divendres, 6 de novembre del 2009

Le regret d'Héraclite

"Yo, que tantos hombres he sido, no he sido nunca
Aquel en cuyo amor desfallecía Matilde Urbach."
Gaspar Camerarius, en
Deliciae Poetarum Borussiae, VII, 16.

10 comentaris:

  1. Hola Albert,
    He sentit Matilde, i aquí em tens. No deu ser casualitat, oi? Has vist el monyo i la diadema als seguidors, segur. No coneixia el teu bloc, però avui me n'han parlat i ràpidament cap aquí, seguint el rastre de "el cieguito".
    La meva versió del poema diu "aquel en cuyo abrazo desfallecía.." però no passa res.

    Una abraçada de Matilde, que te lee.

    ResponElimina
  2. Hola Matilde,

    Sabia que el poema tindria el seu resultat ;)

    La teva versió m'agrada més, però el llibre que tinc al davant diu, textualment, "amor".

    Gràcies pel teu seguiment i comentari.

    Una abraçada,

    Albert.

    ResponElimina
  3. Jo a en Borges no hi arribo...i mai no hi arribaré.
    Sóc fan de Benedetti, del seu país veí, molt més planer:
    "nosotros cuando amamos
    es fácil de arreglar
    con sábanas qué bueno
    sin sábanas da igual"

    ResponElimina
  4. Hola Esther,

    Benedetti em queda pendent, qui sap si algun dia...
    Ens veiem. Potser dilluns, dimecres i divendres.

    Que em portaries 10 exemplars de l'Escarabat d'Or? T'ho demano per missatge.

    Fins aviat i gràcies per escriure!!

    Albert.

    ResponElimina
  5. Crec que per a tu en Benedetti és massa "light". No et faria el pes ni tan sols cantat per en J.M. Serrat.

    ResponElimina
  6. Doncs, sí que et vaig trobar per casualitat. Estava buscant el nom de la mossa d'esquadra de la novel·la "Blau de Prússia" per enviar-li una conya a la teva tia andorrana, i se m'apareix l'Albert Carol.
    Pregunta indiscreta: pots llegir en francès i italià?
    Ramon Caralt

    ResponElimina
  7. Des de fa dos anys que condueixo un dels clubs de lectura d'adults de la Biblioteca de Figueres (i també un de juvenil) i el passat mes d'octubre vam parlar sobre la novel·la "Blau de Prússia". Vaig estar temptat de parlar amb la Roser perquè m'informés, però també tinc una companya de feina que havia treballat a Andorra vuit anys i ja em va donar molta informació del tarannà i vida andorrana.

    Sobre la pregunta indiscreta, et diria que no puc llegir en francès i que ho he fet alguna vegada en italià amb obres que ja coneixia, però sempre em falta vocabulari.

    Fins aviat,

    Albert.

    ResponElimina
  8. És que, per casualitat!, hi he trobat autèntiques joies en aquestes llengües, que no em sé estar de recomanar. I sempre m'ha donat bon resultat. Poques n'hi ha, de traduïdes. Dit de passada, em malfio de les traduccions, perquè hi he descobert autèntiques barrabassades. Algunes d'hilarants.
    Bé, a mesura que et vagis acostant a la seixantena, ja no et faltarà tant vocabulari.
    Ramon

    ResponElimina
  9. tu, però quina versió és la d'aquest poema? és d'una traducció? està malament

    ResponElimina
  10. Anònim,

    La versió que he copiat és:
    BORGES,Jorge Luis.Obra poética. Emecé Editores. Buenos Aires, 1977.

    A casa també tinc l'edició en tres volums de l'obra poética (Alianza Editorial, 2003) i diu textualment:

    "Los poemas recogidos en este volumen corresponden a los que, revisados por el propio autor, publicó Emecé Editories en Obra poética (Buenos Aires, 1977)"

    Sé que hi ha alguna altra versió, la Matilde ja apuntava el canvi d'abrazo per amor, em pots dir quina versió tens??

    Gràcies pel teu comentari.

    Albert.

    ResponElimina