Llibres al front. Primera part

Durant la Guerra Civil alguns llibres van anar al front republicà:

"El servei de Biblioteques al front era un organisme depenent del Departament de Cultura de la Generalitat, creat el 1937. Es tractava de traslladar llibres al front, mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants que estava connectada amb la direcció tècnica de les biblioteques populars de la Generalitat, vinculada a la Institució de les Lletres Catalanes. Amb la creació d'aquest servei es recollia i regularitzava la iniciativa de l'Agrupació d'Escriptors Catalans, que des de l'agost de 1936 van iniciar remeses de llibres per als soldats del front d'Aragó."

El lector fa temps que hi dóna voltes. Recull informació, catàlegs, remena llibres i fulleja entre les mans uns quants exemplars. Alguns llibres que van anar al front van tornar, altres no. Alguns ens diuen qui els va llegir, a on, quin dia es va fer el préstec. Aquests llibres amaguen un relat, verídic, punyent, història del nostre temps. Aquests llibres guarden milers de relats possibles, ficcions, somnis, literatura de tots els temps. El lector fa temps que hi dóna voltes. Ella fa encara més temps que l'anima a escriure. Avui, qui ho sap, tot ha començat: El coronel Chabert. Honoré de Balzac. Trad. de Domènec Guansé.- Barcelona.: Catalònia, [193-?].- 83 p; 18cm.- (Biblioteca universal, 23). BF - 196, BF - 397, BF - 91, BF-92, BF-93 "El vell soldat era sec i magre. El seu front, voluntàriament amagat sota els cabells de la seva perruca llisa, li donava alguna cosa de misteriós. Els seus ulls semblaven coberts d'un tel transparent: hauríeu dit que eren de nacre llardós, els reflexos blavosos del qual es tornassolaven a la llum de les espelmes. El rostre pàl·lid, lívid i descarnat com la fulla d'un ganivet, si ens és permès d'emprar aquesta expressió vulgar, semblava mort."

I després, ¿què?

El lector ha buscat una aràlia japonesa per il·lustrar aquesta entrada. Uns segons més tard he copiat l'eterna pregunta del llibre que avui acaba:

"Voltem per la vida sense rumb. I després, ¿què?"

En Midori, gairebé hi troba resposta, però "els pensaments són efímers i versàtils", i perd el fil.

El lector tanca el llibre, i després, ¿què?, doncs, qui ho sap, res de res, potser massa i tot, ja ho veurem!

(Esperem, com a mínim, trobar un bon plat de patates viues i un parell d'ous ferrats!)

Passejant, passejant

Passejant, passejant es va trobar davant d'un arbre, frondós, robust, d'un verd molt verd. Va recolzar la mà a l'escorça:

-Què hi fem aquí?-va preguntar, en silenci.

- Hi som! -va semblar dir l'arbre, enmig de la remor de fulles.

Molts anys més tard, es va aturar davant d'un tronc corcat, vestigi d'un temps esplendorós:

-On ets?-va suplicar-li, entre plors.

- No hi sóc- va semblar dir la soca, des de molt endins.

Les paraules d'en Midori

Quan el lector llegeix Hiromi Kawakami tot va una mica més lent, a poc a poc, molt a poc a poc; el món s'ofereix, per descobrir, per ser dit: "Però la meva família no era l'únic misteri de la meva vida. També era estrany que en Hanada es volgués vestir de dona, o que la Mizue fos a la meva habitació a aquelles hores de la nit. D'altra banda, era un misteri que es fes de dia i que el sol sempre es pongués, i que poguéssim continuar parlant en aquell moment sense caure a terra." Allò que brilla com el mar. Hiromi Kawakami. Quaderns Crema, 2010.

L'últim llibre abans de demà

El lector llegeix una novel·la escrita a bocins, amb fragments d'unes quantes històries, totes lligades per ell, el narrador-protagonista que ha tocat fons: ...la mare boja, el pare colpejat pel càncer, la traumàtica educació religiosa, el traumàtic despretar sexual, la música d'una generació, la dona separada, el desgraciat amic desgraciat, la bohèmia amiga suïcida, la filla morta... El lector podria parlar de la història corprenedora, de l'escriptor, de patatim-patatam, de que ben mirat tampoc l'hi agradat massa, de ben segur que guanya més d'un premi i tot! Però, avui, el lector vol parlar d'un altre fet... el de les Coincidències Literàries, aquelles que en poques hores han fet: 1. Que hagi llegit els Poemes francesos de Rilke. 2. Que hagi llegit L'últim dia abans de demà: "Giro la fotografia i llegeixo en veu alta. És estrany, certament, ja no habitar la terra, no fer ús de costums a penes adquirits, no dar a les roses i a d'altres coses que eren tota una promesa la significança del futur humà; i allò que fórem entre mans infinitament ansioses deixar de ser-ho, i fins i tot el propi nom abandonar com una joguina que s'ha fet malbé. Saps de qui és? De Rilke, no? La Francesca fa que sí amb el cap i entra a l'habitació.

Bingo! No hi ha manera d'enxampar-te." (fragment de la pàgina 57 que reprodueix una part de la Primera Elegia de Duino en traducció de Joan Vinyoli: Noves versions de Rilke, Ed. Empúries, Barcelona, 1985). 3. Que hagi seguit el comentari de Xavier Antich a l'hora del lector (min. 56,23): sobre Vinyoli, Rilke, i la influència d'aquest últim sobre la literatura catalana, tot presentant els Poemes francesos. El lector escriu això i agafa Hiromi Kawakami: qui sap si també Rilkejarà.

Epidural i lectures sobre la taula

El lector ha entrat a quiròfan, el dimecres cap al tard, una hèrnia inguinal: epidural, obrir, introduir budellet, malla, tancar, vuit grapetes, fer pipí i cap a casa! El lector té un xic de temps, infermera particular, repòs, estudis universitaris i llibres! Uns dies de lectura i omplir una mica el bloc: - L'últim dia abans de demà. Eduard Màrquez. Empúries, 2011. - Allò que brilla com el mar. Hiromi Kawakami. Quaderns Crema, 2010. - El coronel Chabert; El rector de Tours. Honoré de Balzac. Edicions la Magrana, 1985. - Tobi Lolness. Un mil·límetre i mig d'heroïsme. Timothée de Fombelle. Empúries, 2007. - L'última trobada. Sándor Márai. Empúries, 1999. (El lector fullejarà: ¡Tierra, tierra!, Confesiones de un burgués, Dietaris 1984-1989 de Sándor Márai).

Llibres infantils, Poemes francesos i una elageminada

El lector arriba a la llibreria Empúries, té tot el matí per triar llibres per la sala infantil: Stilton, Pocoyó, Gol!, Winx, Maisy, Sr. Coc, Baby Einstein, populars, manualitats, lletra de pal i lligada, il·lustrats, tapa tova, tapa dura, molt color i poca lletra, molta lletra i poc dibuix, llibrejoc, anglès, noms de nen i noms de nena,... Tres hores triant i remenant, un cafè, dos tiquets pel pàrquing, alguns clients: - Demanen bolígrafs, paper i llapís. - Hola, Joan! el transportista del lector-llibreter. - Dues monjes i un capellà (som a l'Empúries). - Un banquer, un dona atrafegada, un captaire i un que el truquen i se'n va. - Un que pregunta per la traducció de la Vilallonga, sí home, la Mariàngela, acabat de sortir del forn, un de poemes en francès, d'en Rilke?, sí em sembla que sí, inèdits al català, acarats sí, original i traducció, una nova editorial: ç trencada, no, elageminda, això; un a l'aparador i un altre a la taula, l'agafa, eh!, el de la taula, d'acord, sí! (el lector es quedarà el de l'aparador!). Tres caixes d'infantil i els Poemes francesos sota el braç. El lector li agrada aquest: 10 C'est le Centaure qui a raison, qui traverse par bonds les saisons d'un monde à peine commencé qu'il a de sa force comblé. Ce n'est que l'Hermaphrodite qui est complet dans son gîte. Nous cherchons en tous les lieux la moitié perdue de ces Demi-Dieux. (Vergers. Rainer Maria Rilke) 10 Té raó el Centaure, que travessa a salts les estacions d'un món a penes començat que ha omplert de la seva força. Només l'Hermafrodita és tot complet en el seu jaç. Nosaltres cerquem arreu la meitat perduda d'aquests Mitjos-Déus. (Vergers. Trad. Mariàngela Vilallonga)

Jaume Cabré. Segona presentació

El lector ha llegit una gran novel·la, un treball de set anys llargs, un llibre esplèndid. N'ha fet quatre apunts. Es prepara la presentació. Les veus del Pamano: secrets, mentides, por, odi, silenci i fredor. Les veus del Pamano: 697 pàgines, 71 capítols, unes quantes làpides. Les veus del Pamano: no aniré pas de vacances a Torena. Les veus del Pamano: un escriptor, un saber fer, un anar i venir, passat i present. Les veus del Pamano: una combinació de veus narratives que m'ha deixat parat. Les veus del Pamano: tota una vida en un guionet (1980-?) Les veus del Pamano: llegit al bar amb un cafè, al sofà amb una manta, a la cadira operat d'una hèrnia inguinal. Les veus del Pamano: Biblioteca de l'Escala, 31 de març, 20:00h, unes 40 dones, un home, l'autor i el lector.

"Pare no els perdonis, que saben què fan."

Vladimir Jankélévitch