El lector ha acabat Els jugadors de Whist.
El lector havia pensat parlar de la Figueres personatge, de l'estructura fragmentada, dels fets de 1977, d'una colla d'amics marcats per la tragèdia, d'un home en crisi (matrimonial, paternal, emocional, d'edat, de físic, d'adicció, de patetisme...). Però ben mirat ja hi ha qui en parla.
El lector, així doncs, només voldria parlar d'en Biel, de l'escriptor que no serà mai; d'en Jordi, el fotògraf que podria haver escrit la seva novel·la, però que estava massa enfeinat amb les seves crisis, i sobretot, de la Halley..., ai!! la Halley, l'escriptora que utilitza en Jordi per escriure el que vol, per realitzar la seva pròpia catarsi, per aconseguir el seu desig artístic. La Halley del fotolog, la Halley cameleònica i distant, la Halley de les mil cares, pentinats i vestits. La Halley, ai!! la Halley... qui, com en Jordi, no hagués sentit aquell fort desig per la Halley.
El lector, així doncs, només voldria parlar de la Halley, potser també, d'en Pagès, Biel infantil, Jordi sense lloc al món, un escriptor-cometa.
El lector, en definitiva, us voldria parlar d'un dels millors llibres que ha llegit. El lector us el recomana vívament.
Dilluns i dimarts vinents, versió televisiva (tv3 21.45) de "Les Veus del Pamano". A veure què tal!
ResponEliminaRamon Caralt
Gràcies! Me l'acaba de regalar la meva germaneta pel meu aniversari. Ara ja m'hi puc capbussar sense cap mania.
ResponEliminaHola,
ResponEliminaRamon: el dilluns 31 de maig a les 20:00h. de 2010 en Jaume Cabré ens visitarà a la Biblioteca de Figueres. El club girarà al voltant de l'obra Viatge d'hivern. No cal dir que hi estàs convidat!! Estem davant d'una altra casualitat...
Esther: esperem que esdevingui un bon regal.
Moltes gràcies per la vostra presència,
Albert.
Si podeu llegir en francès amb una certa facilitat, embranqueu-vos en el llibre "La charrette bleue" de RENÉ BARJAVEL. A mi, m'ha fascinat. És la tendresa feta llibre. De passada hi trobareu un dels millors elogis de la lectura que hagi pogut llegir mai. No està traduït ni al català ni a l'espanyol.
ResponElimina(D'aquest mateix autor, sí que es poden trobar en espanyol "La nuit des temps" i "Le grand secret". Se'ls sol etiquetar expeditivament de ciència ficció; però, per a mi, són de filosofia de la història i del ser humà. Amb tocs d'humor i d'ironia. I hi descobrireu per què la reina d'Anglaterra no es desprèn mai de la seva bossa de mà! I per què van matar Kennedy i ... mil coses més!
I, per acabar-ho d'arrodonir, són molt divertits! O, si més no, jo els hi he trobat!)
Ramon Caralt
Per ara m'he reservat "El gran secreto", Ed. Ultramar, 1975. La setmana que vv la tindré entre mans. A veure què tal?
ResponEliminaGràcies per les recomanacions.
Albert.
Mai més no veuràs la reina d'Anglaterra de la mateixa manera i ... compte, el dia que comencis de veure taques vermelles!
ResponEliminaRamon
Viatge d'hivern és genial. En Jaume Cabré és un mag de l'escriptura. Jo m'emocinava només de veure com ho feia lligar tot amb els contes. Espero que us ho passeu tant bé al club de lectura com jo fent-lo la temporada passada.
ResponEliminaNova traducció de "Faust" de Jaume Ortolà. RIURAU EDITORS
ResponEliminaSi alguna hora us avorriu i no sabeu què fer entreu en aquesta adreça:
ResponEliminawww.tizianoterzani.com
Els llibres de Tiziano Terzani haurien de ser de lectura obligada a les facultats de periodisme. Són escrits trepitjant el terreny dies, mesos i anys. Un periodisme que enganxa i ja no gaire habitual avui dia. Bàsics per entendre, i viure, de primerà mà alguns dels fets històrics crucials del segle XX. N'hi alguns de traduïts a l'espanyol (Cap, malauradament, al català!). Però es poden llegir en l'italià original sense gaire dificultat. Sobretot l'últim que va escriure, "Un altro giro de giostra", on narra la seva lluita amb la malaltia (tres càncers), és una lliçó d'humanisme de molta altura. Proveu-ho i no us en penedireu!
Alto les seques!
ResponElimina"Un altro giro de giostra" està traduït al català. Sota el títol "Un altre tomb, si us plau!" està traduït al català (sé de què parlo) a la col·lecció "El Marraco" de Pagès Editors. Llegiu-lo, però, en la llengua que vulgueu. Com diu en Ramon, és una lliçó d'humanisme. Val la pena.
Au, jo també us estimo.
T'agraeixo la informació d'aquesta traducció que m'havia passat per alt. Ostres! No saps l'alegria que m'has donat, perquè és un llibre que em sabia greu que no poguessin llegir els que no ho poden fer en italià. Gràcies.
ResponEliminaRoser,
ResponEliminaTinc una tia que s'assembla molt a tu. Gràcies per visitar aquest petit racó. Una forta abraçada i un petó bisbalenc, santperenc, andorrà...