A cada capítol hi trobem una cita introductòria, una bella tria, suposem que d'obres influents a l'autora: Tolstoi, Stendalh, Goethe, Dostoievski, Llull, Huxley, Bocaccio, Benjamí Constant,... Tots els fragments parlen d'una noia, dels homes vistos per una noia, de l'amor...
Ens quedem amb el capítol II, perquè quan agafem l'Aloma un diumenge a la matinada, no sabem que a l'inici d'un capítol hi trobarem un breu fragment de l'obra que tenim sobre la tauleta de properes lectrues:
"No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents."
Marcel Proust. Un amor de Swann.
Després de Rodoreda, clavarem les dents a l'obra de Proust.
Aloma em té el cor robat. Fins i tot més que Mirall trencat, que ja és dir. Potser perquè Rodoreda deia que era la primera, quan no ho era. Potser perquè la va reescriure tota. Potser perquè trobem aquesta primera heroïna valenta, aquesta veu femenina tan rodoreriana.
ResponEliminaSalutacions des de Girona, Albert!
Gràcies, Núria,
ResponEliminaLi donarem la importància que li va donar l'autora: Barcelona, abril 1936 - Revisada a Ginebra,l'any 1968.
Una abraçada des de Sant Pere Pescador!
Albert