Les cinc millors lectures del 2016

Al llarg d'aquest 2016 vaig proposar-me, com a curiositat i sense cap intenció competitiva, registrar el nombre total de lectures que m'anava llegint. Vaig aprofitar la xarxa social Instagram per etiquetar les meves lectures amb #lectures2016acarolbruguera i així poder-les recuperar totes juntes:

https://www.instagram.com/explore/tags/lectures2016acarolbruguera/

Finalment i després d'una setantena llarga de lectures he volgut destacar-ne les cinc que més m'han marcat. Aquelles que al llarg de l'any més intensament m'han meravellat, trasbalsat i fet gaudir.

Curiosament, un cop feta la difícil selecció, comprovo que tinc una clara tendència a canviar de gènere i de tastar una mica de tot: un poemari, dues novel·les, una mena de biografia novel·lada i un recull d'articles.

Us deixo amb una petita ressenya de les seleccionades:

- Cartes d'aniversari. Ted Hughes. (Edicions 62, 1999)

Quan vaig llegir aquesta elegia, aquest monument a l'amor, a la mort, a l'engany, a la vida, vaig quedar en estat de xoc. Les cartes que Ted Hughes dedica a Sylvia Plath han marcat el meu 2016 i fins i tot van donar ocasió, gràcies a la proposta d'en Lluís Bosch, a celebrar el 60è aniversari de casament d'aquests dos monstres de la literatura. Al llarg de l'any les figures de Hughes i Plath, sobretot ella, m'han anat perseguint: en un fragment de Silenci a taula de la Cristina Garcia o a la Sed de la Paula Bonet, per exemple.

Uns poemes narratius i evocadors de lectura imprescindible!

- La insostenible lleugeresa del ser. Milan Kundera. (Destino, 1987)

Normalment no vaig a buscar les meves lectures, molt sovint me les trobo, me les recomanen o m'apareixen entre d'altres textos. La Raquel Sibecas em va recomanar la lectura de Kundera i del seu triangle amorós més conegut. El relat va ser revelador, punyent i plaent a la vegada. Em vaig enamorar de Sabina, vaig odiar a Tomàs i vaig sentir llàstima de Teresa.

Una lectura que et fa sentir, una novel·la que no em puc treure del cap.

- Ningú no ens espera. Manuel Baixuali.(Edicions del Periscopi, 2016)

Baixauli, per a mi, és el millor escriptor de la literatura catalana actual. No només perquè el seu Home manuscrit em va deixar bocabadat i La cinquena planta em va meravellar, sinó perquè aquest artista hi toca i molt. Els articles de Ningú no ens espera no (et) fallen mai, estan plens de les reflexions que hauries volgut escriure, pensar i compartir.

Si no heu llegit Baixauli al llarg del 2016 ho haureu de fer, obligatòriament, l'any vinent. No us en penedireu!

- Instrumental: memorias de música, medicina y locura. James Rhodes. (Balckie Books, 2016)

No hi entenc ni fava de música, ni de moderna ni de clàssica, però l'obra de Rhodes no només va de música, no només va de clàssica, va de buidar-se, de cridar al món, de sacsejar consciències i posar llum a les obscuritats humanes. Aquest any també ha sigut l'any Rhodes, la seva força narrativa, basada en una vida impossible, ens ha sacsejat a tots els lectors que desconeixíem la seva música i la seva valentia. Quan el vaig recomanar a través de la Biblioteca de Figueres, vaig dir:

“M’està deixant sense aire. L’estic llegint compulsivament, amb ansietat, angoixa, amb plaer malaltís.

Si em cruspeixo 270 pàgines en tres dies es perquè m’ha portat a la bogeria lectora. Brutal, intens, volia vomitar, plorar, estimar, abraçar algú... No el puc subratllar, és de la biblioteca, però hi ha algú que no ho ha pogut evitar i el perdono!”

Rhodes a Salvados:

http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-12/capitulo-8-quin-james-rhodes_2016120200705.html

- Ànima. Wajdi Mouawad. (Edicions del Periscopi, 2016)

Quan el vaig comprar el 2014 no vaig tenir el valor de llegir-lo, sabia que contenia un text duríssim i vaig haver d'esperar a la segona proposta del club de lectura experimental d'aquest curs per oferir-lo a altres lectors i obligar-me a iniciar la lectura.

Us prometo que és de les novel·les més dures que he llegit, pel tema, per la forma de narrar, per la cruesa de les descripcions, per la força de les imatges, per la poesia del relat, per l'animalitat de l'ésser humà.

Espero que si no n'heu tingut l'ocasió, i si algun dia us ve de gust, aquestes lectures també formin part de les vostres i que en gaudiu al màxim.

Bones lectures i feliç 2017!!!

Prudenci Bertrana i el seu "Sacrilegi"

El lector acaba de llegir Nàufrags, la tercera novel·la de Prudenci Bertrana que publica l'editorial gironina Edicions de la ela geminada, el tercer pas d'un projecte, el de la Biblioteca Prudenci Bertrana que va iniciar-se al 2013:

"En cinc anys, des d’ara mateix fins al 2017, quan es commemori el 150è aniversari del naixement de Bertrana, el segell gironí es proposa publicar, a un ritme de dos títols anuals, la seva obra novel·lística completa, “en edicions filològicament fiables, regides per criteris de normalització coherents i alhora màximament respectuoses amb l’estil i el lèxic d’un autor que massa sovint ha estat sotmès a deformacions importants a causa d’un excés de zel corrector”, segons adverteix l’editor Oriol Ponsatí-Murlà" (fragment de l'article d'Eva Vàzquez). 

El lector ignora si s'assolirà el termini proposat, si l'Oriol en serà capaç o no. Seria bonic, seria adient, seria una gran notícia. 

El lector, passi el que passi, ha gaudit de la lectura de les tres primeres obres: Violeta (inèdita), Josafat i Nàufrags.

El lector esperarà amb delit les properes publicacions mentre rellegeix algun fragment del sacrilegi (1) de mossèn Joaquim:

"Una nit, una nit gaia, quieta, primaveral, una d'aqueixes nits en què totes les enyorances esdevenen tiràniques, en què tots els amors esdevenen enyorívols, en què totes les ànsies es renoven i en què totes les penes es desfan en llàgrimes, el sacerdot, de colzes sobre la barana del balconet de sa cambra, mirava les estrelles." p. 176

(1) "L'esborrany manuscrit de la novel·la... porta per títol Sacrilegi, i Nàufrags n'és el subtítol." p. 12 de la Introducció.

Avui es dorm menys al món...

Aquests dies, després d'un parèntesis obligat per oposicions, retorno a recuperar l'hàbit lector, moltes lectures pendents, algunes acabades de comprar vora al mar, d'altres inacabades, amb el punt de llibre immòbil, abandonades per centenars de fulls sobre préstec, esporga, cronologia bibliotecària, plans d'acció i communities manegers.

Recupero amb intensitat lectora Stefan Zweig i els seus articles sobre l'inici de la I Guerra Mundial, recollits per Edicions de la Ela Geminada. Uns textos breus i bel·ligerants, recollits en premsa, que mostren un Zweig no tan conegut, patriòtic, exaltat, però a la vegada brillant, poètic, colpidor. 

He llegit i rellegit aquest fragment, no pararia de llegir-lo, sento les hores caminant, caminant, caminant, sento el corc dels pensaments, i com la por espanta el son. 

És l'inici d'un article escrit a vint dies escassos de l'inici de la Gran Guerra, la que va deixar més de deu milions de morts, més de vint milions de ferits i gairebé vuit milions de desapareguts. 

"Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs els dies. A tots els països de la infinita Europa, a cada ciutat, cada carreró, cada casa, cada habitació, la respiració tranquil·la del son s'ha tornat més breu i enfebrada; com una sola nit d'estiu, xafogosa i asfixiant, l'època ardent abranda les nit i estén la confusió. Quants n'hi ha que, a banda i banda de la frontera, abans lliscaven suaument de la nit al matí dins la negra barca del son -empavesada amb somnis virolats i onejants-, i ara, a la nit, senten el so que fan les hores caminant, caminant, caminant, pel camí inacabable que va de llum a llum, i senten dins d'ells el croc dels pensaments i dels neguits que rosega i devora sense treva, fins que el cor se'ls fereix i emmalalteix. Ara una humanitat sencera desvarieja nit i dia, febrosa; un desvetllament paorós i invencible guspireja a través dels sentits excitats de milions, el destí penetra, invisible, per mil finestres i portes i espanta el son, espanta l'oblit de totes les alcoves. Avui es dorm menys al món, les nits són més llargues, i més llargs dels dies."

"El món insomne" ("Die schalflose Wlet"): Neue Freie Presse, Viena, 18 d'agost de 1914. Dins "El món de 1914. Edicions de la Ela Geminada, 2014."

Passió pels llibres a la I Trobada de joves lectors

El lector va assistir a la I Trobada de joves lectors, organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes i el fòrum virtual Què llegeixes?

El lector hi va intervenir, com a ponent, en una taula més rectangular que rodona.

El lector va quedar en estat de xoc davant l'energia, la facilitat de paraula i la destresa dels joves lectors: l'huracà contagiós de la Marta Botet, la saviesa i tranquil·litat detectivesca d'en Bernat Sut, la sensibilitat i el romanticisme de l'Íñigo Ovejero, la brillant recerca de l'anell de l'Arnau Sant i l'entusiasme i altíssim nivell lector de la fila 0!

El lector va gaudir amb les opinions, les bones pràctiques dels joves lectors i de tot el que expressaven els ponents: els records del conseller, la coordinació i la saviesa de la Laura Borràs, el càlid acolliment de l'Ester F. Matalí, el saber fer de la Sílvia Caballeria, l'entusiasme bilbaí de la Reina Duarte, el WhatsApp de la Gemma  Pascual, el conte de la Gisela Ruiz, l'ensenyança de l'Irene Santamaria, el Twitter de la Laura Santacruz i l'amor per les lletres de la Mixa. 

El lector n'escriu, per acabar, unes quantes reflexions:

- El lector es referma en la definició de joves lectors com a  lectors devoradors:

"Els joves lectors xalen i es burlen de la resta de lectors. Ells no s'acaben d'identificar amb cap, els hi escau més la categoria de lectors devoradors. Trilogies i tetralogies són empassades per aquests lectors sense prejudicis, sense complexes, només pel fet de devorar lletres i més lletres i viure infinitats d'aventures a través de vides fantàstiques. "

- El lector es converteix en "bibliotecari terrorista" (Laura Borràs dixit!) quan posa en qüestió la visió negativa del panorama lector, quan treu ferro al fet de convertir els joves en grans lectors, quan confessa no parlar de literatura en un vestidor de futbol (de dones sí!) o quan considera gran part de l'oferta editorial com una gran "merda" prescindible.

- El lector acaba badant amb l'Infinite book challenge i el taller de booktubers. Allarga la jornada intentant absorbir no se sap ben bé què, qui sap si la passió pels llibres que transpiren aquests joves lectors.  

- El lector marxa entusiasmat, sap que els lectors estan en bones mans (han acabat el dia en una llibreria diu el tuït de la Laura Borràs).  

- El lector agafa l'AVE i llegeix. Més d'un torna a casa i llegeix, de fet ningú ho ha deixat de fer en tot el dia. 

Gràcies a tots els que han fet possible aquesta trobada i les que vindran. 

Salut i bona lectura. 

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 13.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 13.


Somriures i llàgrimes.

"Detestava la cara de la Julie Andrews, aquella badoca amb serrell de fleuma i mirada de vedell acmí de l'escorxador...

La pobra Andrews pateix una nova Cuartiella. Que sí! Que els seus personatges creen empatia, que són gent normal, que tot té un punt costumista, però la veu narrativa de la Cuartiella s'està endurint. Utilitza més que mai l'ironia, l'humor negre, i els seus personatges propers cada vegada fan més cas de l'instint i ignoren les convencions socials.

La nova Cuartiella serà bona, potser més i tot!"

Va de presentacions:

- Les breus reflexions sobre els contes de Gent que tu coneixes acaben aquí i ara. Confessem que hem gaudit del joc entre el text i el lector.

- Demà, a les 12.00 a la Llibreria Vitel·la, intentarem gaudir també del joc entre text, lector i autora. 

Hi esteu tots convidats!

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 12.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 12.


Objectiu Prim.

"Alguns personatges de la Cuartiella parlen massa, tenen incontinència verbal, pateixen de verborrea, dia i nit. Li passa a la Marta i a la Carreras.

De fet parlar o no fer-ho, amb la Cuartiella, sempre esdevé significatiu: l'Amàlia potser no va cridar prou fort; la Berta calla massa; la Contxita i en Rafel han de callar, l'Eva i en Roger haurien de conversar més sovint, igual que la clienta del Bar Oslo, també l'Òscar; en Lluís s'equivoca fent callar els seus fills; hi ha silencies que són intolerables i incòmodes, com el de la mare de l'Enric; en canvi hi ha moments que val la pena haver parlat, com quan ho fa en Robert; fins i tot hi ha qui hauria de callar per sempre, i no hi ha manera."

Incontinència verbal:

- Alguns personatges de la Cuartiella parlen massa, tenen incontinència verbal...

- Potser xerren massa. Potser algun lector els hagués fet callar abans. 

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 11.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 11.


ABC

"A ABC es parla d'una pel·lícula i el lector apunta: una comèdia antiga i divertida, anys cinquanta o seixanta, uns publicistes, Nova York, guerra de sexes, final feliç. 

No sap pas si la pel·lícula és rellevant o no, però té curiositat: avui, a través d'Internet, es pot trobar tot!

Un parell de cerques i ja tenim les 85 pel·lículas que ver si te dedicas al mundo de la publicidad, marketing, periodismo o comunicación; busquem entre els anys 50 i 60, i BINGO!

1962. Pijama para dos. Rock Hudson i Doris Day. 

El millor però arriba quan llegeixes l'argument, veus la pel·lícula i acabes el conte!"


Va de recerca cinematogràfica:

- Quan llegeixes Cuartiella sempre pots jugar a descobrir pel·lícules.

- A L'Afer marsellès, el Txec i la Mei van a veure una pel·lícula de Frank Capra, segurament Vive como quieras (You can’t take it with you) protagonitzada per James Stewart i Jean Arthur.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 10.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 10.


El millor padrí.

"Aquest conte no va de casaments, tot i que n'hi ha un. Aquest conte no va de camises, tot i que n'hi ha més d'una, aquest conte no va de núvies escrupoloses, tot i que també n'hi ha una.

Aquest conte va de la joventut perduda, de collons que ja en tens trenta-cinc! i la resta és aigua passada, i de que et tremolen les cames i vols que s'aturi alguna cosa que no saps ni tan sols si hi ha manera d'aturar, i de que estàs convençut que la cagues, però no hi ha més remei que cagar-la, i de ja està fet i tot plegat, i de com tota aquesta barrija-barreja acabarà confluint en una camisa, malva, tornassolada i punt."

Va de temàtiques:

- Drama, ironia, humor negre i àcid, situacions quotidianes i trivials: els contes de la Mercè es mouen per aquí.

- El millor padrí no és un drama. 

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 9.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 9.


Sempre em tindrà al seu costat.

"La Mercè Cuartiella mata, de fet ho fa com a mínim 7 vegades, sense comptar algun intent homicida i els personatges secundaris que ja no hi són, que van morir un temps abans de la narració dels fets.

La col·lecció de cadàvers inclou: dues morts absurdes, dos homicidis imprudents, dos assassinats a sang freda i un suïcidi induït.

El lector pensa que la gent que coneix, la gent normal, menja, respira, canta i balla, segurament com tothom. El lector rumia que a la Gent que tu coneixes, la gent mata i assassina, de fet mor, i això també ho fa la gent normal."


Va de morts:

- 7 morts en poc més de dues-centes pàgines no sabem si són molts o pocs.

- Jack l'esbudellador en va matar 5.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 8.

Gent que tu coneixes. M. Mercè Cuartiella. Diari de lectura, 8.


Cinc minuts de silenci.

"M. Mercè Cuartiella ens presenta els personatges, tres o quatre pàgines, ens diu el seu nom i el que fan, com els hi ha anat la vida fins al moment que ens ocupa.

Llavors apareix l'anècdota, el tema del qual ens vol parlar, s'allarga tres o quatre pàgines més, cinc a tot estirar.

Finalment ens situem en temps present i observem l'escena: som a la ciutat francesa de Dijon, famosa internacionalment per la seva mostassa, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya.

I ja som al tram final, ens queden sis o set pàgines i un desenllaç d'un parell de paràgrafs, amb un to, sovint, moralitzant.

Va de pàgines:

- Tretze contes, no menys de 10 no més de 20: 11, 20, 15, 20, 12, 19, 14, 16, 13, 18, 17, 17, 13.

- La mitjana és de 15,76. Dada aquesta que encara no sé per què la faré servir!