A mode de preàmbul:
Si L'afer marsellès fos presentat pel lector...
no faria com el crític literari i deixaria de banda les paraules nihilisme, solipsisme i eixorc...
obriria el tema per la portada i els seus maldecaps...
parlaria de l'ISBN, de can Mallart, de les trames, l'atzar i la fidelitat...
de Capra, el cinema francès i les comèdies romàntiques...
de Donald, Scooby Doo i les tortugues ninja...
dels rusos, els armenis i els infidels...
de paranoies, furts i de germanes...
de segones oportunitats...
Si L'afer marsellès fos presentat pel lector...
Divendres, 14 de març a les 20.00 h.
Llibreria Vitel·la (L'Escala).
Me l’he llegit d’una tirada, sí. M’ha enganxat perquè esperava trobar alguna cosa que no arribava, que no m’arribava o que no sabia trobar (vaig fer tard a la presentació i m’he perdut alguna cosa, pensava). Balanç: la construcció dels personatges, sí; la immersió en la relació entre germans, també, però poc pòsit, a parer meu, per a dues-centes vuitanta-vuit pàgines.
ResponElimina