Al Diari de l'Oreneta, Amélie Nothomb descriu un fet literàriament decepcionant:
"... ja no significa res, una trobada. Hi ha exemples que ho porten al paroxisme: Proust, que es va trobar Joyce en un taxi i, en el transcurs d'aquesta entrevista única, només va parlar del preu de la carrera; tot s'esdevé com si ja no hi hagués ningú que cregués en les trobades, en la possibilitat sublim de conèixer algú."
Qui sap què va pensar o va dir el taxista?
Espero no conèixer mai cap dels meus autors preferits, per sort la majoria són morts. En tot cas, m'arriscaria a acabar parlant del temps que fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada