Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 1.
[Inicio una sèrie de tretze entrades dedicades a la darrera obra de M. Mercè Cuartiella: el recull de contes Gent que tu coneixes, Premi Mercè Rodoreda 2014.
Tretze entrades que em portaran fins a les 12.00 h. del diumenge 22 de març, quan presentaré l'obra a la Llibreria Vitel·la de l'Escala.]
A l'acabar el primer conte del recull de M. Mercè Cuartiella escric quatre paraules, el primer que em ve al cap... aquest serà un diari de lectura personal i sense importància, per això i per res més el faig públic.
Jo vaig veure morir l'Amèlia Vidal.
"Aquest primer conte m'ha colpit, perquè la mort colpeix i la mort anunciada i ridícula potser més, perquè l'espero, la noto, la sento a prop i quan, a la fi, se'm fa present torço el rostre, tenso els braços, les mans estrenyen fort el llibre i estic a punt d'escopir al terra alguna cosa semblant a la ràbia que sento per un fet tan inoportú i fatídic. Tanco el llibre un moment, una estona que no sé quan durarà, per agafar aire i continuar."
Fragments relacionats:
"... notava el presagi d'una desgràcia, encara que mai no hagués pogut predir quina." Gent que tu coneixes. p.17
"Tampoco Santiago Nasar reconoció el presagio." Crónica de una muerte anunciada p.11
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada