Llocs on no es pot llegir

Hi ha llocs del món on podem llegir, hi ha altres llocs on no ho podem pas fer.

En aquest lloc no hi falten pas llibres, ni ganes, ni falta d'opcions: en aquest lloc hi falta temps. 

Temps per recórrer i quedar admirats del desert d'Atacama, per perdre's per Santiago, per fer-se una foto al pacífic d'Isla Negra i per tornar a visitar Neruda, ara a Valparaíso.

El llibres però no els hem oblidat: n'hem comprat algún, n'hem  regalat i n'hem admirat algun altre. Hem vist biblioteques públiques, nacionals, bibliometros, biblioteques mòbils i cafès literaris.

De tot plegat, qui ho sap, en sortirà alguna entrada d'aquest bloc.

Tornem a la feina!

Tres llibres per a una ocasió especial

Avui el lector ha recollit tres llibres, tres llibres per a una ocasió especial: tres llibres d'altura!

Quan els hagi llegit us ho explicarà, quan els hagi llegit haurà travessat el cel, anant i tornant.

- La senyora Dalloway. Virginia Woolf.
- Lolita. Vladimir Nabokov.
- Por que leer los clássicos. Italo Calvino.

El lector us desitja un Bon Estiu!

Proust i Rodoreda

Aloma té vint capítols, fullegem la vint-i-novena edició : desembre de 1988,  dins la col·lecció "El Cangur" d'Edicions 62.

A cada capítol hi trobem una cita introductòria, una bella tria, suposem que d'obres influents a l'autora: Tolstoi, Stendalh, Goethe, Dostoievski, Llull, Huxley, Bocaccio, Benjamí Constant,... Tots els fragments parlen d'una noia, dels homes vistos per una noia, de l'amor...

Ens quedem amb el capítol II, perquè quan agafem l'Aloma un diumenge a la matinada, no sabem que a l'inici d'un capítol hi trobarem un breu fragment de l'obra que tenim sobre la tauleta de properes lectrues:

 "No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents."

Marcel Proust. Un amor de Swann.

Després de Rodoreda, clavarem les dents a l'obra de Proust.

Per ser escriptor, només cal escriure

... - Ho dius seriosament, Sandor? De debò creus que s'ha de ser un qualsevol per convertir-se en escriptor?
- Em sembla que sí.
- A mi em sembla que per ser escriptor s'ha de tenir molta cultura. Després, s'ha d'haver llegit molt i escrit molt. Un no es fa escriptor de la nit al dia.
Jo dic:
- No tinc gaire cultura però he llegit i escrit molt. Per ser escriptor, només cal escriure. És clar que també passa que un no té res a dir. I, de vegades, fins i tot quan un té alguna cosa a dir, no sap com dir-la.
...

Abans d'ahir vaig acabar la novel·la Ahir d'Agota Kristof, una novel·la d'aquelles que pairé la setmana vinent.

Fa temps que dono voltes sobre com esdevenir lector, potser, ara, ja ho tinc clar:

"Per ser un lector, només cal llegir."

Ho continuarem fent, doncs.

Infraflor

Ahir vam llegir poesia. A poc a poc, el temps no importava massa ahir a la nit.

Ho vam fer en veu baixa, sense molestar a ningú...

I al fons del mar vam trobar algun vidre, vestigi d'un temps perdut. Érem menuts i, tot jugant, vam preguntar-nos d'on provenia tot plegat.

"Quan prenem vidres
al mar perden la brillantor:
Semblen fitxes suaus
d'un enigmàtic joc.

Els trossos de mosaic
conserven vagament
el rastre d'un dibuix.
El mar estava enrajolat?
Hi havia pobles i masos
enterrats a la sorra?

El vent corre per sota l'aigua
jugant amb pinzell de colors?"

El fons del mar. Àngel Rodríguez.

Ahir a la nit, ens va agradar llegir el nou llibre de l'Àngel, ens van agradar també les il·lustracions de l'Adrià.

Contraportada

Si comences un llibre pel final, et pots trobar amb aquestes paraules:

"Primer llegeix els millors llibres;

el més probable és que no arribis a llegir-los tots"

Henry David Thoreau

Des de LIBROS DEL ASTEROIDE volem agrair-li

el temps que ha dedicat a la lectura de Van venir com orenetes.

Esperem que el llibre li hagi agradat i l'animem

que, si així ha estat, el recomani a un altre lector.

Volem convidar-lo també a visitar-nos

a www.librosdelasteroide.com, on trobarà

informació detallada sobre totes les nostres

publicacions i podrà posar-se en contacte amb nosaltres

per fer-nos arribar les seves opinions i suggeriments.

L'esperem.

La cita m'agrada. Quin lector no s'ha estirat els cabells pensant que, mai dels mais, podrà llegir tot el que voldria, tot el que acumula al racó dels llibres que un dia llegirà?

L'agraïment i la invitació també els trobo encertats. L'editorial ens dóna les gràcies pel temps dedicat a la lectura, sigui molt o poc, i ens anima a recomanar-lo, només en el cas d'haver gaudit de la novel·la. En cas contrari, potser millor no dir res a ningú.

Encara avui, dedico un temps a la lectura de la novel·la Van venir com orenetes. Ben aviat sabré si cal recomenar-lo.

El festí de Babette

El lector acaba de llegir el relat El festí de Babette: 79 pàgines dividides en XII capítols breus.

El lector completarà la lectura amb:

- Babette. Hermann. Barcelona : Norma, 2005. (adaptació en còmic)

- El Festín de Babette. Gabriel Axel. Barcelona : Filmax, DL 2002.(versió cinematogràfica)

 "Per a un artista és espantós", va dir, "insuportable, que l'animin a oferir menys que la perfecció. Per a un artista, és espantós recollir aplaudiments si no ho ha donat tot". I hi afegia: "Del cor de l'artista brolla un crit que ressona per tot el món: doneu-me l'oportunitat d'oferir el millor de mi!". p. 79

Ja no llegeixes novel·les?

"-¿Ja no llegeixes novel·les?
-Sí, però no tantes com abans. A més a més, no estic al corrent de les novel·les actuals. Només en llegeixo d'antigues, sobretot del segle XIX. La majoria ja les havia llegit en algun moment.
-¿I per què no en llegeixes de noves?
-Em semlba que tinc por que em decebin. Quan llegeixo llibres que no valen res sento que perdo el temps i em quedo molt decebut. Abans era diferent. Tenia molt temps lliure i, encara que sabés que no valien gaire cosa, tenia la sensació que en trauria algun profit. Ho veia així, però ara és diferent. Només em sembla que perdo el temps. Deu ser que em faig gran.
-Sí, és clar, és veritat que et fas gran -va dir i va somriure maliciosament.
-¿I tu? ¿Encara llegeixes tant? -li vaig preguntar.
-Sí, a totes hores. Llibres nous i vells. Novel·les i qualsevol altra cosa. Llibres bons i dolents. Segurament sóc tot el contrari que tu: m'agrada passar el temps llegint, sigui el que sigui."

L'amant perillosa. Haruki Murakami.

100 entrades amb Calvino

Calvino, Italo. Por último, el cuervo. Ediciones Siruela, 2011. (Nueva edició revisada)

L'editorial Siruela, des del 1998 amb el recull De Fábula, recopila tota l'obra de l'autor italià sota la seva Biblioteca Calvino.

El vintisisè títol que s'afageix a la llista és un conjunt de relats breus escrits durant el 1945 i el 1949: Por último, el cuervo. Relats de joventut on veiem passejar-se la guerra.

L'editorial ha volgut editar els trenta contes de l'edició original que inclouen alguns contes descartats per l'autor en edicions posteriors, totes amb algunes diferències.

Nosaltres ja els hem llegit, els tenim en altres edicions i reculls, però no hem pogut deixar de fullejar aquest nova edició i rellegir algun conte.

Quan em cauen a les mans llibres de Calvino sempre em passa pel cap que en voldria tenir totes les versions, tot el material editat i escrit sobre ell i sobre la seva obra. Quan ho tingués tot, ho agafaria i llegiria a poc a poc, el món s'aturaria, es faria de nit eternament i el dia ja tornaria quan hagués acabat.

Avui arribo al centenar d'entrades. Celebro haver-ho fet i fer-ho amb Italo Calvino.

Moltes gràcies a tots els que m'heu acompanyat durant aquest temps!!!

Lectures pel curs 2011-2012

No fa ni una setmana que hem acabat els clubs de lectura i ja penso què llegirem l'any vinent:  

Proposta 1:  

Monzó, Imma. Una tempesta.
Proust, Marcel. Un amor d’en Swann.  
Blixen, Karen. El Festí de Babette.
Kristof, Agota. Ahir.

Sábato, Ernesto. El túnel.
Tomasi de Lampedusa, Giuseppe. El guepard.
García Márquez, Gabriel. El amor en los tiempos del cólera.
Pagès, Vicenç. Els jugadors de whist.

Proposta 2:  

Bolaño, Roberto. Los sinsabores del verdadero policía.  
Bassani, Giorgio. El jardí dels Finzi-Contini.  
Vargas Llosa, Mario. La tía Julia y el escribidor.
Zweig, Stefan. La impaciència del cor.
Niffoi, Salvatore. La vídua descalça.
Bezsonoff, Joan Daniel. La guerra dels cornuts.
Maxwell, William. Van venir com orenetes.
Monzó, Quim. Mil cretins.

Tinc altres títols apuntats, res és definitu! Podem canviar a qui vulgueu, ho podem fer per Auster, Borges, Lolita Bosch, Brönte, Dickens, Dostojievskij, Eco, Faulkner, Hesse, Irving, Kafka, Magris, Nabokov, McCarthy, McEwan, Murakami, Pàmies, Pla, Pombo, Rodoreda, Roig, Rulfo, Schlink, Tabucchi, Tolstoj o Wilde.

Un cop decidit, només ens quedarà llegir-los, rellegir-los i comentar-los... quina feinada més bonica!!!