El lector llegeix una novel·la escrita a bocins, amb fragments d'unes quantes històries, totes lligades per ell, el narrador-protagonista que ha tocat fons:
...la mare boja, el pare colpejat pel càncer, la traumàtica educació religiosa, el traumàtic despretar sexual, la música d'una generació, la dona separada, el desgraciat amic desgraciat, la bohèmia amiga suïcida, la filla morta...
El lector podria parlar de la història corprenedora, de l'escriptor, de patatim-patatam, de que ben mirat tampoc l'hi agradat massa, de ben segur que guanya més d'un premi i tot!
Però, avui, el lector vol parlar d'un altre fet... el de les Coincidències Literàries, aquelles que en poques hores han fet:
1. Que hagi llegit els Poemes francesos de Rilke.
2. Que hagi llegit L'últim dia abans de demà:
"Giro la fotografia i llegeixo en veu alta.
És estrany, certament, ja no habitar la terra,
no fer ús de costums a penes adquirits,
no dar a les roses i a d'altres coses que eren tota una promesa
la significança del futur humà;
i allò que fórem entre mans infinitament ansioses deixar de ser-ho,
i fins i tot el propi nom abandonar com una joguina que s'ha fet malbé.
Saps de qui és?
De Rilke, no?
La Francesca fa que sí amb el cap i entra a l'habitació.
Bingo! No hi ha manera d'enxampar-te."
(fragment de la pàgina 57 que reprodueix una part de la Primera Elegia de Duino en traducció de Joan Vinyoli: Noves versions de Rilke, Ed. Empúries, Barcelona, 1985).
3. Que hagi seguit el comentari de Xavier Antich a l'hora del lector (min. 56,23): sobre Vinyoli, Rilke, i la influència d'aquest últim sobre la literatura catalana, tot presentant els Poemes francesos.
El lector escriu això i agafa Hiromi Kawakami: qui sap si també Rilkejarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada