Buscant l'amor

Hem deixat el nostre personatge vaguerejant uns dies, ociós, matant el temps, fins que per fi arriba l'amor. Algú potser no veurà amb bons ulls aquesta trobada, però l'amor és així, capritxós i inesperat. El lector ja estava avisat i es preveia alguna trobada, fos la que fos. Així doncs, els dos primers dies va creuar-se amb aquella dona fina i prima, amb cara dolça de faccions delicades que en la seva joventut devia haver tingut certa bellesa, feta de gràcia i alegria, però que ara estava arrugada, gastada, aflaquida; la boca, petita, tenia el plec d'amargor i patiment que marca els llavis de les dones un cop passats els trenta anys; tenia els ulls negres, bonics i vius de meridional, els cabells castanys, ondulats, lleugers com el fum, disposats, seguint la moda de l'època, com una aurèola aèria al voltant del front llis, de pell delicada que feia olor de sabó fi i d'essència de violeta... Més endavant, però, es va trobar amb ella, una dona de mirada perduda, prima, que desprenia certa llangor. Tenia el cabell llis i negre, amb un llarg serell, i una pell blanca, suau, gairebé transperent, que deixava entreveure unes venes color blau cel. Ell no oblidaria mai aquells ulls ametllats de tall oriental, on es podia percebre cert espurneig desconcertant. A partir d'aquí, van conversar, van menjar plegats i van veure cervesa tèbia.