A veure si ens entenem... dir que en Pagès, després de l'excel·lent rebuda dels Jugadors de whist (2009), ha consolidat la seva carrera literària amb Dies de frontera (2014), és una prova evident que algú no s'ha llegit La llentia viatgera (2013)!
Molts lectors potser no saben que existeix, d'altres l'obvien per ser un conte infantil, alguns l'han fullejat i ja està bé, però hi ha qui l'ha llegit i rellegit.
La llentia igual que molts dels personatges de Pagès és aparentment irrellevant, una trista llentia avorrida.
Diu, el propi Pagès, que escriu en capes, el conte no n'és pas una excepció: el poden llegir els nens, els joves i els adults, tots i trobaran la seva capa.
Confessa l'autor, en termes d'escriptura, que tracta de no repetir-se, però també de no canviar massa: els lectors de Pagès poden estar tranquils, en aquesta història el reconeixeran .
Però anem al gra:
Si l'última novel·la de Pagès l'han definit de carretera, la de la llentia diríem que és aèria, volant d'un lloc a l'altre empesa pel vent. De fet tots els personatges de Pagès fan un viatge semblant, amunt i avall, en línies més rectes o corbades, per mons coneguts o per descobrir, però inevitablement tots arriben al punt de partida. El lloc és el mateix, però ells han canviat. El viatge d'Ulisses no és un tema nou, però és el més proper a la vida.
"Sento que el meu viatge ha acabat i que he arribat on havia d'arribar. Aquí sóc feliç i no enyoro cap de les meves aventures."
"... havia hagut de viatjar d'un costat a l'altre per descobrir que enlloc no se sentiria tan bé com al seu propi hort."
El narrador de Dies de frontera ens recorda sovint que estem llegint una novel·la, fins i tot ens recorda que el lector també forma part d’una novel·la. No cal que us digui que la Berta, quan escolta els contes impossibles de l'avi Martí, té el pressentiment que d'una manera o altra també en forma part.
Vicenç Pagès Jordà ha guanyat el Premi Nacional de Cultura 2014, molts diuen que no l'hagués guanyat sense la frontera i el whist, jo sense la llentia no li donaria.
Novel·la, conte, assaig, conte infantil, un almanac literari... De tot el que l'envolta n'ha fet literatura. El premi, un reconeixement merescut.
ResponEliminaTinc Dies de frontera a punt de començar.
Has llegit En companyia de l'altre? Hi han contes molt bons.
Hola, Marta! Sí, crec que he llegit tot el que ha publicat en Vicenç, és un autor que segueixo i admiro. Al bloc he volgut reivindicar el conte infantil de la llentia que em sembla fantàstic ;)
ResponEliminaUna abraçada.