Poema de gener amb roses de vellut

El lector llegeix poesia. El lector està enamorat. Quan el lector està enamorat i llegeix poesia, el lector es transforma i deixa de ser lector: A les set del matí deixa de ser lector i es fa xofer: acompanya la seva dona a la feina i, després d'un llarg petó, torna a casa. A les vuit del matí deixa de ser xofer i es posa el davantal: escombra, frega, treu la pols i fa el lavabo. Aquesta setmana li toca a ell i està enamorat. A mig matí deixa el davantal i surt a comprar: potser caldria comprar carn a Can Jordi i fruita a Ca la Pepi, però avui baixa al poble a la recerca d'una rosa, d'aquelles de vellut vermell, amb un llaç bonic i una targeta encara blanca. Finalment, altre cop a casa, aquell que era lector es fa aprenent de poeta i escriu:

"Que el roig vellut d'aquesta bella rosa,

atiï ardent l'amor dels nostres cors

i que el dolç cant de la temuda alosa

mai ens desvetlli del nostre etern somnieg."

Posa la rosa i el breu poema sobre el seu coixí, el d'ella, i surt, de nou vestit de xofer, a buscar la seva dona.