dilluns, 7 de desembre del 2009

L'elegància de l'eriçó dins d'una caixa

Avui m'ha arribat una caixa, me l'envien des de París, en concret des del "número 7 de la rue de Grenelle, un bonic palauet particular amb pati i jardí interiors dividit en vuit apartaments de gran luxe, tots ocupats, tots gegantins" Al remitent hi puc llegir, amb lletra minúscula, Renée. Obro la caixa, una modesta caixa de cartró, i començo a treure'n un bon grapat de llibres, discs compactes, pel·lícules, una obra darrera l'altra. Hi trobo Marx i la seva Ideologia alemanya, la pel·lícula Mort a Vènècia, música de Mahler, un còmic de Taniguchi en japonès, un recopilatori de haikus de Basho, Proust, Guerra i Pau, Balzac, Flaubert, Hussrel i les seves Meditacions cartesianes - Introducció a la fenomologia, Descartes, Kant, Bacon (el pintor) i Anna Karenina, en una "edició enquadernada en cuiro color blau marí, de tacte bast molt wabi [...] una forma atenuada de bellesa, una qualitat de refinament disfressada de rusticitat." També en surt una novel·la romàntica de Barbara Cartland, obres de Connely i Mankell, una edició de Blade Runner en 5 dvd's, La caça de l'octubre roig amb Sean Connery, Bach, Mauriac i hip hop francés de MC Solaar. Flaubert i John Le Carré barrejats, Visconti, La jungla de vidre, Terminator i Notthing Hill. Fullejo el Llibre del Te de Kakuzi Okakura i em reservo per aquest vespre Les germanes Munakata del cineasta japonès Yasujiro Ozu; potser, més tard, el documental sobre Ozu, Tokyo-Ga de Wim Wenders. N'extrec també una antologia de la poesia japonesa clàsica, La jugadora de go de Sa Shan, el manga de culte Hikaru No Go, Allò que el vent s'endugué i El sabor de l'arròs al te verd. Mentre escolto Glenn Miller, veig obres de Racine, del lingüista Jakobson i una tesina en procés correcció sobre un franciscà del s. XIV, Guillem d'Occam. No hi podia faltar Freud, música de Julien Clerc i d'Alain Souchon, l'escola holandesa pictòrica amb les seves natures mortes, en especial Pieter Claesz, també Chardin, Rubens, Rafael, Hooper i Van Gogh.
Gairebé al fons de tot hi trobo a Newton, Mozart i el seu Rèquiem, Zola, Vermeer, Plató, Epicur, Descartes, Spinoza i Hegel. Per acabar, mentre apareix la pel·lícula Black Rain i em trobo amb Caravaggio i Eminem, escolto el Dido i Enees de Purcell, és la mort de Dido, "si voleu la meva opinió, la peça més bella del món" . PD: una breu nota em diu que ho guardi tot ben guardat, que no en faci massa difusió, que, ara sí, trobaré el sentit de l'ART i la BELLESA, però que no convé escampar la bona nova. Firmen Paloma i Kakuro Ozu.

5 comentaris:

  1. Avui, a "L'hora del lector", VICENÇ PAGÈS JORDÀ
    (Canal 33, 22.40 h)

    ResponElimina
  2. Hola Albert,
    ha sigut molt bona tria... és un llibre molt interessant, diferent... Encara no l'he acabat... Comparteix les poques hores que em resten amb dos jerseis de llana que haig d'acabar pels menuts de casa!!
    He tingut la temptació de mirar el final, però, de moment, he resistit! Tot i que en aquest cas, no sé què és més important, el viatge o el seu final?
    Ens veiem dilluns,

    ResponElimina
  3. L'he acabat! Però no t'escric per això. Ens han convidat a participar en un dècim de Nadal blocaire. Com que em sabria molt de greu que ens toqués i no compartir-ho (!!), t'hem convidat a participar-hi! Fins aviat

    ResponElimina
  4. Hola Àfrica,

    Gràcies pels teus comentaris i per haver-me convidat a participar en aquest dècim blocaire.

    Fins aviat,

    Albert.

    ResponElimina
  5. Ja em sabria greu ja que em toqués i no haver-ho compartit!!
    Per cert, si quan acabis Tolstoi/Tolstoj tens ganes d'una lectura més "lleugera" però molt maca et recomano La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows. L'he fins i tot penjada al bloc! Una abraçada,
    Àfrica.

    ResponElimina