La difícil lectura del setembre

El nostre lector ha perdut la noció del temps. El setembre és un mes estrany, un mes on s'acumulen les intencions lectores i les responsabilitats del dia a dia, es un mes de difícil lectura, de llibres mig oberts, de llibres mig tancats. En aquests moments s'acumulen al sofà uns quants títols, tots ells començats... - Aurèlia. Gérard de Nerval. Ed. Columna, 1985. - Es va fent més i més tard. Antonio Tabucchi. Ed. 62, 2001. - Els jugadors de whist. Vicenç Pagès. Ed. Empúries, 2009. - Orlando furioso. Ludovico Ariosto. Ed. Nacional, 1984. Un d'ells acabat de llegir, mig calent encara... - Blau de Prússia. Albert Villaró. Ed. Columna, 2006. (Podeu seguir la seva lectura al proper post) El lector ha perdut aquell ritme imparable de l'estiu. Les seves lectures habituals, les que s'ha dividit mentalment pels propers dies, s'han barrejat amb els llibres dels clubs de lectura que, per un seguit de despropòsits, condueix. Una part del temps reservat per la lectura estiuenca ara l'ocupa la feina, els estudis a distància, les feines domèstiques, l'esport,... algú ha notat que els dies són, descaradamet, més curts? El lector mirarà d'adaptar-se amb rapidesa, serà una tasca difícil, potser d'unes setmanes, però de ben segur que continuarà el seu camí.