Un llibre al camp de batalla

Avui el lector es decideix a penjar l'inici de tot plegat, potser així es deixarà de romanços i continuarà el seu camí pel camp de batalla, que la força ens acompanyi!!!:

"El jove soldat era sec i magre, semblava mort. El combat havia durat poc, «massa temps per a tots aquests cossos escampats» −vaig sospirar −, un bombardeig ràpid i calculat.

Jeia immòbil, a tocar d’aquell forat fumejant provocat per un obús. El vaig estirar per l’espatlla, girant-lo a poc a poc; m’enfrontava, per enèsima vegada, al rostre de la mort. Uns metres més enllà un llibre mig obert, perdut, gairebé intacte; les seves fulles ballaven, ara endavant, ara enrere, empeses per un aire irrespirable de metralla i sang. El vaig agafar, com aquell que recull un rosa en un jardí abandonat: El coronel Chabert. Honoré de Balzac.

Vaig arribar a Sarinyena en ple mes d’agost, només tres dies abans havia sortit de casa, deixava família i gat per fer la guerra.

Durant aquells dies d’infern vaig descobrir l’horror, l’amor, la lectura d’uns llibres que no he volgut oblidar.

Aquesta és la meva història, però també el relat d’uns llibres, els que em van acompanyar al front."

El lector agafarà aquest soldat, de braçet, a veure cap a on el porta.