Les cinc millors lectures del 2016

Al llarg d'aquest 2016 vaig proposar-me, com a curiositat i sense cap intenció competitiva, registrar el nombre total de lectures que m'anava llegint. Vaig aprofitar la xarxa social Instagram per etiquetar les meves lectures amb #lectures2016acarolbruguera i així poder-les recuperar totes juntes:

https://www.instagram.com/explore/tags/lectures2016acarolbruguera/

Finalment i després d'una setantena llarga de lectures he volgut destacar-ne les cinc que més m'han marcat. Aquelles que al llarg de l'any més intensament m'han meravellat, trasbalsat i fet gaudir.

Curiosament, un cop feta la difícil selecció, comprovo que tinc una clara tendència a canviar de gènere i de tastar una mica de tot: un poemari, dues novel·les, una mena de biografia novel·lada i un recull d'articles.

Us deixo amb una petita ressenya de les seleccionades:

- Cartes d'aniversari. Ted Hughes. (Edicions 62, 1999)

Quan vaig llegir aquesta elegia, aquest monument a l'amor, a la mort, a l'engany, a la vida, vaig quedar en estat de xoc. Les cartes que Ted Hughes dedica a Sylvia Plath han marcat el meu 2016 i fins i tot van donar ocasió, gràcies a la proposta d'en Lluís Bosch, a celebrar el 60è aniversari de casament d'aquests dos monstres de la literatura. Al llarg de l'any les figures de Hughes i Plath, sobretot ella, m'han anat perseguint: en un fragment de Silenci a taula de la Cristina Garcia o a la Sed de la Paula Bonet, per exemple.

Uns poemes narratius i evocadors de lectura imprescindible!

- La insostenible lleugeresa del ser. Milan Kundera. (Destino, 1987)

Normalment no vaig a buscar les meves lectures, molt sovint me les trobo, me les recomanen o m'apareixen entre d'altres textos. La Raquel Sibecas em va recomanar la lectura de Kundera i del seu triangle amorós més conegut. El relat va ser revelador, punyent i plaent a la vegada. Em vaig enamorar de Sabina, vaig odiar a Tomàs i vaig sentir llàstima de Teresa.

Una lectura que et fa sentir, una novel·la que no em puc treure del cap.

- Ningú no ens espera. Manuel Baixuali.(Edicions del Periscopi, 2016)

Baixauli, per a mi, és el millor escriptor de la literatura catalana actual. No només perquè el seu Home manuscrit em va deixar bocabadat i La cinquena planta em va meravellar, sinó perquè aquest artista hi toca i molt. Els articles de Ningú no ens espera no (et) fallen mai, estan plens de les reflexions que hauries volgut escriure, pensar i compartir.

Si no heu llegit Baixauli al llarg del 2016 ho haureu de fer, obligatòriament, l'any vinent. No us en penedireu!

- Instrumental: memorias de música, medicina y locura. James Rhodes. (Balckie Books, 2016)

No hi entenc ni fava de música, ni de moderna ni de clàssica, però l'obra de Rhodes no només va de música, no només va de clàssica, va de buidar-se, de cridar al món, de sacsejar consciències i posar llum a les obscuritats humanes. Aquest any també ha sigut l'any Rhodes, la seva força narrativa, basada en una vida impossible, ens ha sacsejat a tots els lectors que desconeixíem la seva música i la seva valentia. Quan el vaig recomanar a través de la Biblioteca de Figueres, vaig dir:

“M’està deixant sense aire. L’estic llegint compulsivament, amb ansietat, angoixa, amb plaer malaltís.

Si em cruspeixo 270 pàgines en tres dies es perquè m’ha portat a la bogeria lectora. Brutal, intens, volia vomitar, plorar, estimar, abraçar algú... No el puc subratllar, és de la biblioteca, però hi ha algú que no ho ha pogut evitar i el perdono!”

Rhodes a Salvados:

http://www.atresplayer.com/television/programas/salvados/temporada-12/capitulo-8-quin-james-rhodes_2016120200705.html

- Ànima. Wajdi Mouawad. (Edicions del Periscopi, 2016)

Quan el vaig comprar el 2014 no vaig tenir el valor de llegir-lo, sabia que contenia un text duríssim i vaig haver d'esperar a la segona proposta del club de lectura experimental d'aquest curs per oferir-lo a altres lectors i obligar-me a iniciar la lectura.

Us prometo que és de les novel·les més dures que he llegit, pel tema, per la forma de narrar, per la cruesa de les descripcions, per la força de les imatges, per la poesia del relat, per l'animalitat de l'ésser humà.

Espero que si no n'heu tingut l'ocasió, i si algun dia us ve de gust, aquestes lectures també formin part de les vostres i que en gaudiu al màxim.

Bones lectures i feliç 2017!!!