Drama rural a les Gavarres

El lector a les Gavarres hi ha anat més d'un cop, més de dos i més de tres. El lector a les Gavarres en coneix, sobretot, el pas del senglar, les olles i el camí de baix, el camí de dalt, el rec i un revolt on gairebé sempre si fan rovellons. El lector ha conegut les Gavarres de la mà del pare. Cada any hi torna, s'ajup i s'arrossega per camins que no es veuen, que reconeix perquè ha arribat a somniar-los. Dins d'aquest bosc, espès d'alzines, pins i bruc, és on ha tornat a entrar aquests dies llegint La terra blanca d'en Xavier Cortadellas. La lectura és obscura, cruel, dura, un drama rural molt fosc. Hi ha un vocabulari molt concret, de la zona, un llengutage en desús. Hi ha un món tancat, podrit, resclosit, ple de secrets, metides i dolor. Hi ha odi, mort, foc, neu i senyals al cel. Es tracta d'un món perdut, una part del nostre món, una part, la més fosca, de la nostra ànima.

Després de la presentació

I vaig presentar el llibre, no com a filòleg, una mica com a ex-llibreter, breument com a treballador de biblioteca i, finalment sí, com a lector. Vaig presentar el llibre i en vaig destacar tres aspectes: - La recreació d'ambients i de llocs. Quan el lector pot passejar per un mercat del s.XII i en sent les olors, les fortors, la remor de la gent, és que l'autora ens hi acompanya. Aquí s'hi amaga un gran treball de documentació. - La encertada barreja de trames i accions. El lector avança amb ganes, gràcies a un seguit de conflictes i intrigues que es van entrellaçant fins al final. - El tema que s'amaga Rere els murs del títol. Uns murs de pedra, uns murs humans, de l'ànima, on s'hi amaguen les pors del passat, present i futur. La llibertat i la seva recerca donen a l'obra un valor universal. Gràcies, de nou, a l'autora per haver escrit sobre Sant Pere de Rodes i haver-ho fet com a empordanesa, amb una sensibilitat única. Gràcies, també, per haver-me permès presentar-la i felicitar-me tot just acabar. Gràcies a tots. Una abraçada ben forta.

Preparant la presentació

Presentació de la novel·la Rere els murs, amb la presència de l'autora Núria Esponellà.

Lloc: Llibreria l'Espiral (La Bisbal d'Empordà)

Dia: Dijous 15 de juliol de 2010 Hora: 20:30h. Presentació a càrrec: Albert Carol Bruguera Fa un parell de setmanes, quan la Dolors em va trucar, jo llegia Murakami sota un plàtan d'ombra, a la vora d'una font, al poble de Cantallops.

Fa un parell de setmanes que la Dolors em va dir si voldria presentar la novel·la Rere els murs.

Fa un parell de setmanes que vaig dir-li a la Dolors que em feia molta il·lusió el que em proposava.

Durant aquest parell de setmanes he decidit fer un seguit de coses:

- Llegir el llibre Rere els murs. A Cantallops sota un plàtan d'ombra, al sofà de Sant Pere Pescador i a una taula d'un bar figuerenc.

- Fullejar la resta d'obres de l'autora i llegir-ne algun vers.

- Navegar per la xarxa i llegir algun bloc, vsualitzar i escoltar alguna entrevista.

- Escriure un esquema de la presentació.

Durant aquest parell de setmanes he fet un seguit de coses que no vaig decidir: - Dedicar la primera hora de son a rumiar sobre el llibre. - Demanar a la meva dona, més de cinc cops, si em veu capaç de fer una presentació. Continuarà...

Els llibres que hem oblidat

Avui he acabat de llegir un llibre per parlar dels llibres que no he llegit. L'autor justifica i normalitza aquest fet i dóna consells i exemples per trobar consol al voltant d'aquesta pràctica tan extesa (també en aquest món dels blocs pretesament literaris). Un dels capítols està dedicat als llibres que hem oblidat. Llibres que tot i haver llegit es converteixen en no llegits un cop se'ns han esborrat de la nostra memòria. És en aquest punt que Michel de Montaigne declara: "I si sóc un home amb alguna lectura, sóc home sense gens de memòria." Aquesta és, i m'ha agradat descobrir-ho, la raó de l'existència del lector funestament desmemoriat.

Què llegirem durant l'any?

A sobre la taula tres llibres: - Llegim plegats. Històries dels clubs de lectura, de Mercè Carrillo. - Manual del perfecte escriptor mediocre, de Ramón Folch i Camarasa. - Com parlar dels llibres que no hem llegit, de Pierre Bayard. Al costat un full amb alguns títols i molts autors: ...Julian Barnes, Andrea Camilleri, Italo Calvino, Manuel Baixauli, Jorge Luis Borges, Eduardo Pascual, Henning Mankell, Julio Cortázar, Sergi Pàmies, Ernesto Sábato, Fred Vargas, Michel Houllebecq, Sílvia Alcàntara, Stefan Zweig, Cormac McCarthy, Haruki Murakami, Paul Auster, Giorgio Bassani, Lolita Bosch, John Cheever, Michael Crichton, Sijie Dai, Isak Dinesen, Umberto Eco, Najat El Hachmi, Lluïsa Forrellad, Noah Gordon, Sue Grafton, Khaled Hosseini, Bohumil Hrabal, John Irving, Empar Moliner, Quim Monzó, Amos Oz, Josep Piera, Mercè Rodoreda, Pablo Tusset, Dino Buzzati, Helene Hanff, Imré Kertesz... Al cap una idea: - Club de lectura 2010-2011. Una altra idea: - Trieu 8 llibres i us faig un club de lectura a mida.

"Escric perquè no puc deixar de fer-ho" J. C.

El títol d'avui és la frase d'un escriptor.

El lector i l'escriptor s'han trobat al voltant d'un club de lectura.

L'escriptor, un bon escriptor i un bon orador, ha explicat el seu procés de creació, lent i pausat, sense títol previ, una mica a l'aventura. Un llibre cada sis o set anys.

L'escriptor ha parlat del seus contes, del seu viatge d'hivern, de Schubert, Bach i Rembrandt.

El lector vol felicitar a l'autor per la seva obra i pel premi que se li ha entregat.

Bona lectura.

La fi de totes les cerques

I finalment va arribar el dia en què la mort, implacable, va tallar el fil de la vida. El nostre estimat personatge va morir abans de tot, abans de res, abans de dir-li que l'estimava. El nostre personatge va fer l'últim alè i va perdre la vida. El personatge va vagar, va conèixer l'amor i va morir. Algú es preguntarà el com, el per què, a on, en quines estranyes circumstàncies?? Però el conte no ho explica, només ens diu que mor i n'hem de sobreentendre la resta. FI. PD del lector: aquest és un conte que vaig llegir fa temps, algú me'l va regalar, recomanar o deixar, no ho recordo. El conte era un pèl llarg, potser massa, però n'he conservat els seus ulls, els d'ella, i la seva mort, la d'ell.

Buscant l'amor

Hem deixat el nostre personatge vaguerejant uns dies, ociós, matant el temps, fins que per fi arriba l'amor. Algú potser no veurà amb bons ulls aquesta trobada, però l'amor és així, capritxós i inesperat. El lector ja estava avisat i es preveia alguna trobada, fos la que fos. Així doncs, els dos primers dies va creuar-se amb aquella dona fina i prima, amb cara dolça de faccions delicades que en la seva joventut devia haver tingut certa bellesa, feta de gràcia i alegria, però que ara estava arrugada, gastada, aflaquida; la boca, petita, tenia el plec d'amargor i patiment que marca els llavis de les dones un cop passats els trenta anys; tenia els ulls negres, bonics i vius de meridional, els cabells castanys, ondulats, lleugers com el fum, disposats, seguint la moda de l'època, com una aurèola aèria al voltant del front llis, de pell delicada que feia olor de sabó fi i d'essència de violeta... Més endavant, però, es va trobar amb ella, una dona de mirada perduda, prima, que desprenia certa llangor. Tenia el cabell llis i negre, amb un llarg serell, i una pell blanca, suau, gairebé transperent, que deixava entreveure unes venes color blau cel. Ell no oblidaria mai aquells ulls ametllats de tall oriental, on es podia percebre cert espurneig desconcertant. A partir d'aquí, van conversar, van menjar plegats i van veure cervesa tèbia.

Buscant una acció

El meu segon dubte neix no en el qui sinó en el què. Què farà aquest personatge trist i malencòlic? L'acció ha de ser important en un relat, però el meu heroi no reacciona. L'he intentat posar en mil batalles, però sempre fracassa. Me l'han ferit i gairebé mor de por. Potser és un covard. Li he donat poders i insuflat coratge, però es desinfla aviat i surt corrents. L'he envoltat de dones belles i riqueses a mans plenes, però no ha tocat res, ni tan sols ho ha perdut. L'he acompanyat a regions llunyanes, a racons exòtics, però s'ha marejat de donar voltes. Finalment l'he deixat vagar, de cames i pensaments, amunt i avall per carrers mullats i un passeig ple d'arbres. L'he abandonat perquè potser errant perdut trobarà alguna cosa.

Buscant un personatge

He buscat un personatge per un relat. L'he buscat arreu, sota terra, sobre els arbres, entre edificis alts i petits, entre el mar blau i la muntanya blanca, entre els vius i els que ja no hi són.

Primer he pensat que descriuria el seu naixement: quin dia va néixer? plovia a bots i barrals? feia un dia esplèndid? quin Sant el protegiria fins a la fi dels seus dies? seria de pare desconegut o de casa bona? tindria alguna marca a la pell o un ull de cada color? hauria de ser ros, morè, rosat o negre negre?

Qualsevol detall podria ser important pel seu posterior desenvolupament, per passar de puntetes o esdevenir heroi, qui sap si antiheroi.

Finalment ha nascut a primera hora del matí d'un dia normal, en el si d'una família sense massa història, confesso que no ha llempegat ni ha fet sol. Ha nascut i ja semblava una ànima en pena, d'aspecte mújol, trist, abatut com descriu el diccionari.

Què hi farem, no sempre es pot trobar el personatge ideal!