No em serà fàcil parlar d'aquesta obra.
És el llibre que més vegades he llegit, que més cops he rellegit, que més cops he comprat i que més he recomanat, ... no em serà, doncs, gens fàcil parlar de l'obra.
No sóc pintor, de pintura no hi entenc ni un borrall. Ho dic per endavant, per no confondre al personal.
L'obra mestra desconeguda (1831) ha estat llibre de culte i referent per a molts pintors (Picasso, Cézzane, Matisse,...), tots ells han cercat, igual que els personatges de Balzac, la bellesa, l'ideal de l'art.
Jo, neòfit de la literatura, només hi he buscat paraules, un seguit de màximes que m'orientin sobre properes lectures, sobre pròxims escrits. L'ideal de l'art no és exclusiu de la pintura...
"Brrr! Per ser un gran poeta no n'hi ha prou de conèixer a fons la sintaxi i no cometre faltes d'ortogafia. El domini de la tècnica, del coneixement és només la part d'un tot, malauradament ens mancarà l'alè tebi de la vida, aconseguir-lo és el secret.
Per acabar un darrer consell que ens servirà, a tots plegats, per cremar, com l'embogit Frenhofer, tot el que hem llegit, tot el que, sense seny, hem pretès escriure: "La missió de l'art no és copiar la naturalessa, sinó expressar-la! No ets un vil copista, sinó un poeta!... Altrament, un escultor s'estalviaria tots els seus maldecaps emotllant una dona!"
L'obra mestra desconeguda. Honoré de Balzac
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada