Quan Apol·lo persegueix a Dafne aquesta acaba convertida en llorer. Les seves fulles ornaran, per sempre, els seus cabells:
"Tot just acabada la pregària, un pesat entorpiment li envaeix els membres, els seus pits delicats comencen a ser envoltats per una fina escorça, els seus cabells creixen transformant-se en fulles, els seus braços en branques; els peus, suara tan àgils, queden fixats a terra, convertits en arrels immòbils, el seu cap esdevé una copa d'arbre. Només queda d'ella la seva bellesa resplandent."
La cursa esdevé angoixant i apassionada, les arrels la fixen eternament, però sempre en restarà la seva bellesa inicial.
Quan el protagonista de l'Hedera Hèlix compra una heura de creixement extraordinari acabar convertit en un manyoc de tiges:
"Quan ja era gairebé a la porta, les arrels arribaren a terra i s'hi van clavar, convertint-me en una mata d'herba. Un manyoc de tiges es va dividir sota la meva barba, pujà la meitat per cada galta i en arribar al cap s'uní novament i va trenar-se, de manera que em va serrar de dents i no podia emetre cap so."
La cursa fins a casa és del tot patètica. La paròdia és un fet i només en restarà la corbata, causant de tal dissort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada