El lector no hi és i la terra és blanca

El lector fa uns dies que no hi és!!

Ha perdut la constància! afirmen uns.

Ha pedut l'esma, les ganes i la il·lusió! exageren els altres.

Haurà perdut l'hàbit de llegir i l'hàbit d'escriure! s'exclamen els amics.

Deu estar enfeinat! Els estudis, la feina, els projectes, la lesió al genoll, els brunyols,... potser no té massa temps? es preguta la família.

De cop, algú que sap alguna cosa més que la resta, aixeca el dit, un cop tots han callat, diu:

"Ahir vaig parlar amb el lector, vaig estar a casa seva. És cert que estudia i que s'ha fet mal al genoll, però m'ha confessat que ha llegit una novel·la encara per publicar, una bona novel·la, també ha devorat la darrera novel·la de l'Amélie Nothomb, una novel·la escrita per pur divertiment, una novel·la que només funciona com a novel·la, i que ja ha acabat l'Emperador o l'ull del vent, un altre llibre d'en Porcel que l'ha obligat a tenir el diccionari ben obert."

Els uns, els altres, els amics i la família han canviat la seva expressió, uns pocs ja es dirigeixen cap a casa, quan aquell aglú afegeix:

"Ah! i no patiu, que al moble del menjador vaig veure dos llibres, pensaria que els té preparats per aquest propers dies:

Un de compar recent, encara per obrir: La terra blanca. Xavier Cortadellas. Ed. Columna, 2010.

Un altre agafat de la Biblioteca: El cel és blau, la terra blanca. Hiromi Kawakami. Quaderns Crema, 2009."