Blau de Prússia

Cada cop que el lector es troba amb un personatge marcat per la mort, el lector es trasbalsa.

El lector ha llegit una novel·la negra: amb un crim (transfronterer), un policia andorrà (l'Andreu), una mossa d'esquadra (l'Alícia), una conxorxa política, un incendi, un robatori,...

(Feia temps que el lector no llegia una novel·la de gènere, una novel·la negra, feia temps que, abandonat el seu amic Camilleri, no s'endinsava entre investigacions policials).

Tot i la trama, doncs, tot i la investigació, la història real que s'hi amaga i la descripcio d'un país petit i particular, de la seva societat,... tot i això, el lector no pot deixar de trasbalsar-se per la presència constant de la mort de qui s'estima amb força.

La dona de l'Andreu va morir, fa temps, d'accident, per una fatalitat, per un seguit de coincidències de les que et fan creure en el mal fat, en aquell destí escrit per algun enemic ignorat, per alguna divinitat de justícia dubtosa.

De fet al llibre hi ha més d'un mort: la mort que s'investiga, la mort del perseguit, la mort dels més vells, però pel lector, i potser per l'autor, tot gira al voltant de la mort de la dona estimada, del seu record, de la seva llarga i impossible superació.