"Il signor Palomar cammina lungo una spiaggia solitaria."
Avui camino per un espai desconegut. Intento observar el món com aquell que observa una sina nua, com aquell que pretén posar cada cosa al seu lloc. He deixat al calaix, tancats en clau, els prejudicis, les convencions socials.
Miro el món, una, dues, tres, quatre vegades. Vaig i vinc, el visualitzo des de tots costats, l'analitzo amb respecte... però igual que la banyista solitària que mostra la sina nua, el món es tapa, rondina, s'allunya sacsejant les espatlles fastiguejat, "come sfuggisse alle insistenze moleste d'un satiro".
Palomar. Italo Calvino, sempre Calvino.
Quina il·lusió llegir els retalls de les teves lectures, impressions...
ResponEliminaHas picat en el món dels blocs. Vigila que és una mica addictiu.
Et seguiré
Lu
Gràcies pel teu seguiment, intentaré que la il·lusió no decaigui durant un llarg temps.
ResponEliminaEspero que l'addicció als blocs no sigui malsana.
Fins aviat,
Albert.