Continuo llegint Cabré, lentament, a poc a poc, les lectures dels clubs i l'estadísitca de la UOC em fan allargar la seva lectura, i això, en certa manera, m'agrada.
Apunto, mentalment, moltes coses. Quan arribo aquí decideixo tornar al bloc:
"Et in Arcadia ego. Encara que Poussin va pintar el quadre pensant que qui parlava era la mort, que és present a tot arreu, fins i tot als racons de la felicitat, jo sempre m'he decantat per l'ego que es refereix a mi: jo he estat a l'Arcàdia, l'Adrià té la seva Arcàdia." p.298.
El quadre de Poussin posa títol a la tercera part del Jo confesso. Es tracta del pintor francès Nicolàs Poussin (1594-1665).
I?
Doncs, que la meva estimada Obra mestra inconeguda de Balzac, té per protagonista un jovenet Poussin, que aprendrà l'art de pintar la perfecció gràcies als consells d'altres pintors històrics (François Porbus, flamenc; Mabuse, holandès) i d'un imaginari, Frenhofer, alemany.
Una obra, novament, ens porta a una altra.
Amb Cabré, em passa sovint, els seus llibres són plens de detalls que cada lector pot fer seu segons la seva pròpia experiència lectora i això ens indica una gran riquesa i diu molt del propi l'autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada