Ahir vam llegir poesia. A poc a poc, el temps no importava massa ahir a la nit.
Ho vam fer en veu baixa, sense molestar a ningú...
I al fons del mar vam trobar algun vidre, vestigi d'un temps perdut. Érem menuts i, tot jugant, vam preguntar-nos d'on provenia tot plegat.
"Quan prenem vidres
al mar perden la brillantor:
Semblen fitxes suaus
d'un enigmàtic joc.
Els trossos de mosaic
conserven vagament
el rastre d'un dibuix.
El mar estava enrajolat?
Hi havia pobles i masos
enterrats a la sorra?
El vent corre per sota l'aigua
jugant amb pinzell de colors?"
El fons del mar. Àngel Rodríguez.
Ahir a la nit, ens va agradar llegir el nou llibre de l'Àngel, ens van agradar també les il·lustracions de l'Adrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada