dilluns, 28 de març del 2011

Passejant, passejant

Passejant, passejant es va trobar davant d'un arbre, frondós, robust, d'un verd molt verd. Va recolzar la mà a l'escorça:
-Què hi fem aquí?-va preguntar, en silenci.
- Hi som! -va semblar dir l'arbre, enmig de la remor de fulles.
Molts anys més tard, es va aturar davant d'un tronc corcat, vestigi d'un temps esplendorós:
-On ets?-va suplicar-li, entre plors.
- No hi sóc- va semblar dir la soca, des de molt endins.

2 comentaris:

  1. Sempre queda l’esperança que quan un arbre mor no mor del tot, a dins sempre hi ha vida, la soca-cau, la soca-refugi, la soca-magatzem, la soca-rebost, la soca-aliment, fins i tot la soca-fusta.
    Sort que passejant, pasejant – espero – només s’ha trobat una soca, el problema seria torbar-se un bosc de soques.
    M’ha agradat.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. M'he aixecat malenconiós! És el llibre que llegeixo. Avui n'escriuré una nova entrada.

    Gràcies pel teu comentari,

    Albert.

    ResponElimina