El llibre de color verd

Avui trobem el nostre llibreter fent recompte del que ha venut: uns quants punts de llibre sobre obres de Picasso, Cézanne, klimt,...; un parell de làmpades de braç articulat per llegir estirat al llit sense interrompre el son de la parella; un aguantallibres antropomorf i llibres, és clar, una pila de llibres. Entra un client, és dels habituals, un pesat que sempre porta els papers molls: - Bon dia, que teniu una novel·la... d'un autor de l'europa de l'est... sí home, aquell de la portada verda. Sí, d'això n'estic segur, la portada és de color verd. El títol no el recordo, miri que ho tenia apuntat en algun racó... El llibreter no mou ni una cella, ja se l'esperava aquesta, i que consti que no és la primera vegada que troba un llibre pel color o la il·lustració de la portada. Avui, però, està cansat, decideix allargar la conversa per no semblar mal educat. Fa un parell de preguntes sobre la possible editorial, sobre alguna paraula a l'atzar que el client pugui reproduir i l'ordinador identifiqui com a paraula clau. Res. És evident que avui no se'n sortirà, no està inspirat i tampoc té esma per buscar entre records. El client marxa una mica decebut, però de ben segur que tornarà aviat. Abans de creuar la porta, però, l'home remena entre volums escampats sobre la taula i, de cop, esclata de joia. - És aquí! Veu, era aquest el llibre que buscava! El nostre llibreter, està realment cansat, mentre embolica el llibre per regal ja no se l'escolta, tan sols observa la portada de tons càlids, la del llibre de l'autor asiàtic que no suporta.