Fa uns dies que oloro i llegeixo de la mà de Philippe Claudel: el repàs d'una vida a través de les seves olors, sentors, flaires, pudors o tufs.
Uns capítols breus, unes belles evocacions poètiques on la memòria olfactiva campa per on vol i s'atura on menys esperaríem: acàcia, alambí, amors, cansalada fregida, cementiri, dutxes col·lectives, fems, nen que dorm, quitrà, terra, tórtora, viatge....
Em quedo amb el flaire del Despertar (p. 61)
"Els perfums dels cossos d'aquells qui s'estimen i han travessat les hores nocturnes plegats, i alhora i per desgràcia separats pels seus sons solitaris, estan relacionats amb aquells altres que floten en els contes de fades en què les princeses embalbides en el son etern esperen el petó dels seus prínceps."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada