Caca de vaca

El lector, i ara algú dirà que no és possible, llegeix gairebé 10 llibres cada dia! El lector, i ara algú dirà ah! d'acord, treballa en una sala infantil i tots els llibres passen per les seves mans! El lector, i ara algú dirà ja era hora!, us vol contar els contes que més li agraden, els contes que explica quan algú el visita! El lector, i ara algú riurà, li agrada, especialment, el Caca de vaca! No us han dit mai que certes coses no es poden anar dient pel món. Doncs bé, en Simó, un conillet un pèl trapella, només en sap dir una de cosa, una de ben encertada: Caca de vaca! Dir segons què, per esmorzar,per dinar, per sopar, per anar a dormir o pel carrer, et pot portar problemes, i en Simó acaba a la panxa del Llop! Sort que el pare d'en Simó és metge de llops i altres bèsties i reconeix, en aquelles paraules que surten de l'estòmac: Caca de vacaaaaa, el seu conillet desaparegut! En Simó es salva in-extremis d'una digesitó fatal, ben mirat no tornarà a dir mai més: Cac..., a paritr d'ara en Simó dirà: ...

Curiosament serà el lector, del més gran fins al més xic, qui , després de repetir-ho moltes vegades, no podrà deixar de dir: CACA DE VACA!

Tres mestres del segle dinou

Avui, demà i qui sap quants dies més... llegiré:

Tres mestres. -Balzac. Dickens. Dostoievski.- de Stefan Zweig. Ed. La Llar del Llibre, S.A., 1988.

"Cadascun d'aquests tres novel·listes té la seva pròpia esfera. Balzac, el món de la societat; Dickens, el món de la família; Dostoievski, el món de l'individu i de l'univers."

Zweig és un autor de casa, vull dir que és dels autors que més s'ha llegit a casa. Sempre el trobem per tot arreu, biografies, relats, assaigs. Sempre el podem rellegir i gaudir.

Bona lectura!

Oh lector!, jo no't voldria pas massa intelectual

Avui el lector llegeix un "Breu proleg de l'autor, amb unes paraules que no són de l'autor". “Oh, lector!, jo no't voldria pas massa intelectual; jo no't voldria pas massa profond; jo desitjo que tinguis l’enteniment fresc y el cor senzill, o al menys que de petit t’hagis amagat d’estudi i que servis intacta aquella afició al blau del cel y al verd de les montanyes que't feien avorrir els llibres, els mestres y les aules.” El lector creu ser el lector que demana Prudenci Bertrana a l'edició del 27 de setembre de l'any 1911 de Proses Bàrbares. (la té a les mans i fa una flaire!) Al llibre hi apareix una descripció de Sant Pere Pescador, una descripció de la seva gent, del paisatge empordanès d'aiguamoix, amb fems i palla pels carrers. Un breu i vivent retrat de la terra de tramuntana. Les Proses bàrbares faran 100 anys i el lector en prepara un breu article per celebrar-ho.

Viure en la irrealitat

L'escriptor rumia, pensa i reflexiona, més tard hi torna i ho deixa fins demà. L'endemà, l'escriptor escriu: "El senyor K. viu en la irrealitat" L'escriptor continua: Quan el senyor K. viu intensament, quan frueix, quan tot li ve de cares, quan totes li ponen una rere l'altra. Quan això passa, el senyor K. confessa: "això no pot pas ser real!". Quan el senyor K. viu angoixat, patint per ell i pels demés, quan el bufeteja el fat, el destí i el Déu profètic. Quan això passa, el senyor K. confessa: "això no pot pas ser real!". A vegades, però, el senyor K. viu realment. Quan això passa, no passa res.

Una lectura poc corrent

Tinc una llista a les mans. Una llista de britàncis, galesos, irlandesos, autors de llengua anglesa, també hi aparexien Jean Genet i Proust. Ivy Compton-Brunett, Nancy Mitfort, J. R. Ackerley, Robert Frost, Anita Brookner, Ian McEwan, A.S. Byatt, Dylan Thomas, John Cowper Powys, Jan Morris, Francis Kilvert, Andy McNab, Joanna Trollope, Salman Rushdie, Henry James, Dickens, Thackeray, George Eliot, Bronte, Thomas Hardy, Philip Larkin, Rose Tremain, Kazuo Ishiguro, Mary Renault, Isherwood, Anthony Powell, Laurence Sterne, Shakespeare, Swift, Dick Francis. Alguns, bastants, no em sonen de res, els desconec i no n'he llegit mai res. D'altres els he sentit anomenar, d'aquest o aquell n'he llegit alguna cosa. Tots ells són citats i llegits per la Reina d'Anglaterra i el seu nou asistent literari, el seu amanuense, en Norman. Tots ells apareixen a la novel·la Una lectora poc corrent d'Alan Bennett, una obra breu i divertida, plena d'ironia. Una text que ens parla de la lectura, del fet de llegir.

Drama rural a les Gavarres

El lector a les Gavarres hi ha anat més d'un cop, més de dos i més de tres. El lector a les Gavarres en coneix, sobretot, el pas del senglar, les olles i el camí de baix, el camí de dalt, el rec i un revolt on gairebé sempre si fan rovellons. El lector ha conegut les Gavarres de la mà del pare. Cada any hi torna, s'ajup i s'arrossega per camins que no es veuen, que reconeix perquè ha arribat a somniar-los. Dins d'aquest bosc, espès d'alzines, pins i bruc, és on ha tornat a entrar aquests dies llegint La terra blanca d'en Xavier Cortadellas. La lectura és obscura, cruel, dura, un drama rural molt fosc. Hi ha un vocabulari molt concret, de la zona, un llengutage en desús. Hi ha un món tancat, podrit, resclosit, ple de secrets, metides i dolor. Hi ha odi, mort, foc, neu i senyals al cel. Es tracta d'un món perdut, una part del nostre món, una part, la més fosca, de la nostra ànima.

Després de la presentació

I vaig presentar el llibre, no com a filòleg, una mica com a ex-llibreter, breument com a treballador de biblioteca i, finalment sí, com a lector. Vaig presentar el llibre i en vaig destacar tres aspectes: - La recreació d'ambients i de llocs. Quan el lector pot passejar per un mercat del s.XII i en sent les olors, les fortors, la remor de la gent, és que l'autora ens hi acompanya. Aquí s'hi amaga un gran treball de documentació. - La encertada barreja de trames i accions. El lector avança amb ganes, gràcies a un seguit de conflictes i intrigues que es van entrellaçant fins al final. - El tema que s'amaga Rere els murs del títol. Uns murs de pedra, uns murs humans, de l'ànima, on s'hi amaguen les pors del passat, present i futur. La llibertat i la seva recerca donen a l'obra un valor universal. Gràcies, de nou, a l'autora per haver escrit sobre Sant Pere de Rodes i haver-ho fet com a empordanesa, amb una sensibilitat única. Gràcies, també, per haver-me permès presentar-la i felicitar-me tot just acabar. Gràcies a tots. Una abraçada ben forta.

Preparant la presentació

Presentació de la novel·la Rere els murs, amb la presència de l'autora Núria Esponellà.

Lloc: Llibreria l'Espiral (La Bisbal d'Empordà)

Dia: Dijous 15 de juliol de 2010 Hora: 20:30h. Presentació a càrrec: Albert Carol Bruguera Fa un parell de setmanes, quan la Dolors em va trucar, jo llegia Murakami sota un plàtan d'ombra, a la vora d'una font, al poble de Cantallops.

Fa un parell de setmanes que la Dolors em va dir si voldria presentar la novel·la Rere els murs.

Fa un parell de setmanes que vaig dir-li a la Dolors que em feia molta il·lusió el que em proposava.

Durant aquest parell de setmanes he decidit fer un seguit de coses:

- Llegir el llibre Rere els murs. A Cantallops sota un plàtan d'ombra, al sofà de Sant Pere Pescador i a una taula d'un bar figuerenc.

- Fullejar la resta d'obres de l'autora i llegir-ne algun vers.

- Navegar per la xarxa i llegir algun bloc, vsualitzar i escoltar alguna entrevista.

- Escriure un esquema de la presentació.

Durant aquest parell de setmanes he fet un seguit de coses que no vaig decidir: - Dedicar la primera hora de son a rumiar sobre el llibre. - Demanar a la meva dona, més de cinc cops, si em veu capaç de fer una presentació. Continuarà...

Els llibres que hem oblidat

Avui he acabat de llegir un llibre per parlar dels llibres que no he llegit. L'autor justifica i normalitza aquest fet i dóna consells i exemples per trobar consol al voltant d'aquesta pràctica tan extesa (també en aquest món dels blocs pretesament literaris). Un dels capítols està dedicat als llibres que hem oblidat. Llibres que tot i haver llegit es converteixen en no llegits un cop se'ns han esborrat de la nostra memòria. És en aquest punt que Michel de Montaigne declara: "I si sóc un home amb alguna lectura, sóc home sense gens de memòria." Aquesta és, i m'ha agradat descobrir-ho, la raó de l'existència del lector funestament desmemoriat.

Què llegirem durant l'any?

A sobre la taula tres llibres: - Llegim plegats. Històries dels clubs de lectura, de Mercè Carrillo. - Manual del perfecte escriptor mediocre, de Ramón Folch i Camarasa. - Com parlar dels llibres que no hem llegit, de Pierre Bayard. Al costat un full amb alguns títols i molts autors: ...Julian Barnes, Andrea Camilleri, Italo Calvino, Manuel Baixauli, Jorge Luis Borges, Eduardo Pascual, Henning Mankell, Julio Cortázar, Sergi Pàmies, Ernesto Sábato, Fred Vargas, Michel Houllebecq, Sílvia Alcàntara, Stefan Zweig, Cormac McCarthy, Haruki Murakami, Paul Auster, Giorgio Bassani, Lolita Bosch, John Cheever, Michael Crichton, Sijie Dai, Isak Dinesen, Umberto Eco, Najat El Hachmi, Lluïsa Forrellad, Noah Gordon, Sue Grafton, Khaled Hosseini, Bohumil Hrabal, John Irving, Empar Moliner, Quim Monzó, Amos Oz, Josep Piera, Mercè Rodoreda, Pablo Tusset, Dino Buzzati, Helene Hanff, Imré Kertesz... Al cap una idea: - Club de lectura 2010-2011. Una altra idea: - Trieu 8 llibres i us faig un club de lectura a mida.