Després d'un llarg silenci i de penjar més d'una portada, a través de l'Instagram, que hagués merescut un comentari més extens al funestament: Mr. Gwyn, Emmaús, El senyor Nakano i les dones, El cas d'en Barney Panofsky, Amberes, N.P, Cançons d'amor i de pluja, L'illa, La Piscina, Hotel Iris, Empòrion, la de les tres muralles, La librería encantada, Tres vegades l'alba, Nocturn de Sant Felip Neri,....
Després de tot pelgat, el lector s'ha decidit a parlar-vos de la seva última lectura: Totes les estacions de França d'Oriol Ponsatí-Murlà.
PER QUÈ?
Perquè sí.
Perquè l'Oriol estudiava a la UdG quan el lector hi estudiava i al lector li ha picat la curiositat.
Perquè ha guanyat el XXXIII Premi de novel·la curta Just M. Casero 2013 i aquest fet és pel lector segell de qualitat i èxit assegurat.
Perquè és un joc literari divertit, imaginatiu, intens.
Perquè el lector ha llegit la novel·la com qui s'empassa un pastisset d'una queixalada.
Perquè el lector es llepa els llavís i sembla que en té per una bona estona.
Perquè aquests dies el lector parlava, amb altres lectors, del pacte necessari i frutctífer que pot fer el lector amb l'autor i que, de fet, si el signes amb l'Oriol hi surts guanyant.
Perquè al lector li agrada la ironia i aquells que juguen amb l'autor, el lector, els personatges i la història.
Perquè si algú, encara que només siguin un o dos, llegeixen aquest text no dubtin a sortir rabent i apropar-se a una llibreria de referència o a la biblioteca més propera i reclamin Totes les estacions de França, ras i curt!
Oriol Ponsatí-Murlà
Amb l’atmosfera tensa d’un thriller i una bona dosi d’ironia, Oriol Ponsatí-Murlà ha compost una primera obra estimulant i enginyosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada