mi un nom desconegut, una escriptora de qui, com tants d'altres, no havia sentit anomenar mai.
Així doncs, va ser ella qui em va descobrir l'Anglada, qui em va dir que Vilasirvent era Vilamacolum (el seu poble, el del marit de la Maria Àngels), qui em va portar fins a Camallera, amb qui vaig cercar el que la novel·la explicava. Ella em va deixar llegir Les Closes, l'exemplar dedicat per l'autora, un dia, alguns anys abans, quan els va visitar a l'escola.
Va ser ella, doncs, qui em va animar a llegir tota la seva obra (poesia, narrativa, assaig).
Al llarg d'aquests deu anys, sempre al seu costat, he conegut amics, família, estudiosos de l'Anglada. Molta gent que m'ha acompanyat i ensenyat una obra i un amor pels clàssics, per la mediterrània, per la nostra terra, per la nostra llengua.
A vegades els llibres, els nostres llibres, deixen de ser només el que són per convertir-se en part de la nostra vida.
dijous, 22 d’octubre del 2009
Les Closes
Avui us vull parlar de Les Closes.
Us podria parlar del seu llenguatge exquisit, a la recerca de la paraula justa.
Potser de la combinació entre realitat i ficció.
Qui sap si dels models clàssics de l'autora, dels seus estimats italians.
De ben segur que podríem fer una recerca de fonts consultades, refer un vell/bell arbre geneològic.
Fins i tot us podria acompanyar fins al rec Sirvent, entre les closes, molt a prop d'on, cada primavera, recullo espàrgols.
Però avui em ve de gust explicar-vos què té d'especial, de realment especial, aquest llibre:
Quan vaig conèixer la Dolors, hi ara ja farà deu anys, em va preguntar tota orgullosa si coneixia la Maria Àngels Anglada. En aquell moment era per a mi un nom desconegut, una escriptora de qui, com tants d'altres, no havia sentit anomenar mai.
Així doncs, va ser ella qui em va descobrir l'Anglada, qui em va dir que Vilasirvent era Vilamacolum (el seu poble, el del marit de la Maria Àngels), qui em va portar fins a Camallera, amb qui vaig cercar el que la novel·la explicava. Ella em va deixar llegir Les Closes, l'exemplar dedicat per l'autora, un dia, alguns anys abans, quan els va visitar a l'escola.
Va ser ella, doncs, qui em va animar a llegir tota la seva obra (poesia, narrativa, assaig).
Al llarg d'aquests deu anys, sempre al seu costat, he conegut amics, família, estudiosos de l'Anglada. Molta gent que m'ha acompanyat i ensenyat una obra i un amor pels clàssics, per la mediterrània, per la nostra terra, per la nostra llengua.
A vegades els llibres, els nostres llibres, deixen de ser només el que són per convertir-se en part de la nostra vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un altro dei miracoli dell'amore: quando si ama si vuol condividere tutto con la persona amata, anche le passioni letterarie. Bellissimo quando diventano anche le nostre! La tua ultima considerazione mi trova perfettamente d'accordo, ma si può estendere anche ai film, alle canzoni, che diventano davvero parte di noi, quando ci hanno tanto coinvolto. Non essere immodesto: sei molto più bravo di tanti critici letterari di professione (questo commento era per il post "L'Aleph", te lo scrivo qui!)
ResponEliminaAlbert! Podries venir dimarts que ve a la Central a fer un mini curset express sobre rutes literàries? Hi haurà molt de rigor científic, però no tant d'amor.
ResponEliminaHo dic en serio. Ja t'escriuré un correu.