Passejant, passejant es va trobar davant d'un arbre, frondós, robust, d'un verd molt verd. Va recolzar la mà a l'escorça:
-Què hi fem aquí?-va preguntar, en silenci.
- Hi som! -va semblar dir l'arbre, enmig de la remor de fulles.
Molts anys més tard, es va aturar davant d'un tronc corcat, vestigi d'un temps esplendorós:
-On ets?-va suplicar-li, entre plors.
- No hi sóc- va semblar dir la soca, des de molt endins.
Sempre queda l’esperança que quan un arbre mor no mor del tot, a dins sempre hi ha vida, la soca-cau, la soca-refugi, la soca-magatzem, la soca-rebost, la soca-aliment, fins i tot la soca-fusta.
ResponEliminaSort que passejant, pasejant – espero – només s’ha trobat una soca, el problema seria torbar-se un bosc de soques.
M’ha agradat.
Fins aviat.
M'he aixecat malenconiós! És el llibre que llegeixo. Avui n'escriuré una nova entrada.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari,
Albert.