Quan al lector li ofereixen presentar Rèquiem per a contrabaix diu que sí sense pensar-s'ho.
Dimarts 20, a les 19.00 h.
Sala d'actes de la Biblioteca Fages de Climent.
Amb la presència de l'autora, Mercè Saurina, el mestre contrabaix Josep Quer i el jove pianista David Armengol.
Quan acaba de llegir la breu novel·la creu que s'ho hauria d'haver rumiat abans.
El lector ha quedat trasbalsat, té un gran buit a l'estómac.
Uns dies després torna a llegir el text, es deixa portar pel lirisme de l'obra, tornar a commoure's, a patir. Observa amb sorpresa com la veu narrativa l'ha portat cap a on volia: sentir-se a prop d'ella, odiar-lo a ell, plorar per la nena.
El final imprevist en la primera lectura, intuït en la segona, acaba per trencar-lo per dins.
El lector té escrits els agraïments, el prèambul, el que sap i el que diuen de l'autora, la definició de rèquiem, els capítols breus i de títols tristos, els sentiments (tensió, ràbia, odi, desesperació, dolor, impotència, pena,...), els personatges (també el de Can Ginesta), els temes i alguns fragments a comentar.
Així és com ha anat: http://goo.gl/CSR6Wy
L'escriptora és de Quart, una part de la meva família també. Veig que parla de Can Ginesta (el cognom d'aquesta família). Coincidència realitat-ficció o matèria primera? Me l'hauré de llegir...
ResponElimina